Felicitat i finalitat de l´ètica.


La finalitat de l´ètica és la recerca de la vida bona. I la vida bona és allò que entenem per felicitat. Paraula estimada, cantada, exigida, perduda o enyorada. Habita en el centre de la nostra existència. Habita, per això, en el centre de la moral. Com deia Wittgenstein, por moltes voltem que hi donem, està darrera com a motor de les nostres accions. Les renúncies religioses, les ètiques de la negació, les fugides, reals o fictícies d´aquest món, sempre tenen darrera la felicitat. O perquè no la troben i aspiren a més, o perquè creuen que mai no la trobaran i, llavors, pensen que no paga la pena viure o que ha de posposar-se a altres mons. Més difícil és trobar a qui ha provat la felicitat. Altra vegada Wittgenstein: si trobéssim amb l´agraciat només escoltaríem el seu silenci. I és que, com ha dit el savi, en poques paraules es defineix la felicitat. El problema és trobar aquestes poques paraules.

Javier Sádaba, Diccionario de Ética, Planeta, Barna 1997

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"