laïcitat

Posa l´accent en trets comuns a tots els ciutadans alhora que rebaixa de significat aquells que marquen la diferència, com les creences religioses, relegant-les a assumptes privats. És la forma moderna de la tolerància. Cal reconèixer que la laïcitat suposa un gran avenç sobre la tolerància medieval perquè l´afirmació de la igualtat radical de tots els homes és un acte revolucionari en una societat que mesurava la dignitat pels bressols o que assumia amb tota normalitat que uns homes (els de les metròpolis) fossin ciutadans i al tres (els de les colònies, esclaus. El problema que se li plantejava a aquesta flamant laïcitat era com gestionar les diferències socials i les diferències ètniques. D´altra banda, la laïcitat manté una relació molt complexa amb la raó i amb la religió. Laïcitat significa alliberar la política i l´ètica de la tutela religiosa, col.locant en el seu lloc la raó. La laïcitat acabà amb el tòpic secular que sense Déu l´home no podia ser moral; el que va fer fou buscar en la raó o en els sentiments o en la voluntat de l´home fonament per a una ètica de teules avall. Un dels seus productes més celebrats són justament els drets humans. Però també que tot aquest procés és, per molt paradoxal que soni, impensable sense la religió fins al punt que hom pot dir que la modernitat subjacent a la laïcitat és un cristianisme secularitzat. Si volem prendre´ns seriosament la laïcitat hi ha dos camins possibles. El primer consisteix a aprofundir en la secularització com a emancipació, alliberament o desprendiment dels continguts cristians i religiosos; el segon, a repensar la laïcitat i religió o tradició.

Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática, Pearson/Alhambra, Madrid 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"