Contra el principi d´utilitat.


Una de les peces argumentatives més sòlides contra l´utilitarisme (però no l´única) és precisament aquesta: que l´utilitarisme autoritza, i fins i tot prescriu, sacrificis individuals en interès d´un bé col·lectiu superior. Per a Rawls, l´utilitarisme es pot veure com una transposició al pla col·lectiu de la idea que l´individu tracta de maximitzar el seu benestar a llarg del temps, és a dir, es basa en l´extensió del càlcul racional individual ´d´avantatges i inconvenients, presents i futurs, al terreny de la decisió social. (...) La prominent (i desencaminadora) afinitat entre elecció col·lectiva racional i elecció privada racional mantinguda per l´utilitarisme, porta a Rawls a dir que el principi d´utilitat (que obliga maximitzar el benestar agregat) és simplement el principi de decisió racional de maximització de la utilitat individual, transportat a l´àmbit col·lectiu. (...) Els fins col·lectius lícits són aquells que resulten compatibles amb les normes socials que defineixen el sentit del respecte. Els individus són inviolables, i ningú pot beure lesionada la seva llibertat o els seus drets amb la justificació de, amb això, s´aconsegueix un bé més gran. M´agrada la contundència amb el que ho ratifica Carlos Nino: "Els drets individuals constitueixen per definició restriccions a la persecució del bé comú" (Ética y derechos humanos)

Juan Antonio Rivera, El gobierno de la fortuna, Crítica, Barna 2000
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-utilitarisme

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació