Els límits del gust moral.


Una forma de viure que està presidida per uns fins que, molt clarament, suposen ocasionar dany a altres (en la seva vida, en la seva hisenda o en altres coses ...) no és una forma de viure admissible; i el gust moral que hi ha darrera d´ella pot qualificar-se sense cap dubte com un gust moral degenerat. No n´hi ha prou amb què hom li agradi ser alguna cosa per què tingui dret a ser-ho. I un dels requisits més palmàriament exigibles a qualsevol estil de vida és que la seva realització no comporti de manera segura un atac als drets dels altres, una incursió devastadora en les seves llibertats. Els gustos morals ofensius han de ser descartats i combatuts sense miraments, sense recolzar-se en apel.lacions equivocades a la tolerància; les metes personals l´assoliment de les quals impliqui la infracció de les normes socials de convivència no poden tenir lloc en una societat lliure i justa.

Aquí entra en joc un dels principis de l´ètica col.lectiva més important: la prioritat d´allò correcte sobre allò bo, els fins individuals han d´acomodar-se a les regles justes de convivència compartides per tots.

Juan Antonio Rivera, Lo que Sócrates diría a Woody Allen, Círculo de Lectores, Barna 2003

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"