Felicitat i finalitat de l´ètica.
La finalitat de l´ètica és la recerca de la vida bona. I la vida bona és allò que entenem per felicitat. Paraula estimada, cantada, exigida, perduda o enyorada. Habita en el centre de la nostra existència. Habita, per això, en el centre de la moral. Com deia Wittgenstein, por moltes voltem que hi donem, està darrera com a motor de les nostres accions. Les renúncies religioses, les ètiques de la negació, les fugides, reals o fictícies d´aquest món, sempre tenen darrera la felicitat. O perquè no la troben i aspiren a més, o perquè creuen que mai no la trobaran i, llavors, pensen que no paga la pena viure o que ha de posposar-se a altres mons. Més difícil és trobar a qui ha provat la felicitat. Altra vegada Wittgenstein: si trobéssim amb l´agraciat només escoltaríem el seu silenci. I és que, com ha dit el savi, en poques paraules es defineix la felicitat. El problema és trobar aquestes poques paraules.
Javier Sádaba, Diccionario de Ética, Planeta, Barna 1997
Comentaris