Hedonisme i bona vida.


Una versió popular de la idea "Aconsegueix tot el que desitgis" sosté que el que realment vol tothom és el plaer. Aquesta concepció que es coneix amb hedonisme, defensa la idea que la nostra vida millora en la mesura en què augmenta en plaer. Si es fa sentir bé, fes-ho. L´hedonisme resulta alliberador per a aquells a qui se´ls ha negat plaers bàsics (el sexual, el d´escoltar música), però, alhora, la vida és quelcom més que plaer. En igualtat de condicions, jo no canviaria la meva vida actual, amb tots els seus alts i baixos, per una vida viscuda permanentment dins d´una màquina de plaer (tot i que no m´importaria provar-la durant uns quants dies). (...)

No em malinterpretin. Sóc totalment partidari del plaer. (...) Experimentar plaer i evitar el dolor són, indubtablement i òbviament, coses molt bones. la majoria de la gent d´aquest planeta experimenta massa poc plaer i massa dolor en la seva vida quotidiana. La seva vida els aniria molt millor si experimentessin menys dolor i més plaer físic; si, per exemple, tinguessin una vivenda digna i menjar suficient. De fet, si algú pateix molt, l´alleujament d´aquest patiment serà el més gran bé que pot perseguir en aquestes circumstàncies. Per tant, sentir-se bé és summament important, només que no és l´únic important. En conseqüència, una vida plaentera no és necessàriament una bona vida només pel fet de ser plaentera.

Michael P. Lynch, La importancia de la verdad, Paidós, Barna 2oo5

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació