Viure, el nostre sentiment més fort.


Per què és preferible la vida a la mort? Aquesta és la qüestió que es debat en l´escena 3 de El llibre del Manel i la Camil•la del capítol 1.
Al llarg de la discussió tots els que participen es posicionen a favor de la vida i en contra de la mort. És una reflexió domèstica on a més de la Camil•la intervenen la seva mare, el seu oncle i finalment el seu pare. Tots tres adults.
“Tothom vol viure” afirma la mare, això és una evidència confirmada pels fets, “en comparació amb altres coses, la vida és el bé més gran que tenim”. En una situació normal, ningú no escolliria la mort si existeixen les possibilitats mínimes per viure.
L´oncle adopta una actitud més analítica. Pretén que la seva neboda pensi i reflexioni en actes quotidians. Quina és en general la reacció més comuna davant una situació en què la vida corre perill? Un cotxe s´hi aproxima a tota velocitat, un objecte cau des d´un finestra, un individu treu un ganivet ... Davant de situacions com aquestes i d´altres de similars el més normal és actuar amb l´intenció de protegir la vida: pugem a la vorera, ens hi apartem, fugim...
Finalment, el pare, l´últim que s´incorpora al debat, afegeix dos arguments que li semblen contundents, tot i que prèviament ha acceptat que de vegades, la desesperació pot induir a més d´un a pensar en el suïcidi com la solució més raonable. Malgrat tot, aprofita aquestes situacions límit per concloure que la predisposició a viure és el sentiment més fort que tenim: “fins i tot la majoria dels que pretenen suïcidar-se al final es penedeixen” i, per acabar d´adobar-ho, “en el cas que algú que ha pensat en el suïcidi es trobés amb algú amb intencions clares d´assassinar-lo faria tot el possible per evitar-lo i salvar així la seva vida”.
L´escena acaba tot i afirmant que “és preferible una vida sense sentit i plena de patiments abans que morir”. Mentre hi hagi consciència, projectes de vida de cara el futur, alegria al capdavall, com afirma Peter Singer, el filòsof utilitarista australià, a ningú no se li passa pel cap la possibilitat de morir. Plantejar-se aquesta opció en aquests casos no té gaire sentit.
La pregunta per què matar és el pitjor dels crims?, que és alhora el títol del primer capítol, rep una primera resposta: perquè va en contra del sentiment més fort que tenim, perquè volem viure.


Bibliografia:

Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 1), Gedisa, Barna 2001

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"