L´imperatiu televisiu.


... el que afirmo no és que la televisió és entretinguda, sinó que s ha convertit l´entreteniment en el format natural per representar tota experiència. (...)
És per això que fins i tot als noticiaris, que ens proporcionen fragments diaris de tragèdia i barbàrie, els presentadors ens diuen “fins demà”. Per què? Sembla que amb uns minuts d´assassinats i mutilacions criminals n´hi hauria d´haver prou per no dormir durant uns quants mesos. Acceptem la invitació dels presentadors perquè sabem que les notícies no s´han de prendre seriosament, que, per dir-ho d´alguna manera, tot és broma. Tot el que hi ha als programes de notícies ens ho diu -l´aspecte i l´amabilitat del personal, el seu tarannà bromista, la música animada que obre i tanca l´espectacle, els metres de vistosa pel·lícula, els anuncis atractius- tot això i més ens suggereix que el que acabem de veure no és motiu per plorar. Dit clarament, un noticiari és un format per a l´entreteniment, no per a l´educació, la reflexió o la catarsi.
Neil Postman, Divertim-nos fins a morir, Llibres de l´índex, Barna 1985

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"