Els límits de la superbiblioteca virtual.



Em corre tinta per les venes i participo emocionalment de l’angoixa dels llibreters. Però cal admetre que això no és cap drama cultural, si la creativitat s’expressa per altres vies. El problema és que ho fa en excés i sense sedassos. L’editorial electrònica Bubok ha publicat en dos anys 11.000 títols, però només ha venut 50.000 exemplars, és a dir, menys de cinc exemplars de cada títol. Per contra, moltes obres bàsiques no són a internet i, per tant, Google no les troba. Què se’n treu de topar amb els 11.000 títols de Bubok, si no trobem els de la Bernat Metge? Algunes grans biblioteques comencen a digitalitzar els seus fons i a penjar-los a la xarxa. Això sí que canvia les coses. Els cercadors, aleshores,troben gra enmig de tanta palla.
Google és el nou bibliotecari de la humanitat. Un bibliotecari rapidíssim i objectiu, però encara molt immadur quant a criteri. Aquest és el problema: com que ofereix tant, sembla que ho sàpiga tot. De fet, només ho troba; ho despenja de seguida, però no destria el que dóna. Lliura la informació, sigui cultura,dades o bajanades, jerarquitzada segons l’atenció que les consultes anteriors han anat posant de manifest, de manera que Google és avui més elaborat i fiable que ahir i una mica menys que demà, però només en termes de mercat. El rigor i la qualitat no depenen del volum de la demanda. Sovint és al revés.
En tot cas, em crida l’atenció la indiferència amb què les noves generacions es miren totes aquestes coses extraordinàries. Han nascut en ple terratrèmol i no parpellegen veient moure’s les muntanyes. Troben natural que darrere una pantalla i quatre tecles resideixi tota la informació quotidiana i el saber universal. El proper pas podria ser trobar banal el saber en ell mateix. Podria passar que mil.lennis d’esforç i creativitat fossin considerats una cosa trivial. Això sí que acabaria essent un problema seriós, perquè la cultura esdevindria una commodity, una prestació aliena a l’activitat intel.lectual de cadascú. Ho tindríem tot, no sabríem res. Un mal dia, aleshores, arribaria que ningú es molestaria a fer cap pregunta sobre coneixement al Google: total, ¿per què? Correm el risc que la xarxa esdevingui una immensa biblioteca virtual amb molts consumidors displicents i cap lector emocionat. O potser no. Potser tindrem una feliç nova alternativa: pocs llibres i bons, com abans, i escrits fets per tothom, més informació no cultural diversa, poblant la xarxa. Tant de bo.

Ramon Folch, LLibres, internet i cercadors, El Periódico de Catalunya, 24/09/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"