Principis d´una ètica immanentista.



1- ... ser just o injust, no tenen sentit llevat si expressen una manera de comportar-se en una societat, o en qualsevol societat. Les creences, normes i teories morals aspiren a ser més universals, o més universalitzables, que altres creences, normes i teories de caràcter "pràctic", però això no les deslliga totalment de les últimes. Res no pot anomenar-se "moral" si no és integrable en allò social.


2- Dono per descomptat que els subjectes humans adopten o poden adoptar, actituds ètiques, que comporten, o poden comportar, creences ètiques, i que una de les missions d´una teoria ètica és dilucidar si, i fins a quin punt, aquestes o aquelles actituds o creences ètiques són justificables.


3- ... s´hi pot establir i donar raons a favor d´un sistema de preferències, del que derivin judicis i normes, prou bàsiques perquè no es trobi contínuament a mercè de tota classe de vaivens històrics i capricis personals. Per això mateix no apareix sota la imatge d´un conjunt de manaments inapel·lables, sinó sota la forma d´un programa.


4- Així, doncs, res del que s´ha dit equival a defensar un punt de vista totalment "subjectivista". (...) Un judici sobre qüestions morals i, en general, qualsevol judici sobre quelcom que no sigui l´estat d´ànim d´aquell qui jutja, ha d´aspirar a l´objectivitat.


5- Oposar-se al subjectivisme no implica mantenir que, mitjançant d´una facultat especial, o d´algun principi racional, o "racionalment irresistible", hi ha una, i només una, solució possible per a tot conflicte o problema de tipus morals; equival només a admetre que a través de raonaments aplicables a situacions reals, o a possibles situacions reals, es pot arribar a cert consens, sempre en perill de veure´s qüestionat, però sempre disposat a esbrinar, i reesbrinar, les raons i els fets que s´addueixen per arribar a ell.


6- El sistema de preferències és rebatible, però no arbitrari o "subjectiu", sigui "subjectiu-individual" o "subjectiu col·lectiu".

J. Ferrater Mora i P. Cohn, Ética aplicada, Alianza Editorial, Madrid 1988

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"