modernitat líquida i identitat

Nosaltres busquem, construïm i apleguem les referències comunals mentre estem en moviment, maldem per apropar-nos a grups també mòbils que es mouen amb rapidesa i que, busquem, construïm o volem mantenir vius per un moment, però no gaire més estona. En aquest món d´oportunitats fugisseres i seguretats fràgils, les identitats innegociables i encarades a l´antiga, senzillament no serveixen. En aquesta època de modernitat líquida, en què l´heroi popular és l´individu que sura lliurement, l´individu sense lligams, "estar fixat" -estar "identificat" de manera inflexible i sense reserves- té cada cop més mala premsa. Moure´s, temps enrere era un privilegi i una proesa, ara ja no és una qüestió d´elecció: ha esdevingut un imperatiu. La velocitat, que abans era una aventura excitant, és ara una rutina esgotadora.

Zygmunt Bauman, Identitat. Conversacions amb Benedetto Vecchi, PUV, València 2005


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"