La màquina d´experiències.

La pertorbadora suposició que podem estar vivint en un món no autènticament real, en una caverna platònica, ha conegut avatars posteriors en la història de la filosofia. Un d´ells és el del "geni maligne" imaginat pel filòsof francès René Descartes: es tracta d´un follet enganyador que es complauria en fer-nos passar com a real i verdader allò que no ho és. (...)
Però per al meu gust és Robert Nozick qui ha proposat la versió més aconseguida del mite platònic de la caverna, en suggerir l´experiment mental de la màquina d´experiències. (...)
´"Es connectaria vostè?", ens pregunta Nozick. Després de tot, segueix dient de forma insinuant, "¿Quina altra cosa pot importar-nos, a banda de com sentim les nostres vides des de dintre?". La conclusió de Nozick és, tanmateix, que molt poca gent voldria romandre connectada a la màquina, si més no per molt de temps; i que notaríem una mena d´incomoditat moral insuperable, una repulsió o angoixa indefinides, si se´ns proposés romandre de per vida en una màquina de l´experiència: "Aprenem que alguna cosa ens importa, a més de l´experiència, imaginant-nos una màquina d´experiències i adonant-nos-en després que no la utilitzaríem".
Estic completament d´acord amb això: hi ha quelcom que rebutja decididament el nostre gust moral de consumir la nostra existència en una realitat que sabem inautèntica. Puc entendre, per descomptat, que, davant d´un dolor físic o psíquic intens, algú busqui màquines d´experiències com les drogues o el somni (o un somni provocat per drogues); o fins i tot que opti de manera voluntària per l´eutanàsia si els mals que pateix són profunds i irremeiables.
(Dit entre parèntesi: la mort s´assembla a una màquina d´experiències, la màquina d´experiències definitiva, per a qui tingui creences sobre una vida ultraterrena ...)
Sigui on sigui on situem la realitat més autèntica (i aquí les opinions d´un creient i un ateu divergiran), el més normal és que no ens resignem a residir indefinidament en un món fictici o amb un grau de realitat disminuït.

Juan Antonio Rivera, Lo que Sócrates diría a Woody Allen, Círculo de Lectores, Barna 2003
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/aparena-i-realitat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?