Contra el disseny intel.ligent


Hay gente que piensa que la idea del diseño inteligente, el nuevo creacionismo, es buena y no se da cuenta de sus implicaciones nefastas. Hay que distinguir siempre entre la gente de buena fe, que cree que el diseño inteligente demuestra que Dios existe porque estamos bien diseñados, y los líderes científicos o religiosos, que sí entienden las consecuencias... Y es una barbaridad porque implica una blasfemia. Las mujeres tienen el conducto natal muy estrecho para el paso de la cabeza del niño como consecuencia del agrandamiento evolutivo de nuestro cerebro, de modo que miles de bebés y madres mueren durante el parto; y todos los años hay millones de abortos espontáneos. Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo.

ENTREVISTA Francisco J.Ayala
"Con la teoría del diseño inteligente, Dios sería el mayor abortista"MALÉN AZNÁREZ 21/06/2009, EL País.

Comentaris

Jose Pedro ha dit…
EL text es tracta sobre una critica al creacionisme. AZNÁREZ comença dient que el disseny no és tan bo com nosaltres creiem, sinó que segons ell Deu seria el major abortista. Critica que si hagues hagut algún "Creador" sería un abortista (que per algú de nosaltres no es un concepte bé acceptat). Segons les proves de l´existència de Déu a posteriori, necesitem una entitat creadora que ens hagi ideat aquest escenari. Aznarez se'n surt d'aquest pensament dient que Deu es un abortista.
En la meva opinió, aixó es totalment necesari perquè si no tinguéssim el cap tan gros, ni tan sols pensaríem en teories del disseny, potser jo tampoc estaria escribint aquest comentari, però, es veritat, tampoc ens angoixaríem tant...
---José Pedro Rusakiewicz
Maria Vilaseca del Río ha dit…
Malén Aznárez, com el títol de la seva entrevista ens indica, està totalment en contra del disseny intel•ligent. Aquesta aversió es deu al gran problema que aquest disseny comporta a tot el món: per començar, si realment ens hagués dissenyat algú amb una mica d’intel•ligència seria més lògic que, per exemple, tinguéssim el canal del part comunicat directament amb l’exterior sense necessitat de que el fetus fes un complicat gir que a vegades complica el part, o bé que, com diu el text, no tinguéssim un cervell tant gros i un forat tant petit per on aparèixer al món. Totes les coses haurien de ser molt més simples, lo dolent i advers no existiria però, com a conseqüent, tampoc existiria lo bo i profitós.
La relació que fa Aznárez d’intel•ligent-imperfecte trobo que és molt encertada. Per això, potser si que ens ha creat Déu però no podem considerar que Déu sigui un algú perfecte i molt intel•ligent ja que crea coses tant imperfectes com nosaltres, els humans, trets horribles, com són l’avarícia i l’orgull, i fets com la pobresa i a guerra.

Maria Vilaseca.
Anònim ha dit…
Raquel Cano Almazán, 1r B.

Ayala esta totalment en contra del disseny intel•ligent i això ho fonamenta amb uns temes que poden ser tema de conversació en la societat actual i ell, com tothom, manifesta el seu punt de vista com ho podria haver fet qualsevol altre, descartant el model del disseny intel•ligent com a teoria per veure el món, la Terra i l'origen de la vida.
La teoria finalista del disseny intel•ligent es basa en que "els òrgans dels ésser vius han nascut perquè els puguin usar" (se sobreentén que el podem usar beneficiant-nos a nosaltres, els humans, no perjudicant-nos). Llavors, si el conducte natal d’una dona és tan estret com perquè el cap d’un bebè no hi pugui passar, què se n’ha fet de la teoria finalista? On està la base del disseny intel•ligent? Si Déu és tant perfecte com remarca el disseny intel•ligent per què no ha tingut en conte que a causa d’aquesta imperfecció del conducte natal de la dona hi ha nens i mares que moren?
Crec que existeixen aquestes teories per què hi ha ignorància. D’una banda, és fàcil tenir fe i pensar en que tot ho ha creat un ésser intel•ligent i perfecte, però ningú para a pensar en els errors que hi poden haver; ser egocèntric i pensar que, com que Déu ens ha creat, nosaltres també estem ben dissenyats. D’altre banda hi ha els científics (persones cultes o, que simplement busquen una comprovació del que ens envolta abans d’afirmar hipòtesis sense fonament) que posen això en qüestió el creacionisme, el finalisme i fins i tot, a Déu.
Anònim ha dit…
Esta clar que Aznàrez esta en contra del disseny intel.ligent, i qui no? Es normal que hi hagi gent que pensi com ell ja que si Deu es un ser perfecte i ens ha creat al igual que ell amb aquesta perfecció, perque, per exemple,el canal del part de la dona es tan imperfecte? Aixó dona que pensar, ja que si realment ens aguès creat Deu, aquestes coses no pasarien, al igual que tampoc hi haurien malalties mortals i incurables, com el càncer i el sida, i tampoc hi hauria gent superior a d'altres (rics i pobres) ja que segons el disseny intel.ligent Deu ens a creat a tots com a fills seus i per tant com a iguals i germans, i no es aixì, perque un nen de l'Àfrica per exemple no te la mateixa riquesa que un nen Europeu.
En el cas tambè de que Deu existis, no deu ser gaire intel.ligent quan deixa que pasin aquestes coses, es com si el propi disseny se contradis a si mateix. jo crec que aquest disseny al igual que d'altres coses i teories les crea l'home amb l'unica finalitat de creure en alguna cosa, a la mìnima que alguna cosa no encaixi ja diem que ha sigut Deu, per això el disseny intel.ligent no ho es tant d'intel.ligent, al igual que Deu tampoc deu ser tan perfeccionista com diuen pel sol fet de veure com esta el món.

Marina Diaz Perea
Andrea Esteban ha dit…
Una ironia en tota regla. Aquest home ironitza que algú creïent, només pel sol fet de ser-ho, involuntariament estigui anant en contra de les seves idees i creençes. És a dir, Deú, ésser perfecte que res no li pot mancar, no pot treure la vida a milers de nadons fent el conducte natal més estret, perquè es tracta d'això, d'un ésser brillant. Si no, per què succeeix això? Per què no hi posa remei i ens proporciona un cervell mil·limètric (això sí, amb el doble de capacitat)?
I amb aquest comentari arribo a la conclusió del que la ciència utiliza com a resposta per resoldre el nostre problema: no és la naturalesa la que s'organitza per satisfer les nostres necessitats, sinó les necessitats (o allò que ens les resol) adaptades a la naturalesa. Amb això què vull dir? Doncs que no es tracta d'un Déu o un disseny intel·ligent que jugui amb les peces al seu parer.
El cert és que ens fem aquestes preguntes i arribem a certes respostes (per no dir bogeries) perquè estem codificats per a actuar amb el propòsit d'assolir un objectiu. Si deixessim de ser el centre de l'Univers i visquessim com un animal més, no arribaria el dia en que posariem una gran potència a sobre d'un pedestal per necessitat de poguer benerar o culpar a algú de les injusticies que hi ha al món. O millor dit, no deixariem que ens prenguessin el pèl, tal com ell parla de ''los líderes científicos o religiosos, que sí entienden las consecuencias''. Tot i això, molts cops malauradament, encara que ens citem com la millor espècie, (la més intel·ligent, la més gran, la més poderosa), no ens reduïm a res més que una ovella dins un gran ramat, conformista i ignorant.
Anònim ha dit…
Christian Núñez

Som perfectes creacions d’un gran ésser intel•ligent? A més d’un l'idea l’esgarrifaria...

Un d’ells per exemple és Francisco J. Ayala, el qual està totalment en contra de la prova de la teoria del disseny intel•ligent. Aquesta consisteix en que totes aquelles coses que estan perfectament estructurades, com per exemple un rellotge, han de ser necessàriament creades per un ésser intel•ligent o Déu. Per tant, si ens basem en la idea anteriorment explicada, la naturalesa o els éssers humans també son creacions d’un Déu.

Per això, Ayala intentant demostrar que això no es cert, qüestiona el perquè de la dificultar d’un part a causa del estret canal de la dona en contra de la grandària del cap d’un nadó quan neix, ja que si realment som creacions d’un Déu intel•ligent aquesta dificultat no esdevindria raó de ser. Finalment, Ayala acaba concloent la següent frase: ” Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo.”. Aquesta idea complementa amb l’anteriorment citada, ja que tampoc té sentit que es produeixin grans avortaments quan som creacions d’un ésser perfecte i intel•ligent, per això juga amb la idea de que si a prova del disseny intel•ligent fos imperfecte, seria el màxim avortista del món.

A part dels exemples natals d’Ayala, trobaríem molt més, ja siguin d’aspecte i constitució física, actituds morals o maneres d’actuar, com per exemple la violència, que comporta grans guerres i destruccions per part dels éssers humans.

Malgrat tot, aquest tema o debat continuarà vigent en el futur, encara que sembli que la racionalitat o la veritat s’aproximi més a la idea d’Ayala. Però si fos veritat que un Déu o esser intel•ligent perfecte ens hagi creat, per què ens ha dotat d’una intel•ligència que ens permet qüestionar fins i tot la seva existència?
WiLsOn ha dit…
Malén Aznárez dice o da a entender que esta contra el diseño inteligente.
Y redacta que si el creador que no ha formado fuese un ser con una inteligencia muy superior no hubiera echo a la mujer con el agujero natal muy pequeño, sino nos hubiese echo más pequeños en lo que respecta a el tamaño del cerebro. o en otras cosas, en teoría si dios nos fuese alguien con un poco de cerebro muy pusiera las cosas más fácil de lo normal para no tener que esforzarnos. Por lo tanto dice que dios no es un ser inteligente ya que nos ha hecho con esos defectos.
con lo que respecta al decir que diseño imperfecto dice que dios sera quien nos ha creado, pero no es un ser perfecto, ya que nos ha creado con varias imperfecciones. como la avaricia, la envidia, los hurtos etc....
En definitiva según Aznáres "Dios si existe no tiene mucha inteligencia"
Eduard Pladellorens ha dit…
Ayala , tan sols amb el títol del text ja dona a veure que està totalment en contra del disseny intel•ligent, ironitza amb el fet de que si Déu fós el creador seria l’abortador més gran dels existents, ja que a partir del disseny que ha creat, allò que hauria de ser tan perfecte, i en comptes d’això tantes mares i nadons en són víctimes, si fós el nostre creador no podría remodelar-nos per evitar-ho( aquest fet, entre molts altres, com ara ficar-nos una mentalitat diferent al cap, per eliminar les guerres), per aquest motiu s’arriba , penso que el fet de tractar a Déu com un ésser no tan perfecte com alguns creuen, és mol encertat , en el cas de que no s’en qüestioni la seva existència, perquè mirant tot allò que som i allò que ens envolta, un mñón plè de fam i de guerres, que alhora són creades per diferents persones amb religions diferents promogudes per aquests Déus els quals no se sap quin són els reals. I si tan perfecte fós Déu, nosaltres seriem igualment perfectes a no se que ens volgues mal o ens volgues utilitzar d’entreteniment o no ens creés tan perfectes com ell per voler ser l’únic, i llavors per aquests motius deixaria de ser perfecte ell mateix i tot el que ha creat.
nazareth ha dit…
Aquest text es pot observar nítidament que l'opinió d'aquest respecte el disseny intel·ligent es plenament qüestinable, és a dir, Francisco J. Ayala ens retracta que aquesta idea del disseny intel·ligent no és res més que un ésser (en aquest cas es Déu) que ens ha creat d'una manera intel·ligent i perfectes. Sincerament, si veritablement ens hagués creat algú perfecta i intel·ligent, nosaltres seríem creats a la seva aparença i semblança tal i com diu el dit, però en canvi, la nostre espècie està plena d'imperfeccions, per tant, es una contradicció simultànea, ja que si nosaltres haguéssim estat creats per un ésser totalment perfecte i plenament intel·ligent, nosaltres no seríem tant imperfecte, i el món funcionaría d'una altre manera, perqué, sería un món perfecta i intel·ligent similar a Déu, però no es d'aquesta manera, i això es precísament el vol denunciar Ayala, que si veritablement ens hagués creat un ésser omnipotent, llavors, no hauría tants abortaments, ja que clar, les dones tenen el conducte natal molt més estret ,del que en teoría hauría de ser, per el pas del cap del nen i a causa de la grandària per causes evolutives del nostre cervell, per aquesta raó es produeixen tants abortaments i tantes mort en el part.

Finalment, aquest text finalitza amb una frase impacatant de l'Ayala: Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo.

A que es refereix amb això del nombrament "disseny imperfecte", bé doncs vol dir, que l'espècie humana no es perfecta i la més intel·ligent de totes les altres espècies, per qué no tenen a ningú que ho sigui encara que es digui el contrari, però aquest es un altre debat, del qual mai es podrà esperar un acord, ja que hi ha moltes diferències entre els diferents punts de vista.

NAZARETH DÍAZ
Anònim ha dit…
Bouchra Echenouili Ghailan:

Tant sols llegint el titol, ja som concients de la posició de Malén Aznárez,doncs esta en contra del disseny de la intel·ligent...
Francisco J. Ayala, esta en contra del disseny de la intel·ligencia, doncs esta a favor voldria dir que es creu que tot el que funcioni perfectament, hauria d'estar dissenyat per algú superior. Alaya ens vol fer veure que aquesta idea és erronia, posant d'exemple el perquè de dificultar el part per un estret canal de la dona contra la grandaria del cap d'un nadó, si el nostre creaddor fos tant inteligent, quina explicació te aquesta imperfecció, perquè el cap del nadó ha de sortir amb tantes dificultats? Ayala diu que si admetem el DI(disseny imperfecte), Deu seria el avortista més gran del món.
Doncs quin sentit te que es produeixin tants avortaments si som creacions del Déu perfecte i inteligent? Aquesta idea fa referencia a la idea del gran avortista.
Si som creacions d'un esser tant summament perfecte i inteligent, perquè l'existència de la guerra, la fam, destrucció... perquè aquestes imperfeccions tant grans que ens fan ser humans?
Laura Boixader ha dit…
Des del primer moment queda clar que Francisco Ayala va completament en contra del disseny intel•ligent així com ho demostren les seves paraules amb exemples clarament en contra de la perfecció de Déu. Com a exemple podríem posar l’ordre de les peces que constitueixen una realitat construïda per un humà, com pot ser un rellotge. Al rellotge en si no l’atribuïm a l’origen d’aquest ordre ni a la disposició regular dels seus components, sinó a l’obra d’una intel•ligència humana que l’ha dissenyat, el rellotger. Per tant, no fa falta ser Déu per a crear objectes perfectes per a nosaltres.

Ni les desgracies ni la indiferència dels suposats déus envers als humans fa canviar d’opinió a tota aquella gent que dia rere dia li mostren el seu agraïment. Així doncs, podem concloure que els déus es converteixen en el refugi de la ignorància i, per tant, és el més gran entrebanc per a conèixer la veritat.

Arribem a la conclusió de que Déu tampoc és perfecte ja que li caldrien coses que no té; Déu tampoc és lliure, ja que actuaria limitat pels fins que hauria de realitzar. Si Déu fos perfecte i, posant d’exemple el que descriu Ayala en el seu text, hauria creat la imperfecció del conducte natal en les dones envers el cap més gran dels nadons i, per tant, una “màquina” imperfecta. Al ser el culpable d’aquesta imperfecció, i com cita en el text Francisco, Déu seria el més gran avortista del món.
Xavier Pajuelo Centeno ha dit…
Crec que al vaticà no li ha de fer molta gràcia saber que Déu és el major avortista de tots els temps, es clar, si ens basem en la teoria del disseny intel•ligent.
Francisco J.Ayala com be podem veure al títol del text, està completament en contra del disseny intel•ligent, fent servir les seves paraules, disseny imperfecte. Ayala ens fa veure la magnitud del concepte disseny intel•ligent i totes les incoherències que comporta. Aquestes incoherències són les que ell agafa com a argument per retractar els errors i totes les coses incomprensibles, que es presenten quan van enllaçades amb una teoria sense cap ni peus. L’exemple que utilitza ell és el que, les dones tenen el conducte per on passa en nadó al néixer massa estret en comparació al cap de la criatura, i això fa que en una proporció destacable dels casos, els nounats morin, a vegades també acompanyats per les seves mares.
El problema que tenim els éssers humans i que queda clarament reflectit amb aquesta teoria, és que som antropomòrfics. A totes les coses del nostra voltant li em d’aplicar la nostra lògica, la nostra forma d’entendre la vida pinta la realitat i fa que entenem i comprenem les coses de forma tergiversada. Dic que aquesta explicació que ben reflectida en el text per què si no fos per això, seria incomprensible per mi i pot ser també per Ayala, que s’arribi a plantejar una teoria com la del disseny intel•ligent.
Crec que el éssers humans tenim tanta por a la ignorància, que nosaltres si que de forma poc intel•ligent, em dissenyat el concepte Déu.
Coral Bastidas ha dit…
L'autor daquest text, Francisco J.Ayala, està totalment en contra del diseny intel·ligent.

Tal i com ell expressa dient "hay gente que piensa que la idea del diseño inteligente, el nuevo creacionismo, es buena y no se da cuenta de sus implicaciones nefastas", dona a entendre, que la gent, creu que Déu és un ésser intel·ligent i que ha dissenyat al humans d'una manera perfecte. Això és una ideologia errònea, ja que, si Déu hagués sigut perfecte i hagués buscat una perfecció en els humans,no hauria creat aquests impediments, com exemplifica Ayala: l'estret conducte natal de les dones.

Així doncs, com diu el text: "Si damitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista" significa que si Déu fos perfecte, i busqués la perfecció en els humans, no hauria "dissenyat" uns models que a l'hora d'engendrar una nova vida, abortessin.

En conclusió, Ayala defensa que la gent és ignorant en aquest aspecte de que Déu no és perfecte.

Finalment, crec que la gent hauria de saber treure les seves pròpies conlusions, sobre si Déu és tant intel·ligent i perfecte com alguns diuen.
Anònim ha dit…
Melanie Yungan
Batxillerat A

Francisco J. Ayala, en aquest text ens demostra que ell no esta d’acord amb el disseny intel•ligent, sino que tot el contrari, l’autor d’aquest text critica aquesta teoria. Pel simple motiu, de que el disseny intel•ligent tracta sobre algú perfecta, en aquest cas Déu, que ens ha creat a nosaltres, segons ell, d’una manera intel•ligent i perfecta, és a dir les persones som les creacions d’un esser prefecte (Déu). Amb lo qual, l’autor del text ens diu que en un part hi ha moltes complicacions ,i a causa del estret canal de la dona, y el gran cap del nadó, te com a conseqüència que hi hagi molts avortaments, ja el nadó mor per culpa d’aquestes dificultats. Y també fa referencia els avortaments espontanis (que són un cosa natural). Per això Ayala, diu que si nosaltres fóssim una creació perfecta, feta per algú molt intel•ligent, no hi hauria aquests tipus de dificultats, ja que si pensem de manera intel•ligent faríem una cosa per canviar-lo. I causa d’això, ell diu que si fossi veritat déu, seria un gran avortista del món. També, podem dir que si fóssim creats, per algú perfecta aquest món seria molt diferent, ja que no hauria complicacions, y la gent viuria d’una altre manera. Amb això Ayala acaba dient que seria un disseny imperfecte.
En la meva opinió, jo penso que si Déu ens ha creat, igual que ell ho ha fet amb una finalitat que encara que no s’ha pogut resoldre, i que amb el pas del temps és podrà saber la resposta. Encara que, no s’entén molt ja que si ens ha fet algú perfecta, tindria que fer tot el possible , perquè no hi hagi tants problemes, però també podem considerar la idea de que Déu no sigui un esser perfecta.
Cristina Martín ha dit…
La teoria del disseny intel•ligent sosté que l’origen i l’evolució i de l’univers, així com de la vida i l’esser humà, són el resultat d’accions racionals i intencionades dutes a terme per un esser intel•ligent: Déu. Així, i partint de la premissa de que un esser perfecte crea la perfecció, Ayala, completament en contra d’aquesta hipòtesi, assenyala que hi ha bastants incoherències entre la teoria i la pràctica, posant per exemple un tema de sensibilitat entre aquells qui defensen ferventment el nou creacionisme: els avorts. Aquest és un tema tabú per molta gent que creu en Déu i que, per extensió, creu en la perfecció humana. Aquí és on Ayala assenyala també la hipocresia i la ironia de la ment humana; aquestes persones defensen un Déu que teòricament els ha fet perfectes, alhora que ploren per tots aquells nens que, seguint el raonament anterior, aquest mateix Déu mata, ja és també ell qui, en conseqüència, ens ha dissenyat amb el canal del part massa estret o amb el cervell massa gran.
Per tant, si Déu és en realitat un ésser intel•ligent, aleshores perquè ha dissenyat l’esser humà de tal forma que sigui una feina complicada la de continuar l’espècie? No seria més lògic, que si realment aquest dissenyador hi fos, “muntés” les coses de tal manera que no cabés la possibilitat de que un nadó, l’ésser més protegit i estimat de la nostra societat, pogués morir durant un procés imprescindible de la vida de l’home? No seria més raonable modificar alguna d’aquestes característiques: o el volum cerebral o el canal del part, per estalviar el patiment del que segons els creients del disseny intel•ligent, són els éssers preferits de Déu?
També cal destacar que, si de debò Deu dissenyés perfecció, aleshores no tindria lògica l’existència de les malalties, l’odi, la maldat, la pobresa... Per tant, l’única idea que em queda a mi clara, després de veure les incoherències monumentals que presenta aquesta realitat ideal en contrast amb la que jo percebo al meu voltant, i que crec que és la mateixa que al senyor Ayala, és que potser Déu no és pas tan intel•ligent com nosaltres pressuposem que és.
Raquel Gómez ha dit…
El tema principal que se’ns presenta en aquest article de Francisco Ayala és el dubte que ens sorgeix quan pensem en disseny intel•ligent ja que aquest es clarament qüestionable. Ayala ens presenta el disseny intel•ligent com a referencia a un sol home, és a dir, Déu, ja que segons el que persones comenten, és un home perfecte que ens ha creat a partir de la intel•ligència i la perfecció. Però si donem pas a l’ús de la lògica podem arribar a la conclusió de que si veritablement ens hagués creat algú perfecte, tots seriem iguals que ells ja que no crec que existeixin diversos tipus de perfecció y com es evident els essers humans estem replets d’imperfeccions, ja siguin físiques o psicològiques. En el text se’ns presenta clarament un exemple que verifica que no son perfectes ja que el lloc per on passa un nen petit al néixer, és a dir, el conducte natal, es molt més estret que no pas el cap del nen, cosa que mostra que si realment fóssim perfectes, això no passaria ni per casualitat i evitaríem molts avortament y moltes mort de mares i fills en el moment del part.
Per tant, amb el fet de dir que els humans estem replets d’imperfeccions demostrem clarament que això de que hem sigut creats que un home perfecte es una contradicció simultània ja que si així fos, no sorgirien tots els problemes que sorgeixen en el mon dia a dia.
Cautar Brakkoun ha dit…
Tan sols fa falta llegir el títol de l'article per entendre de que tracta aquest. Tal com expressa Francisco J. Ayala, està en contra d'un disseny intel·ligent absurd i amb dificultats per entendre'l, amb tot de factors il·lògics i incoherents. Un disseny intel·ligent ha de constar de creacions perfectes, de creacions fàcils, un exemple que dona és el canal estret de la dona i el cap tant gran del nadó, cosa que comporta que en una nombrosa part hi hagi més que dificultats per acabar aquella formació començada, amb aborts, morts dels nadons o de les propies mares.

Si es diu disseny intel·ligent, perquè fer que la formació d'una persona sigui tan complicada? Perquè hi ha d'haber fam i guerres i altres factors que compliquin la societat cada vegada més? Perquè no igualar les espectatatives de tothom i fer que tots tinguem les mateixes oportunitats amb èxit? Ja que per exemple, uns son rics i altres pobres, uns són sans i altres no, uns tenen facilitats en qualsevol cosa que es proposen i altres no...Francisco J. Ayala també expressa que el nom perfecte per al món que vivim seria el "disseny imperfecte" i si s'arribés a admetre, Déu seria el major avortista del món. En la meva opinió, penso que Déu ens ha creat sense cap finalitat, però també seria una mica contradictori ja que tots tenim una mateixa finalitat en comú, la qual és créixer i morir, al cap i a la fi tots acabem al mateix lloc, sota terra, sense ningú al nostre costat, totalment sols. Encara que és incoherent crear a una espècie sense i amb finalitat també s'ha de pensar que possiblement, aquell que ens ha creat no és perfecte, o també que aquell que ens ha creat , només ha plantat la llavor i sóm nosaltres els que hem de continuar. Igualment crec que és una cosa que mai es podrà arribar a saber i entendre, ens hem de conformar amb esperar a que estiguem sota terra i saber i quina és la finalitat proposada per Déu.
Laura C.O ha dit…
Francisco J. Ayala es basa en una situació prou evident com per dubtar sobre el Disseny intel•ligent: El sol fet de mirar al nostre entorn fa que ens adonem de què si som així perquè veritablement un ésser suprem, com és considerat Déu (una entitat perfecta amb una intel•ligència semblant a la nostra però superior) ens ha “dissenyat” fent que siguem perfectes (atenent al fet de que tots els éssers humans presenten “tares”, algunes de comunes–com és el tortuós canal del part en les dones- i d’altres excepcionals) és que realment el mateix Déu és imperfecte, i per aquesta regla de tres: tal i com deia Spinoza, el fet de que aquest Déu li manqui quelcom fa que ja no sigui Déu, i per tant, no existeixi. Aquesta teoria, doncs, pot aplicar-se i ser justificada amb més exemples si tenim en compte la selecció natural (i l’efecte de l’atzar que tan caracteritza a aquesta) i a més ens qüestionem l’origen del món que ens envolta, l’Univers, i en general, el per què de tantes desgràcies i catàstrofes a nivell humà, geogràfic, cataclístic, etc.
Roger Bosch ha dit…
El text que es comentarà és un fragment d’una entrevista entre Malén Aznárez y Francisco J.Ayala anomenada "Con la teoría del diseño inteligente, Dios sería el mayor abortista" publicada el 2009 per El País.

El títol d’aquest fragment ja ens dona una pista que Malén Aznárez està en contra del disseny intel•ligent.

Tots estem d’acord que la naturalesa té un ordre i una disposició regular. Aquest ordre és com el que trobem en les peces d’un rellotge construïdes per un rellotger.

Si la naturalesa fos obra d’un ésser intel•ligent, per exemple Déu, la seva obra (inclosos els humans) hauria d’estar en proporció a la seva grandesa.

No obstant, s’atribueix que Déu ha organitzat tota la naturalesa per beneficiar als humans: tenim ulls per veure, tenim aigua per regar els camps, tenim oxigen per respirar… (teoria finalista del disseny intel•ligent.)

Llavors si tots els òrgans són per beneficiar-nos, com és que el conducte natal d’una dona és tan estret com perquè el cap d’un bebè no hi pugui passar? Per què hi ha mals incomprensibles? Per què hi ha malalties? En resum, per què som imperfectes?

Si l’autor ens vol fer arribar a aquest punt no és per què pensem que Déu volgués fer un disseny cruel i deficient. Potser és perquè Déu no és tan perfecte o perquè no és lliure, ja que actuaria limitat pels fins que hauria de realitzar. Finalment, potser és que tot això és producte de l’evolució.

Per tant, els Déus es poden arribar a convertir en els refugis de la ignorància. En certa manera, la concepció finalista és un entrebanc per conèixer la veritat.
Anònim ha dit…
El senyor Francisco Ayala després d’analitzar la teoria del disseny intel•ligent, analitza la situació i veu que l’esser humà està mal disenyat,’’ Las mujeres tienen el conducto natal muy estrecho para el paso de la cabeza del niño como consecuencia del agrandamiento evolutivo de nuestro cerebro, de modo que miles de bebés y madres mueren durante el parto’’ un cop dit això és fàcil arribar a la conclusió que, si déu ens ha creat imperfectes, déu és imperfecte i això és una premissa falsa per a la religió, déu no pot ser imperfecte, i per tant la teoria del disseny intel•ligent no pot ser correcte’’ Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo’’.
Anònim ha dit…
Francisco J. Ayala, està totalment en contra del disseny intel•ligent.
Ayala ens presenta el disseny intel•ligent com a referència a un sol home, a Déu, ja que segons algunes persones, és un home perfecte que ens ha creat a partir de la intel•ligència i la perfecció. Si realment ens hagués dissenyat algú amb una mica d’intel•ligència crec que les dones ho tindríem més fàcil alhora del part i pariríem directament al exterior. Si Déu és tant perfecte com diu el disseny intel•ligent jo crec que ja hauria pensat una manera més fàcil de tindre un fill.
Si som creats per un esser tant perfecte i intel•ligent, perquè hi ha tantes guerres, tanta fam de gent que no te ni per menjar....perquè tot això?


Jennifer Garcia Navarro
1 de batxilletar A
Anònim ha dit…
Malén Aznárez, l’autor de les paraules d’aquest escrit, ens transmet el seu pensament, el qual esta en contra del disseny intel•ligent (DI). Ell dubta sobre l’existència d’un ésser superior, el qual ens hagi creat, és a dir Déu, ja que ens transmet que si Déu es tan intel•ligent i superior hagués creat una obra semblant a ell.
Però el resultat real a sigut una espècie imperfecta, la humana, que un del problemes que té, referent al text, és que les dones tenen un conducte natal molt estret perquè passi el nen, ja que cada cop els nens tenen un cap més gran, i tot això pot provocar la mort dels dos o un avort.
Acaba amb la frase : “Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo”, la qual ens ve a dir que si aquest ésser ens a creat semblants a ell, llavors no es tan perfecte.
Exemples de la nostra imperfecció n’hi ha molts com ara la nostra manera de pensar, amb males intensions, amb avarícia, crueltat, amb mirar només per nosaltres...
Si hi ha alguna frase totalment certa en tot el text se’ns dubte es que som un disseny imperfecte.
Tot això només ens acaba portant a la discussió de sempre entre creient i no creients, és a dir, si Déu existeix o no, i això es una cosa que ara per ara ningú ho sap amb total certesa.

Marc Soler
1r BATX B.
Oriol Muns ha dit…
Aznáres fe una critica al creacionisme, al disseny intel·ligent (o com ell li diu disseny imperfecte).
La majoria de gent viu en la ignorància de dir que Deu ens ha creat seguint un disseny bon disseny, es a dir favorable a les nostres necessitats. Però la gent científica, religiosa, els que de veritat es donen conte de les conseqüències, s'adonen de que aquest disseny es imperfecte. Les dones tenen el conducte natal mol petit per el cap dels nens degut a la evolució del cervell i l'augment de mida del cap; per tant si acceptéssim aquesta teoria de disseny, deu seria el abortista mes gran del mon.
Pradas ha dit…
El señor Ayala, en su última frase, crea una muy buena paradoja ya que la religión prohíbe completamente el aborto. Que también hay que decir que si realmente hay alguien con una inteligencia superior a la humana debería haber previsto que sucedería algo parecido, porque hasta donde yo llego (como humano), la mejor inteligencia posible es la previsión de todo lo posible.

Otra paradoja que se me ha aparecido a mi humano celebro, es preguntarme el porqué de un celebro tan grande si ni utilizamos la mitad, ¿porqué? El resultante de tener un importante excedente de celebro útil es tener un cráneo a la medida de nuestro celebro, si hay un dios ahí arriba que es tan inteligente ¿por qué aumenta el tamaño del celebro si no lo utilizamos? ¿Es por qué alguien (humano o no) nos enseñará en un futuro próximo como utilizar el celebro actualmente sobrante? Demasiadas preguntas para una base argumental tan imaginaria.

Todo este cuestionario es el que Ayala nos argumenta para que veamos que la prueba del diseño es una absoluta estupidez y que solo un iluso podría creerse tal cosa.
Anònim ha dit…
La idea d'ésser creador o divinitat no sempre és acceptada. La teoria de disseny intel·ligent defensa l'idea anterior, ja que consisteix en el concepte de que tot està perfectament estructurat gràcies a la creació de Déu (divinitat, ésser intel·ligent, etc.).

El nostre científic, Francisco J. Ayala, està en contra de la teoria del disseny intel·ligent. Ja que si Déu existís, per què no som perfectes?
Si l'evolució, que entre altres coses ens fa millorar les nostres característiques, dificulta el nostre desenvolupament, significa que no tenim cap ésser superior o divinitat que ens millori, o que ens protegeixi, perquè si volgués que ens reproduissim i continuessim amb l'espècie no ens posaria les coses tan difícils, i no aportaria als nadons la característica de tenir el cap més gran dificultan així la sortida pel conducte natal.
El entrevistat conclueix amb la frase: "Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo." No deixa de ser la mateixa idea citada anteriorment, però molt convincent.


LAIA GUILANYÀ
Anònim ha dit…
Ayala està en contra de la teoria del disseny intel•ligent ( la qual consisteix en que totes aquelles coses que estan perfectament estructurades han de ser necessàriament creades per un ésser intel•ligent o Déu).
Argumenta la seva postura mitjançant l’exemple del part, que es pot complicar a causa de l’estret canal de la dona en contra de la grandària del cap d’un nadó , si fóssim creacions intel•ligents, estaríem dotats d’alguna qualitat per a que això no passés.
Concloent, trobo que el que diu Ayala del que ell anomena disseny imperfecte (al disseny intel•ligent) és un comentari molt significatiu ja que, si ens ha creat Déu, no podem considerar que Déu sigui un ésser perfecte ja que crea coses tant imperfectes com els humans, amb la quantitat de defectes que presenta la nostra espècie.

ÀLEX PESO CASADO
Anònim ha dit…
En aquesta entrevista del Diari El País que se li va fer a Francisco J. Ayala un especialista en evolució, ens dóna la seva opinió pel que fa al disseny intel·ligent, cosa que ell anomena disseny imperfecte. El senyor Ayala no recolza aquesta teoria, ja que ell explica que si Déu fos qui ens va dissenyar perfectes, llavors, Déu seria una persona cruel, perquè si va ser Déu qui va dissenyar aquest món, llavors, perquè hi ha persones que pateixen molt durant la seva vida? si suposadament Déu va crear el bé per als éssers humans. Suposo que Francisco J. Ayala dóna aquesta opinió perquè ell mira en el seu entorn i a més el veu les coses des d'un punt científic ja que ell és un especialista en l'evolució i es dóna compte de les coses que li passa a cada persona, ja que com tots podem notar, no tots podem veure, escoltar o parlar, ja que hi ha persones que viuen amb aquest tipus de malalties i no tenen una vida normal. En conclusió, està molt clar que per a Francisco J. Ayala el disseny intel·ligent és una blasfèmia.

Bryan Vicente Avanto
1er de Batxillerat "A"
Anònim ha dit…
What can I do to play COD?
PARTY HARD!
Marc Fernández Martínez ha dit…
Mira al teu voltant, el teu rellotge, l’ordinador, i imagina't que tots aquests aparells han sorgit del no-res. Òbviament em prendries per boig t. Ara t'explico la teoria "bona" per explicar d’on va sorgir la vida (jo mateix crec que és la correcta). Fa milions d'anys, va sorgir una sopa prebiòtica on gràcies a la l’atmosfera terrestre, a la correcta posició del planeta, i principalment per atzar es va aconseguir que uns 30 aminoàcids s’ajuntessin per formar una proteïna la qual estranyament no va ser destruïda per les radiacions de la mateixa atmosfera carregada elèctricament. Un cop exposades les dues teories, és fàcil pensar que per creure la segona s'ha de tenir encara mes fe que els que creuen .en el “disseny intel•ligent”.

Doncs no, la segona teoria es completament lògica, empírica. L’ evolució parteix de la base de que a partir de una espècie (en aquest cas la proteïna), s’arriba a altres cossos més complexos, fins arribar a les actuals. L’únic inconvenient que li veig a aquesta teoria(per això és una teoria i no un fet) és que no ens arriba a explica d’on va sortir la famosa proteïna que va fer possible la vida.

Fa temps, vaig llegir la “teoria del mal”( D’Epicur, filòsof grec) que explica que Déu, ésser omniscient i totpoderós, hauria de ser capaç d'arreglar el món segons les seves intencions. Com el mal i el sofriment existeixen, pot semblar que Déu vol o permet que existeixin, per la qual cosa no seria totalment bo, o no seria omniscient, ja que o bé no s’adona del sofriment del món (llavors no és benevolent), o no és totpoderós, ja que no pot arreglar el món per eliminar el mal.

Finalment voldria analitzar aquesta ultima frase del senyor Aznárez “Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo”. L’evolució bassa una de les seves premisses en la selecció dels individus més forts, així doncs, si el conducte natal de la dona fos massa estret i com a conseqüència avortes li seria impossible transmetre els seus gens. Passats milers(o milions) d’anys s’arribaria a una situació on el canal natal estret hauria desaparegut(suposant que les dones no haguessin pogut transmetre els seus gens). Llavors, suposant aquesta teoria fos correcte, es podria dir que Déu i la naturalesa són la mateixa cosa, ja què Déu provoca que les dones menys preparades avortin evitant que transmetin els seus gens, tal i com faria la selecció natural. Però clar, aquesta mateixa teoria, ens demostra la pròpia inexistència de Déu, ja que no ha estat capaç de crear un ésser prefecte tot hi ser omnipotent.
Anònim ha dit…
ANTONI VALLS PAU
1r BAT A


Segons Ayala, el disseny intel·ligent no o aproba, i amb rao. Si Déu realment no existis les dones, no tindrien aquest defecte matern per poder parir el nen, ni moririen tantes criatures i mares a causa del part.

Les dones tenen el conducte natal molt estret a causa del nostre agrandament evolutiu del nostre cervell, i aixó esta comprovat amb certesa, i totes les probes científiques que es fan, ja son més certes que no pas la existència d'un èsser superior i perfecte que ens hagi creat.
Una cosa esta molt clara i raonada, que nosaltres som així per seleccio natural i que cap ser superior ens a creat. Es llòguic que em evolucionat.

Si Déu realment existis no provocaria una variant d'aquest tipus a l'especie humana per dificultar la continuació de l'espècie.
I qüestionant la existencia de Déu, també ens podriem ficar amb el tema de les guerres, les enfermetats i totes aquelles coses que un es pregunta si realment existeix un esser superior i perque.

La religio que a creat aquest esser superior, o a fet per donar resposta a moltes de les preguntes que ens fem. Durant molts i molts anys la gent es feia moltes preguntes i com a l'època antiga no es podia demostrar gairebé res de l'existencia del home i de perque som com som, la gent era creient.
Els homes ens comencem a ser ateus a causa del nostre abans tecnologic i la nostra capacitat de trobar respostes cientificament, i aquestes respostes a la societat xoquen per aquestes persones que son creiens i creuen en un esser superior. Amb això vuy dir que totes aquestes persones que som atees, si aguessim viscut fa uns cuants segles enrere, la gran majoria, per no di tota, creuriem en un esser superior i perfecte i per tant estariem a favor del disseny intel·ligent.
Anònim ha dit…
Segons Francisco Ayala en l’entrevista amb Malén Azñarez expressen que estan totalment en desacord amb el disseny intel•ligent. Aquest disseny intel•ligent diuen que es imperfecte, ja que, per exemple: en els essers humans hi han característiques segurament negatives, com ara: algunes dones que tenen el conducte natal molt estret i això provoca que el pas per a que el nadó pugui sortir del cos de la mare es dificulti notablement fins a que moltes vegades mares i nadons perden la vida per això. Per tant, podem arribar a la següent conclusió: si molta gent creu que Déu ens ha creat i que és perfecte, però observant aquest fet i moltíssims altres que tenim els essers humans es pot deduir aleshores que Déu no ha estat perfecte creant-nos a nosaltres i que aquestes característiques el fan a ell també un esser imperfecte.


Blanca Aguilar Pera
Anònim ha dit…
Eric Roger Alvarez
1r Batxillerat A

En el text s'hi pot comprovar perfectament com Ayala està en contra de la teoria del disseny intel·ligent la qual diu: totes aquelles coses que estan perfectament estructurades han de ser necessariament creades per un ésser intel·ligent o déu.
Ell diu el que pensa mitjançant l'exemple del part, que es pot complicar perquè l'estret canal de la dona en contra de la grandària del cap d'un nadó, sí nosaltres fóssim creacions intel·ligents tindríem alguna qualitat que aquesta faria que aquest fet no passes.
El que diu Ayala del que ell pensà sobre el disseny imperfecte al disseny intel·ligent es un comentari molt significatiu que ell pensà ja que si ens ha creat una persona que es déu, no podem pensar que déu o com un altre exemple diferent pero aquest es veu molt bé, déu no es un esser perfecte ja que ningú en aquesta vida es perfecte ja que tothom tenim un defecte o un altre.
En conclusió, es veu molt clar que en el text per Ayala el disseny intel·ligent no li agrada gens.
Anònim ha dit…
Gerard Barrera Martínez
1er Batxillerat A

La prova de la teoria del disseny defensa que totes les coses que estan ben estructurades i perfectes han d’haver estat creades per algú més perfecte, complex, intel•ligent i brillant. L’exemple més clar i característic és Déu, ja que és considerat perfecte. I Francisco J. Ayala està en contra d’aquesta prova.

Ayala per enfortir la seva crítica, posa un exemple de la imperfecció dels éssers humans quan succeeix un part d’un nadó. La imperfecció que tenen les dones, o del nadons (depèn com t’ho miris) és que el nadó quan neix té un cap molt més ample que el canal de la dona, que és molt més estret i que alhora pot produir diverses morts. Ayala el que es planteja és que si Déu fos perfecte, per què no ens ha creat igual que ell? Per què no ens crea immunes a qualsevol malaltia? L’última oració esmentada (”Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo”) dona una gran ajuda a entendre que si Déu existís, seria el màxim avortista del món.

També es podria criticar la imperfecció dels ésser humans entorn a les actituds, ja que ha creat diverses actituds que no haurien d’existir, com la violència l’avarícia, l’odi, la venjança etc.

Resumint, aquest debat de la existència de Déu o no serà parlat durant molt de temps en el futur.
Anònim ha dit…
Marc Almazán Vilanova

1r Batxillerat "A"

En aquest fragment de l'entrevista entre Malén Aznárez y Francisco J. Ayala, "Con la teoría del diseño inteligente, Dios sería el mayor abortista", ens mostra clarament que l'actitud d'Aznárez oposada a la teoría del disseny intel·ligent.

Aquesta idea sosté que la vida a la terra i l'orígen de l'home són el rresultat d'accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents. Si bé els seus defensors argumenten que es tracta d'una proposta científica legítima, capaç de sustentar un programa d'investigació metodològicament rigorós, la majoría de científics considera que el disseny intel·ligent és simplemant una justificació a posteriori de la creença en un creador absolut i transcendent (el déu de les religions monoteista.

Ell està en contra d'aquest disseny perquè ens posa en dubte l'existència d'un ésser diví, és a dir que si de veritat Déu ens hagués creat tots seriem una espècie semblant a ell, per tant no tindriem cap defecte.
No obstant també hi ha altres opinions que esmenten el contrari que diu Aznárez, com per exemple els líders científics o els religiosos, que creuen que Déu ha creat la naturalesa, i per tant l'orígen de l'espècie humana, ja que entenen les conseqüències.
Vull destacar l'exemple que ens exposa en el text: com les dones tenen el conducte natal molt estret, alhora de que passi el cap del nen no podra sortir, i per tant moltes dones i ciratures moriran en el part. És un clar exemple del que pensa, perquè si de veritat Déu ens hagués creat amb unes bones condicions, aquest nen hauria sortit amb una absoluta facilitat.

En definitiva, com ja sabem ningun habitant d'aquest món és perfecte, i per tant arribo a la conclusió de que Déu no és un creador itel·ligent perquè ha creat a l'espècie humana amb uns certs defctes. Això ho podem atribuir a la toria de Disseny imperfcte (qu és com ho diu ell). Per exemple en la última frase del text "Si admnitimos el DI, Dios sería el mayor abortista del mundo".
Entenc per significat que com Déu és el nostre creador hi ens ha fet amb uns certs defectes, sería l'esser que més aborts hauria patit, fent referència a que ha orignat espècies imperfectes.
Anònim ha dit…
Jo abans de comenta aquest text faig un petit ensis. Aquest científic quan es refereix a Déu, si diu aquesta paraula vol dir que aquest ésser, és un ésser diví que esta per sobre a nosaltres, que és perfecte, que ho sap tot,....

El autor del text Malén Aznárez, ens explica irònicament segons diu ell, de que si existeix algun Déu, que aquest no es perfecta o sigui que sinó es perfecta no és un Déu. Ens fica com a exemple el procés d’embarás que molts cops acaba amb abort, perquè hi ha moltes dones que tenen el conducte natal molt estret per el pas del cap d’un nen. Fican-nos en aquest exemple i veient el títol del escrit ja es pot comprovar clarament com ell esta en contra del disseny intel•ligent.

Jo no estic gens d’acord en aquesta relació que diu el autor en el tros final del seu escrit d’intel•ligent-imperfecte, ja que Déu es perfecte i si ens a fet d’aquesta manera algun motiu tindrà. A demés també ens benificia en molts aspectes, com per exemple: tenim ulls per veure, tenim uns pulmons i un cor que per ells sols ja treballen, estem emboltats d’oxigen per respirar,....
Roger Pons
Paula Marín ha dit…
Ayala, ens dóna a entendre que esta en contra de Disseny intel•ligent. Donant com a exemples els avortaments espontanis i el canal natal.
Jo crec que el disseny intel•ligent es una mena de justificació de la existència d'un ser superior, que en aquest cas és Déu. En el cas dels avortaments espontanis, que molts creients justifiquen amb un “Ho ha volgut Déu”, s’equivoquen, o almenys crec jo, ja que penso que no ho ha volgut Déu sinó que ha sigut un error biològic en aquell cos, una imperfecció d’un ésser,teòricament, “perfecte”. O I l’altre imperfecció es el conducte natal que si fos perfecte, seria diferent en cada dona per que els nadons no són iguals, i no causaria la mort ni de la mare ni del nado. El disseny int•teligent no es tan perfecte com creuen els que tenen bona fe o creients, i en el cas que no existís aquell gran creador del món no seria tan llest.
Anònim ha dit…
Ayala esta en contra, i per tant, critica la teoria del disseny intel·ligent.

Dubta de l'existència de Déu, l'ésser superior que "suposadament" ens ha creat. Ayala es pregunta que si Déu és un ésser perfecte, perquè va crear als humans amb tantes imperfeccions i dificultats per continuar l'espècie?
Potser és, per que Déu no és tant intel·ligent com tots nosaltres creiem.

Al final del text, Ayala diu "yo le llamo el diseño imperfecto", en aquest cas, doncs, Déu seria l'abortista més gran del món.

Aina Soler Marquilas
1 BATX A
Anònim ha dit…
Núria Parra Marmol
1er batxillerat A


En aquest fragment de l'entrevista a Malén Aznárez, diu clarament que la seva opinio es totalment contraria a el diseny intel·ligent, es a dir, que estem creats per un esser superior, i que ens ha creat perfectes. Però com molt be diu Aznárez, tenim moltes imperfeccions, i un dels exemples es el de les mares i nadons que moren durant el part. Si el esser que ens va crear es superior, ens hauria creat perfectes, sense aquest tipus de "errors", per dir-ho d'alguna manera.
Anònim ha dit…
A simple vista es veu com Francisco Ayala va en contra del disseny intel·ligent, ho expressen les seves paraules contra Déu.

Ayala el que intenta demostrar que això no és cert, ja que en el seu text qüestiona la dificultad que hi ha en un part, ja que el cap del nadó és més gran que el canal per on neix. Per culpa d'aquest fet, milers de nadons i dones moren durant el part, també hi ha milers d'aborts any rere any.

En aquest cas, Ayala diu que si fóssim perfectes, fets per algú intel·ligent, les dificultats que hi han no hi serien, ja que es pensarien formes per evitar els problemes.

Francisco Ayala esmenta una idea que es que: "Si admitimos el DI (yo le llamo diseño imperfecto), Dios sería el mayor abortista del mundo.” Ell fa referència amb una idea anteriorment citada, ja que si Déu ens ha creat i ell és perfecte no tenen perquè haver-hi tants abortaments.

Per finalitzar, jo penso que si Déu ens ha creat i ell és el creador perfecte, perquè nosaltres tenim tants problemes?
Déu pot ser que no sigui perfecte?
Aquest tema estarà vigent durant molt de temps fins que finalment algú arribi a un resultat. Suposo que qui arribi a esbrinar-lo, crec que s'aproximarà a la teoria de Francisco Ayala.

Aitor Pradas Veredas
1r Batxillerat "A"
Fàtima chetouan ha dit…
En el text trobem que Malén Aznárez fa una crítica al nou creacionisme i està encontra de la teoria del disseny: Déu o la persona intel·ligent, creador del món, sentits i òrgans que pertanyen al nostre cos, ho dissenya tot expressament a la perfecció, ja que cada òrgan té una funció i és per això que està creat d'aquesta manera.

Aznárez, no hi està d'acord i afegeix que amb la teoria del disseny intel·ligent, Déu seria el major avortista que pogués haver perquè les dones tenen el conducte natal massa estret perquè hi pugui passar el cap d'un nadó.
La persona intel·ligent, creadora no pot dissenyar a la perfecció, ja que molts nadons i mares també, arriben a morir en el part patint interrupcions espontànies al part.

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"