Merda d´artista.

Piero Manzoni, ben entrat el 1961, va concebre una llauna de conserves amb una etiqueta impresa on es podia llegir «merda d’artista». Va posar a la venda 90 d’aquelles llaunes. A l’interior, el creatiu Manzoni hi havia envasat 30 grams dels seus propis excrements. L’acció, pròpia de l’anomenat art conceptual, havia de servir per donar l’alarma de l’especulació dinerària de l’art. No en va són molts els bancs que compten entre els seus dipòsits amb obres d’art de gran valor. No obstant, el mateix Manzoni va acabar descobrint que la seva provocació podia ser rendible. Literalment, els museus i alguns col·leccionistes li van prendre aquelles 90 llaunes de les mans. En les últimes licitacions s’han arribat a pagar 124.000 euros per envàs. El món artístic contemporani va creure a ulls clucs la versió de Manzoni respecte del contingut real de les seves llaunes. Fins al punt que fins i tot un col·leccionista va denunciar el museu que havia fet dipositari d’una llauna per haver-li tornat en mal estat, de manera que la pudor de Manzoni la feia insuportable.
Però ara se sap la veritat. A l’interior de la «merda d’artista» només hi ha guix.

Joan Barril, Les peces úniques, El periódico de Catalunya, 07/05/2010
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=711376&idseccio_PK=1006

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació