La màquina d´experiències agradables.

Suposem que tingués una màquina que li permetés a vostè experimentar el que volgués. Un cop a dintre, surant en la cubeta, vostè viuria una realitat virtual dissenyada al seu capritx, plena d´experiències d´amics entranyables, aventures meravelloses, menjar espectacular, sexe del bo i converses profundes. Res de tot això seria real, per descomptat, però ho semblaria. Podria fins i tot disposar-se de manera que, un cop a dintre de la màquina, vostè oblidés per complet que està dins d´una màquina.
L´únic entrebanc és que un cop a dins, mai no podrà sortir-hi.
¿Ho faria?
Probablement la majoria de nosaltres diríem que no. Si bé és cert que no ens importaria romandre en la màquina unes hores o fins i tot unes setmanes, no desitjaríem passar la resta de la vida en un món virtual. Altres, perquè la seva vida real estigui sotmesa a la tragèdia i la pobresa, podrien sentir-se més inclinats a ingressar a llarg termini. Però, encara així, la majoria preferiria que els seus problemes desapareguesin de debò a viure una vida on només semblés desaparèixer. La màquina produeix belles il·lusions, però volem quelcom més que il·lusions. Volem la veritat, amb les seves virtuts i els seus defectes.

Michael P. Lynch, La importancia de la verdad, Paidós, Barna 2005
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/aparena-i-realitat

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"

Imatge
En la última escena de la película La lengua de las mariposas , basada en el relato del mismo nombre de Manuel Rivas , un niño pugna con sus padres y otros vecinos en la búsqueda de insultos cada vez más contundentes contra el maestro, un republicano que en el filme encarna Fernando Fernán-Gómez. Al muchacho no le llegan los insultos que busca; el maestro al que ahora insultan y apedrean fue quien le enseñó a leer. Luego estalló la guerra y la población se hizo del lado nacional y persiguió al maestro por rojo. Entonces la vecindad le gritaba rojo, cabrón, mientras los sublevados lo cargaban en los furgones terribles. Entonces el niño encontró en su memoria dos palabras que gritó con todas sus fuerzas: -¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!! Él no había aprendido insultos... En realidad tilonorrinco es un bicho raro que habita en Australia y espiditrompa es la lengua de las mariposas... Palabras del maestro. Los insultos tienen su origen en el desdén o en el odio; como dice el filó
Més informació