L´art d´emprar bé la ignorància.

La capacitat intel•lectual més positiva de l'home és el profit que sap treure-li al seu ignorància. Doncs la ignorància és la més extensa i intensa producció teòrica de l'home, i aprendre a utilitzar aquesta immensa riquesa, redistribuir convenientment, invertir, usar com a carburant o com a esquer és una tasca fonamentalment civilitzadora. Ningú més bàrbar que qui no coneix sinó la utilitat del coneixement cert i inatacable: tot el més gran, el més arriscat, el més eficaç en el terreny de l'esperit li està vedat.

Tal és l'única definició de saviesa: art d'emprar bé la ignorància. Ciència general de l'adequat ús dels nostres errors. Ningú s'equivoca tant com qui té por de les equivocacions, perquè no sap què fer amb elles ni quin partit treure'ls. No és que s'ignori perquè no se sap (encara), sinó que quan alguna cosa (ja) se sap és a partir i com a fruit del que s'ignora. El millor del millor saber és que descobreix noves i fascinants parcel•les d'ignorància. La resta del que amb certesa coneixem és rutina, esbalaïment enganyós, aquietament, devoció dogmàtica La ignorància, en canvi, és angoixa, esperó, pregunta, imploració i exploració. Com bé se sol dir, la ignorància és atrevida, en canvi, la certesa és timorata. Vivim des del nostre ignorant atreviment. (...)

Sobretot, ser conscient de la ignorància -és a dir, no ignorar almenys això, que ignorem- és comprendre que aquesta situació frustrant i esverant no és transitòria, sinó imprescindible; que per molt que arribem a saber, la quantitat i qualitat de la ignorància -la seva massa- no disminuirà mai de manera perceptible ni de forma rellevant. (...)

La certesa sistemàtica és la ignorància de la ignorància com a única forma completa de veritat

Fernando SavaterEl contenido de la felicidad, Ediciones El País, Madrid 1986

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"