Civilització inculta

“Cada vegada més la civilització s´està menjant la cultura”. Aquesta ha esta la frase del dia pronunciada pel Gonçal Mayos. Què vol dir aquesta frase? Per entendre-la cal tenir en compte la distinció entre els conceptes alemanys Kultur i Zivilisation. El primer fa referència al saber personal, subjectiu, profund. Fruit d´una experiència espiritual que necessàriament ha de ser individual. El segon, en canvi, significa un saber intersubjectiu, públic, compartit, materialment constatable. En el moment històric en què apareix aquesta dualitat, els pensadors alemanys constataren que respecte a les altres potències europees, on destacava la Zivilisation, a Alemanya al segle XIX era un poble mancat encara d´una Zivilisation potent, només podia oferir en compensació una forta Kultur, la dels seus destacats literats i filòsofs.
Segons Mayos, aquesta és una època que per la intervenció de les noves tecnologies s´està obrint una bretxa cada vegada més àmplia entre el saber col•lectiu (Zivilisation) i el saber individual (Kultur). La societat del coneixement, lligada al desenvolupament tecnològic, està provocant, potser involuntàriament, l´aparició d´una societat d´incultura, una societat en què els individus amb afany de conèixer se senten més ignorants perquè entre d´altres coses per molt que s´esforcin xoquen amb la impossibilitat de retallar l´enorme distància que separa el seu saber (limitat-orgànic-analògic) i el saber global (il•limitat-mecànic-digital). Fent servir una idea malthusiana. mentre el saber individual segueix una progressió aritmètica, la progressió del saber global és geomètrica. Si en algun moment de la història, les dues línies més o menys seguien trajectòries paral•leles, des què la tecnologia cibernètica es va fer càrrec de servir de guia al coneixement, la separació dia a dia, moment a moment es va fent més gran.

(reflexió sobre la segona jornada del curs Cultura per a/en una època inculta)

Comentaris

ferran ha dit…
He asistido a algún acto de Gonçal Mayos, y acabo de leerme un manual de bolsillo dedicado a la ilustración, muy chulo, en el que periodiza el movimiento mejor que lo ha hecho ningún historiador.
SI todos son así, ¡viva la filosofía!

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?