Dir mentides.



  • 1-Mentir no és simplement dir una cosa i creure una altra. Mentir és afirmar una cosa que creiem falsa amb la intenció d´enganyar i confondre.
    2- En mentir, el mentider augmenta el seu propi poder i redueix el nostre.
    3- Mentir a algú suposa, fonamentalment, no respectar-li com a ésser humà.
    4- Una societat on mentir fos la regla i dir la veritat l´excepció no duraria massa. L´activitat cooperativa seria limitada o inexistent.
    5- El mentider maliciós no vol que la gent menteixi més, tot el contrari vol que els altres diguin la veritat i que confiïn en què els altres diguin la veritat.
    6- La mentida funciona perquè la veracitat és la regla i el bon mentider en treu partit.

  • Michael P. Lynch, La importancia de la verdad, Paidós, Barna 2005, págines 182-188

Comentaris

Francesc Romera Beltran ha dit…
Jo estic d'acord amb aquest text, perqué em sebmla el més adequat comparat amb el de Mario Bunge. Afirmo aquest text perqué ens explica al igual que Bugne que mentir, a part de dir una cosa que no es certa, s'ha de saber fer creure i fer-le passar com si fos una veritat que es pugui creure. Un bon mentider el seu principal objectiu es persuadir la seva mentida com si fos una simple veritat. Y no es tracte de dir un mentida més gran o més petita si no de fer creure com una veritat o no (com diu la frase dita "val més calitat que cantitat").

Entrant més al món de la política com ens explica Bugne, aquest text es relaciona amb l'altre també pel motiu de que els polítics quan menteixen i la gent se la pren com una veritat, ells en treuen molt de aprofit per propis interessos (siguin el·leccions, publicitat, etc.) i que la societat en digui la veritat i ells encara puguin obtenir més poder o interessos. Y per acabar aquest comentari dir que el punt 3 de aquest text te molta raó amb la realitat política de avui día: que els polítics de avui dia només menteixen i ens fan creure mentides tractan-se com si fossim idiotes o aniamls.

Francesc Romera Beltran
Cristina Parcerisa Solé ha dit…
Estid d'acord amb aquest text perqué és vritat que mentir és una cosa que diem que no creiem certa amb la intenció d'enganyar una altre persona, i que aquella persona s'ho cregui, quan menteixes algú no l'estas respectan perquè cuan realment respectas a una persona, l'aprecías... no el menteixes, si no li vols dir una cosa perqué creus que li pots fer mal, abans no li diras res, no pas unamentida, la persona que et menteix, no voldrà que l'enganyis el contrari voldrà que confiis am ell, que li epliquis les coses certes no mentides cla mentres que ell t'està mentin, si tots fossim cincers i diguesim sempre la veritat, la mentida no existira, però com que moltes vegades pr estalviarnus problemes diem mentides, les conseqüencies són que cuan una persona et diu algú ja no saps si el que et dira ésmentida o veritat, perqué com mentir s'ha convertit en un costum.
Christian F.S. ha dit…
He concluït al final, que el text que més s'assembla al de Mario Bunge és aquest, el perquè i els meus arguments són els següents:
Per començar al primer punt ja és relaciona amb el primer fragment del text de Mario Bunge, ja que en el primer punt en que diu" l'intenció és enganyar i confondre", per obtindre el poder, tal i com o fan els polítics que també es diu al text de Mario Bunge (art de mentir). Al següent punt, l'objectiu del polític és poder, per tant poder que perdem nosaltres per això han de ser bons en l'art de mentir per fer passar millor les sebes mentides com a verdaderes sense que dubtem d'ells. Com diu al text de P. Lynch, els polítics consideren al ciutadà com animal, ja que per tal d'aconseguir poder els i és igual per tal fer-nos contents dient-nos el que volem sentir(habilitat de fer passar les mentides del text de Mario Bunge). Com bé diu al text de P. Lynch "el mentider maliciós" vol que confiïn en la seva "veritat" i que confiïn en ell per mitjà de “fer passar les seves mendides com a veritats”.
L'últim fragment del text del blog "el bon mentider en treu partit" es relaciona amb el text de Bunge " mestres en l'art de mentir" a part, es basen en la veritat per mentir.

· Els dos objectius principals de Mario Bunge en el text (mestres en l'art de mentir) i (habilitat per fer passar els seves mentides), apareixen sovint en el text de P. Lynch, com he esmentat anteriorment per mitjà de cites i exemples
Laia Archs ha dit…
Estic d'acord amb aquest text perquè ens diu el mateix que el de Mario Bugne, pero aquest no ens relaciona amb la política sinó amb la societat.

Aquests dos textos es relacionen perquè ens diuen que mentir és afirmar una cosa que creiem fals amb la intenció d´enganyar i confondre, és a dir, l'habilitat de fer passar les mentides per veritats.
També ens diuen que de la mentida es pot treure un bon partit, ja que si tu no vols dir la veritat algu per no ofendrel el menteixes, i pots guanyar la seva confiança si es creu la mentida. Però d'aquesta manera no es respecta l'èsser humà com diu Michael P. Lynch.
I per això es diu que sempre em d'anar amb la veritat pel davant.
Charles Ryan ha dit…
Segons la meva opinió, aquest podria ser el text més semblant al de Mario Bunge degut a que tant l'un com l'altre coincideixen en que la mentida és un concepte negatiu per al ésser humà, però que pel que fa als interessos personals, és realment útil per aconseguir el que un mateix es proposa. Com al text de Lynch diu, qualsevol societat es basa en mentides originades pels seus "caps" que la dirigeixen, en el cas de la nostra, polítics. Ells simulen voler ascendir al poder per poder portar el poble el qual els ha elegit a una situació millor, que la seva societat sigui més respectada o admirada pels demès, quan en realitat, la majoria de vegades es presenten com a caps del govern per tal de tenir una situació económica pròpia i un prestigi més alt, simplement dissimulant i camuflant les mentides de veritats i convertint-les en afirmacions verosímils. El poder de les mentides es basa amb això, en convertir-se un mateix en un actor que es cregui el que li surti per la boca i dir el que ens sembli més apropiat per a la nostra situació, encara que perjudiqui greument als altres. L'ésser humà, per naturalesa és egoísta i un exemple claríssim d'això és que normalment evoluciona perjudicant el medi que l'envolta per satisfer les seves necessitats. Encara que això pugui costar la supervivència de la espècia, avui dia es continuen talant milions d'arbres i contaminant rius i llacs, que desemboquen al mar.

Resumint, el poder de les mentides és realment enorme entre la espècie humana però porta a la pròpia autodestrucció. El millor? Com aquells que diuen que tant dolent és no beure mai alcohol com emborratxar-se dia si dia també i que s'ha de mantenir un equilibri, això no és una excepció. Veritat i mentida són les dos cares de la mateixa moneda, una moneda que podem llançar i saber el costat sobre el que caurà abans de tirar-la i que podem utilitzar en benefici, atenent-nos a les conseqüències si la farsa és desmontada o si la veritat és massa dura. En qualsevol cas, la decisió de fer el correcte ens correspon a nosaltres.



Carles Martínez Juvés

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"