singularitat2


Singularitat 2 (continuació)
2.1
“La comunitat significa, en conseqüència, que no hi ha ésser singular sense altre ésser singular”. 2.2 “L´ésser singular no és ni l´ésser comú ni l´individu. Hi ha un concepte de l´ésser comú i de l´individu; hi ha una generalitat del comú i de l´individual. No hi ha generalitat de l´ésser singular. No hi ha ésser singular, hi ha, el que és diferent, una essencial singularitat de l´ésser mateix (la seva finitud, en el lèxic de Heidegger)” .
2.3 “L´ésser singular advé en el límit: això significa que només advé en tant que és compartit. Un ésser singular (“vosaltres” o “jo”) té exactament l´estructura d´un ésser d´escriptura, d´un ésser “literari”.
2.4 “”Amb”, “junts”, o “en comú” no volen dir evidentment “uns en altres”,ni “uns en el lloc dels altres”: això implica una exterioritat.(...) La lògica de l´”amb” (...) és la lògica singular d´un endins-enfora. És, al vegada, la lògica mateixa de la singularitat en general. I seria així la lògica del que no pertany al pur endins ni al pur enfora. (...) Una lògica del límit: el que és entre dos o més, pertanyent a tots i a ningú, sense tampoc pertànyer-se.”
2.5 “La “singularitat” designaria precisament el que, cada vegada, forma un punt d´exposició, traça una intersecció de límits, sebre la que hi ha exposicions. Estar exposat és ser sobre el límit, allà on hi ha alhora endins i enfora, i ni endins ni enfora.(...) L´exposició és anterior a tota identificació, i la singularitat no és una identitat: és l´exposició mateixa, la seva actualitat puntual”.
2.6 “El límit no és res: no és res més que aquest abandonament extrem en què tota propietat, tota instància singular de propietat, per a ser el que és, sent el que és, es troba abans de tot lliurada a l´exterior” .

Jean-Luc Nancy, La comunidad desobrada, Arena Libros, Madrid 1999

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"