Sobre la digitalització de les aules.

Va dir-ho el conseller d'Educació, dies enrere, a Els matins de Josep Cuní: "hem d'estar a l'alçada dels nostres alumnes". Ho deia amb relació a la substitució dels llibres de text per ordinadors portàtils, és a dir, a la digitalització de les aules, pràctica que enguany s'ha estès a molts instituts. Per descomptat, el conseller hauria pogut utilitzar altres arguments, però no, va preferir deixar en evidència l'educació finlandesa, que, amb la presència de dos ordinadors per aula, no deu estar a l'alçada dels seus alumnes. Si no m'erro, "estar a l'alçada" significa respondre a les expectatives o a les necessitats d'algú o d'alguna cosa. Així, quan diem que un polític no està a l'alçada dels ciutadans volem dir que no respon a les expectatives que hi han dipositat els seus votants. I si afirmem que algú no està a l'alçada de les circumstàncies allò que volem expressar és que, contràriament al que era d'esperar, és incapaç de gestionar la resolució d'una situació o d'un conflicte. Doncs bé, si fins ara les expectatives dels alumnes (no pas de tots, però sí de bona part, si més no dels més sincers) eren que el professor es posés malalt, es convoquessin vagues i s'ha- guessin de suspendre classes per culpa de la nevada, en endavant les expectatives seran que la xarxa se saturi, els virus s'expandeixin, augmentin els robatoris del cablejat de coure i els ordinadors es pengin.

Quant a les necessitats, més que parlar d'una alçada genèrica hauríem de parlar d'alçades, la qual cosa vol dir posar-nos de puntetes, quan el nivell de l'alumne així ho reclami, i agenollar-nos, si cal, per ajudar-lo a posar-se dret. O és que la hiperdigitalització garantirà l'èxit d'allò que no hem sabut fer amb un llibre, un guix i una pissarra? Que hi hagi nens i nenes que ja han après a llegir a través de l'ordinador, com vaig sentir a explicar el nostre conseller a l'acte d'inauguració dels darrers tallers de llengua i literatura catalanes, només significa que aquests nois tenen més probabilitats d'acabar miops i geperuts abans que els altres. Si d'això se'n diu estar a l'alçada dels temps, eixamplem els corredors escolars i ben tornades siguin les carrutxes. Tant de bo m'equivoqui, però temo que els ordinadors són cridats a ser la plastilina del segle XXI.
 
Jordi Estrada, Estar a l´alçada, Regió 7, 18/09/2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació