Legisladors i súbdits.


En una societat moderna, construïda sota la inspiració il.lustrada, tots els éssers humans han de ser alhora legisladors i súbdits. Som legisladors perquè res no ens pot obligar si no és decidit per nosaltres mateixos: no hi ha voluntat superior a la nostra pròpia voluntat. (...) I al mateix temps, tots som súbdits, en el sentit quedem sotmesos a l´imperi de la llei perquè la llei no és el resultat d´una voluntat lliure que s´imposa sobre les altres, sinó de totes les nostres llibertats conscients que la llibertat troba el seu grau de bondat quan decideix tenint en compte el bé de tots.

Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática, Pearson/Alhambra, Madrid 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?