Autonomia i empatia són pràctiques culturals.


L´autonomia i l´empatia són pràctiques culturals, no només idees, i per tant són literalment corpòries, això és, posseeixen dimensions físiques a més d´emocionals. L´autonomia individual depèn d´un creixent sentit de la separació i la sacralitat dels cossos humans: el teu cos és teu i el meu cos és meu, i ambdós hauríem de respectar la línia divisòria entre els nostres respectius cossos. L´empatia depèn del reconeixement que els altres senten i pensen com nosaltres, que els nostres sentiments interns són iguals d´alguna manera fonamental. Per tal de ser autònoma, una persona ha de trobar-se legítimament separada i protegida en la seva separació; però perquè aquesta separació corporal vagi acompanya da de drets, cal que la individualitat d´una persona sigui apreciada d´una manera més emocional. Els drets humans depenen tant del domini d´un mateix com del reconeixement que tots els altres són igualment amos de si mateixos. El desenvolupament incomplet d´això últim és el que origina totes les desigualtats de drets que ens ha preocupat al llarg de la història.

Lynn Hunt, La evidencia de los derechos humanos, Claves de razón práctica, Noviembre 2009, nº 197

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"