El paradigma del reconeixement.


El paradigma del reconeixement subratlla l´exigència de compartir veritablement el protagonisme; té una idea d´igualtat com a paritat de participació o codecisió. El reconeixement consisteix fonamentalment a respectar la capacitat de cadascú per prendre part en els processos des del que es determinen les condicions en les que es viu (Taylor, The Politics of Recognition, 1995). Aquí es posa en joc una idea de llibertat que no és només protecció davant les interferències, sinó també l´oportunitat legalment assegurada, de participar en el procés públic de formació de la voluntat política (Honneth, Kampf um Anerkennung Zur moraliscjen Grammatik sozialer Konflikte, 1992). Reconèixer algú implica facilitar la seva participació en la deliberació democràtica. La responsabilitat dels Estats no es limita a garantir les llibertat personals, sinó que ha de proporcionar els seus ciutadans la possibilitat de configurar les lleis que protegeixen la seva llibertat.

Daniel Innerarity, Políticas del reconocimiento, Claves de razón práctica, Julio/Agosto 2009, nº 194

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"