felicitat i identitat

... el plaer, si se´l pren com a tal, és una característica de l´estat present d´una persona: amb el concepte de plaer no podem interpretar la dimensió del futur. És cert que es podria dir que els hedonistes veuen la recerca del plaer també en relació amb la vida futura, però llavors la vida es dissol en un seguit de moments. A més, com ha demostrat ja Aristòtil i com l´anglès Gilbert Ryle ha reivindicat en els nostres dies, el plaer mai no és l´objecte directe de la nostra voluntat, sinó que són agradables aquelles activitats que volem exercir, per exemple, el jugador de tennis juga (si no juga per diners) per voler jugar i troba aquesta activitat agradable, però no juga amb objecte de sentir plaer.
 
Ara bé, la nostra activitat fonamental és la vida mateixa i les preguntes específiques sobre per què volem exercir aquestes o aquelles activitats o per què volem ser aquestes o aquelles persones troben la seva resposta no en què produeixen plaer, sinó en què les trobem importants per a la nostra vida, per a la nostra identitat. D´aquí que cal reformular el concepte de felicitat, que és el terme que designa la nostra finalitat última. Per a l´hedonista la felicitat consisteix, com ho ha definit Kant,  en una suma de moments agradables i, en conseqüència, la vida es dissoldria en aquesta sèrie de moments.Però l´ésser humà es relaciona, abans que amb moments futurs, amb la seva vida, i per això la seva finalitat última ha de ser una característica d´aquesta vida. Amb aquest propòsit em puc servir d´una traducció que ha suggerit el filòsof hongarès-alemany Szilasi per al concepte de felicitat, eudaimonia, d´Aristòtil. Szilasi proposa traduir aquest concepte per "geglücktes Leben", vida aconseguida o afortunada. Naturalment això no exclou sinó que inclou el plaer. Només que la felicitat no es basa ara en el plaer, sinó que el plaer en la felicitat. Hom experimenta la seva vida com agradable si la veu com afortunada, la seva identitat com aconseguida.

Ernst Tugendhat, Identidad personal, particular y universal. Problemas, Gedisa, Barna 2002
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/felicitat-i-sentit-de-la-vida

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació