Determinisme biològic i diferència de gènere.

Simone de Beauvoir
Crecí en una familia que, como muchas en los años setenta, estaba bastante de acuerdo con la máxima que enunció elocuentemente Simone de Beauvoir en 1949: "No se nace mujer, se llega a serlo". Por lo tanto, mi madre se negó a comprar Barbies a sus hijas; mi hermana y yo tuvimos un montón de Legos y coches de juguete. La lucha contra los estereotipos de género empezaba en casa. Estaba convencida de que, una generación después, mi hija crecería en un mundo mucho más libre. Daba por hecho que el triunfo de la generación de mi madre había hecho posible que la feminidad se hubiera convertido en una elección en vez de en una trampa. Creía que las niñas serían libres de ser hadas o princesas, del mismo modo que las mujeres adultas podíamos elegir adoptar determinados símbolos de la feminidad que las feministas de los años sesenta habían considerado opresores, como los tacones o el maquillaje.


Pero de pronto descubrí que, casi sin que me hubiera dado cuenta, las puertas se habían cerrado. Lo que se suponía que iba a ser la libertad de elegir algo rosa de vez en cuando parece haberse convertido en la obligación de ahogarse en un océano rosa. Mi hija está creciendo en un mundo que potencia valores medievales, en el que todas las niñas son princesas y los niños, luchadores; en el que todas las niñas llevan hadas y todos los niños, superhéroes en los estuches del colegio. Esta involución no solo afecta a los juguetes, sino que se extiende a las expectativas que se establecen sobre muchos otros aspectos del comportamiento infantil, como la ropa, el lenguaje, el aprendizaje o la manera de pelearse. Y lo que me resulta más extraño es que nadie se cuestiona esta vuelta a los valores tradicionales.(…)

Simon Baron-Cohen
Igualmente, aunque siempre ha habido cuentos para niñas y cuentos para niños, en esta generación esa división se ha vuelto aún más marcada. Ahora, en la sección infantil de cualquier librería se ve un montón de estanterías con libros dirigidos exclusivamente a las niñas pequeñas: todos tienen las portadas rosa llenas de purpurina y tratan de hadas y princesas, del ballet y del teatro. Sus argumentos son increíblemente repetitivos, basados siempre en la feminidad de sus pequeñas lectoras.

(...) No estoy diciendo que, en general, no haya diferencias entre lo que prefieren los niños y las niñas, ni que esas diferencias desaparecerían por completo si niños y niñas fueran completamente libres en un mundo totalmente igualitario. Hagan lo que hagan los padres, y por mucho que cambiemos la sociedad, puede que nunca veamos al mismo porcentaje de niños y niñas elegir voluntariamente jugar al fútbol o con muñecas. Pero las expectativas que depositamos en nuestros hijos, en esta generación, no les están permitiendo desarrollar su verdadera individualidad, su verdadera flexibilidad. (…)

Este interés por la biología (la referencia a "algo neurológico" o al "efecto de las hormonas masculinas") como explicación de las diferencias entre niños y niñas hace que mucha gente, lejos de cuestionarse cómo contribuyen los factores sociales a crear esas diferencias y qué se puede hacer para reducirlas, se refugie en el fatalismo ante su naturaleza innata e inevitable. Así que padres y profesores se ven abocados a cerrar los ojos ante la influencia del marketing, del ejemplo familiar o de la presión de los compañeros en el comportamiento de sus hijos. Por el contrario, se nos hace creer que la feminidad y la masculinidad estereotipada que estamos inculcando a los niños es la consecuencia natural de su biología.

(...) Es extraño que haya tanta gente que de pronto ha adoptado sin cuestionarla la idea de que las diferencias se deben a la biología. Ni hemos conseguido crear el mundo igualitario con el que soñaba Simone de Beauvoir ni los niños y niñas han dejado de recibir presiones para adaptarse a los roles tradicionales, así que lo lógico sería que siguiera abierto el debate sobre si las diferencias son innatas, si se deben a factores sociales o bien, lo que parece más probable, consisten en una combinación complicada y cambiante de respuestas innatas y aprendidas. Pero ahora oímos decir constantemente que la cuestión está cerrada, y que la naturaleza ha ganado por goleada.

El nuevo determinismo resultaría bastante inofensivo si no pretendiera nada más que explicar la preferencia por el rosa o el azul. Pero las explicaciones biológicas se usan para reforzar las expectativas del comportamiento infantil, y también adulto, en muchos aspectos. Las mismas creencias acerca de las diferencias genéticas hormonales justifican que se esperen comportamientos persistentemente distintos entre hombres y mujeres tanto en cuestiones insignificantes como en otras cruciales, desde la disposición a tomar una baja por paternidad o maternidad hasta la habilidad para aparcar, desde el deseo de presentarse a las elecciones hasta la capacidad para recordar una discusión. (…)

En los últimos años, ciertos científicos han trasladado a la cultura popular estas explicaciones biológicas de las diferencias entre hombres y mujeres adultos. Simon Baron-Cohen es un respetado investigador, catedrático de psicopatología del desarrollo en la Universidad de Cambridge, cuyo influyente libro La gran diferencia ha fortalecido este tipo de argumentos. En él defiende que las mujeres invierten más esfuerzo en sus relaciones sociales, mientras que a los hombres les interesan los sistemas. Se sirve de anécdotas que juegan con los estereotipos: "Una mujer puede iniciar una conversación con una amiga diciendo, por ejemplo: 'Me encanta tu vestido, tienes que decirme dónde lo compraste. Estás guapísima, te queda fenomenal con el bolso'. Entre dos hombres, la maniobra de apertura sería esta: '¿Cómo estaba el tráfico en la M11? Yo suelo ir por la A1M, por Royston y Baldock se ahorra mucho tiempo, sobre todo ahora que están en obras detrás de Stansted'". Explica estas diferencias en función de los genes y las hormonas: "Todas las pruebas nos conducen en la misma dirección: la sospecha de que la testosterona (especialmente en las fases tempranas del desarrollo) afecta al cerebro y, por tanto, al comportamiento". En general, la tesis de Baron-Cohen es que "el cerebro femenino está configurado para la empatía. El cerebro masculino está predominantemente configurado para la comprensión y construcción de sistemas". (…)

Es digno de notar que esta tendencia a insistir en que la igualdad entre hombres y mujeres está limitada por condicionantes biológicos imposibles de obviar aparece justo en el momento en que las mujeres ocupan un papel cada vez más relevante y variado en la vida pública y los hombres empiezan a animarse a adoptar en los hogares lo que antes se consideraba el papel femenino. (...) Aunque pueda haber pequeñas diferencias generales en la capacidad intelectual y emocional de cada sexo, no tiene sentido afirmar que se trata de certezas que afectan a todos (ni siquiera a casi todos) los hombres y mujeres, pero gran parte del trabajo que se realiza actualmente sobre estas diferencias no nos ofrece nada más que estereotipos, en vez de mostrar la verdadera variabilidad de hombres y mujeres. (...) Para quienes suscriben el discurso del determinismo biológico, el mundo contemporáneo encaja muy bien con las aptitudes innatas de hombres y mujeres. No produce insatisfacción ni frustración, no hay ninguna contradicción entre nuestros deseos y nuestra situación. Todas las desigualdades que vivimos se explican gracias a la distinta configuración genética y hormonal de hombres y mujeres: si las mujeres ganan menos, si los hombres tienen más poder, si las mujeres asumen más trabajo doméstico o si los hombres tienen más reconocimiento social se debe simplemente a que así son las cosas. El determinismo biológico del siglo XXI funciona en este sentido exactamente igual que el del siglo XIX, que advertía a las mujeres que aspiraban al cambio que no estaban hechas para estudiar o esforzarse físicamente.

Comentaris

Unknown ha dit…
En la meva opinió, crec que totes les coses estan fetes tant per a homes com per dones. Penso que el tema de la biologia és molt influent en aquest assumpte, perquè jo estic d'acord amb la teoria de la testosterona i les hormones, és a dir, jo penso que les nostres hormones fan reaccionar d'una forma al nostre cervell, per tant, ja és així de naturalesa, el que vull dir és que, la natura ens va crear amb la consciència que hi ha coses que els homes no poden o no volen fer, com per exemple, compartir els sentiments i coses que la dona tampoc pot o no vol fer com per exemple, despreocupar-se dels sentiments dels altres. Jo penso que la societat ha aprofitat l'excusa científica per determinar que els homes poden fer certes qüestions que la dona no té o no ha de fer.
Respecte la question dels estereotips, en general, ja de per si, és a dir, per la nostra naturalesa i el com ens han educat escollim les coses que sempre ens han dit que són femenines i / o masculines ..
En conclusió, jo crec que als fills no se'ls ha d'imposar la regla de la separació de sexes, és a dir, si a un nen li agraden les nines, això no té res de dolent i per tant, no se li ha de prohibir. La societat ha nascut amb la conciència separatista i això no hauria de ser així.
Olor de pluja ha dit…
Penso que biològicament parlant si que hi ha diferències entre mascles i famelles, però la societat ha portat aquest tema a l'extrem desde sempre. Desde sempre l'home ha estat per sobre de la dona. Se l'ha considerat com a algú amb moltes més qualitats per triunfar per sobre de tot i tothom. I per molt que hi ha qui ho critica, la societat encara té aquest rol molt arrelat. Es veu a l'home com a la persona protectora de perills externs, com a algú invencible. Per això crec que es mitifica la figura de superheroi al gènere masculí. S'aduca als nens perquè siguin valents, arriscats. A pocs pares els agrada que els seus fills segueixin conductes femenines. El mateix passa amb les nenes. Desde sempre la dona ha estat sotmesa a l'home. La dona ha estat sempre la figura bonica, callada, sense opinió, encarregada de cuidar del marit els fills i la casa. Per això crec que es mitifica la figura de la princesa al gènere femení. S'aduca a les nenes perquè siguin callades, sotmeses, presumides i amb vocació de servitut. A pocs pares els agrada que les seves filles segueixin conductes masculines. La nostra societat, com les anteriors, accepten aquest rol. Accepten aquestes diferències, arrelades a nosaltres no per veritables sino per conformisme, perquè és així i punt, i per molt que hi hagi algunes (poques) persones que intentin fer canviar d'opinió i que vegi a homes i dones com a iguals hi ha encara massa gent (la majoria) que no ho vol acceptar, per a elles això és el normal. Penso que tot i que hi ha diferències, empiricament parlant, entre homes i dones, aquestes son més marcades perquè es porten a l'extrem de pares a fills, perquè s'exageren desmesuradament per tal que siguin encara més marcades.

Assumpta Salvador Sales.
Laura C.O. ha dit…
Des del meu punt de vista el criteri científic és una raó de pes per entendre les diferències entre homes i dones, ara bé, no se'n ha d'abusar. Amb això vull dir que per molt que es tinguin en compte els afers biològics, els socials desenvolupen un paper fonamental a l'hora d'educar a un infant. És cert que molts dels valors pro-feministes adquirits , per la unificació d'un munt de dones, durant els anys 60 s'han perdut. I per què? doncs perquè per a moltes va restar com una època;un record de joventut dins la seva memòria quan els va donar la sensació de que “finalment havien madurat”. El cas és que, l'educació comença a casa: en la manera de parlar amb els nens, en el tipus de capricis que se'ls hi concedeixen, les extra-escolars que fan etc. Tot i que és cert que molts altres factors socials, com per exemple el màrqueting, i té molt a veure: ara que falten pocs mesos per nadal, es poden tornar a veure les campanyes massives de publicitat de joguines, en les que es pot diferenciar clarament quines van adreçades cap als nens, i quines cap a les nenes. El tracte social, en general, és potser el fet més influent, tan per als infants, a l'escola, com pels adults en l'àmbit laboral, on sí, als homes els és més fàcil exercir feines que requereixin un sistema mecànic, o un gran esforç físic . I a les dones d'altres més “de cara al públic”, o aquelles en que poden utilitzar la seva faceta empàtica. Aquesta idea, és respectable, la de que existeixen “excepcions” (Realment dubto que siguin tan poc freqüents com per anomenar-les així) que també s'han de respectar. Ara bé, el dilema està saber argumentar per què alguns homes cobren més que les dones a l'hora de dur a terme la mateixa feina, per què a les dones els costa més ascendir de lloc. “Dilema” tampoc seria la paraula adequada, ja que entendre que aquest fet ha de canviar no hauria de suposar cap mena d'esforç moral. Només cal tornar al passat... i continuar avançant en la tasca d'aquelles dones dels anys 60, però aquesta vegada, amb un major nivell d'implicació i comprensió per part dels homes, i amb més ganes per conservar i desenvolupar les proeses assolides, però per part de tots.
Anònim ha dit…
Jo penso que es veritat que avanç les nenes jugaven amb nines i els hi agradava el color rosa i que els nens jugaven amb cotxes i els hi agradava el color blau tan si ho fessin per iniciativa pròpia o per que els hi agrades encara que els nens quan són petits ja juguen a futbol a ser Super herois en canvi les nenes es fan els seus grupets, juguen juntes, s’expliquen les coses (aquí si que es també cosa de les hormones)... Jo crec que ara ja no es així, per exemple: si una nena esta al carrer jugant amb els seus amics i vol jugar a futbol doncs que hi jugui i si un home a de planxar o fer el dinar doncs que ho faci, en altres aspectes si que es veritat que els homes no poden fer o no volen fer coses que fan les dones o al inrevés. Si un nen des de petit vol jugar amb cotxes i motos i tu li dons una nina si a ell no li agrada per molt que tu vulguis deixarà de jugar amb lo que li hagis donat perquè es així (es un nen).La manera d’educar a un nen o una nena crec que també influeix molt .
Anònim ha dit…
Abigaíl Maraver: creo que tiene razón, pues estamos acostumbrados a vivir en sitios donde todo es azul o rosa, los niños cuando nacen se les regala un peluche de color azul y en cambio a las niñas de color rosa, y sino es así, ya estamos diciendo cosas que en realidad no son verdad. Cuando un niño o niña va creciendo va teniendo unos gustos y unos juguetes, los niños un balón y las niñas una barbie. Vivimos en una sociedad que quizá se pueda decir que es triste, pues cosas como que una chica le guste el futbol la descrimina. Cosas que en nuestras manos no se pueden cambiar, pero que almenos nuestra manera de pensar podría ayudar en que en el mundo que vivimos no todo fuera azul o rosa. Además también influye el trato que tienes y recibes a tu alrededor pues la manera de pensar que tienes puede cambiar cuando te ajuntas con otras amistades.
Anònim ha dit…
Bouchra Echenouili:

Les diferencies entre homes i dones son clares, però aixo no es tant sols per que el nostre cervell es fabricat per pensar d'una manera o d'una altre, per exemple, la cultura també pot fer variar aquests aspectes, pot ser que en un país siguin les noies les que han de fer el treball dur, i els homes el contrari... tot es possible.

Però la major diferencia la apliquem nosaltres mateixos, per exemple, quan un familiar o conegut teu te un fill, si es una nena el regal que li compraràs segur que serà rosa, en canvi a un nen blau, lògicament... sempre ha estat així, aixo es aplicat des de la infància, per exemple, es pot notar en les joguines: els nens: pilotes, cotxes de carrera, pel·licules d'acció, herois,...
Les nenes en canvi: nines, princeses pel·lícules amb sentiments(amor)...

Les dones sempre són caracteritzades per ser pacifica, submisa, sense esperit de competència, en canvi un home ha de ser més fred, ha de ser més intranquil i problemàtic que ho ha de arreglar tot amb els cops, però aixo es la nostre visió, en realitat no te per que ser així... Hi han dones per exemple que són paletes, o homes que són infermers... També podem trobar dones problemàtiques, que ho arreglin tot a base dels cops, i homes que no, que els hi vagi més la serenitat.

Nosaltres ens deixem endur per la majoria, com que la majoria de dones es caracteritzen per ser d'una manera i els homes d'una altra ja esta, totes les dones son iguals i tots els hones son iguals... Però aixo no es veritat es com ho dividim nosaltres però no tots som iguals cada ú es com es sigui dona o sigui un home, el sol fet de ser un home no vol dir que hagis de ser obligatòriament com tot el reste d'homes, tu ets com ets, siguis home o dona.
Anònim ha dit…
Andrea Rubio: Jo, personalment, no hi estic d'acord amb aquest article, ja que afirma (generalitzant) que les nenes quan eres petites anaven de rosa i els nens de blau. Jo vaig crèixer jugant al carrer a la pilota i a casa amb les nines, i els meus pares no em deien res, es a dir, ells em deixaven jugar al que jo volguès (amb nines o sense nines, amb pilota o sense pilota) jo crec que la culpa d'aquest generalitzacó la té la societat, i la societat d'alguna manera a fet pensar els pares de que si, per exemple, el seu fill jugava més amb les nenes que amb els nens ja no seria igual als altres, i l'obligaven en certa part a ser com tots els altres, per el "que dirán" etc etc...
Jo veig normal que a les nenes els hi agradi fer coses de nois i als nois fer coses de nenes.. Molts disenyadors de moda son homes i ningú pensa que això ho tindria que fer una dona, perquè segons la societat, es llei de vida que les dones es dediquin a la moda. Això son ximpleries.. Cadascú es com es i si t'agrada una cosa que no es del teu "sexe" no tens que sentirte avergonyit/a.
Es veritat que les dones tenim més empatia pels demés i tendim a mostrar més els nostres sentiments, però aixó no treu que hi hagi excepcions; al igual que els homes, que els hi agraden més les construccions o que se jo. No crec que sigi res de les hormones, jo crec que es el sentiment de ser rebutjat per la societat.. a que es trenquin els estaments que fan que la societat sigui "normal", a mi personalment em dóna igual si la societat m'accepta o no, primer et tens que sentir bé amb tu mateix i deixar les regles imposades fa no se quants anys de que els nens i les nenes son diferents. Tots som iguals, es la societat que ens vol cambiar.
Anònim ha dit…
Antoni Valls Pau
1r BAT A:

Jo penso que tothom a de jugar amb el que vulgui sense tenir en comte el que diran, vuy dir que, la societat influeix moltissim, perquè en les escoles la gran majoria dels alumnes es divideixen en sexes, el nois, que juguen a futbol o basquet (esports competitius), i les noies, que parlen de nois, o de la serie de la televisió d'air a la nit, etc (mes comunicació i comprensives), amb tot això no vuy dir que no i hagin excepción.
Si un nen juga amb una nina, canta o balla, la resta dels seus companys li intentran fer mal dien-li que es una nena, i si una nena juga a futbol o fes polses amb un nen, dons l'anomenarien noi o "marimacho".
Una altre qüestió es que si per exemple, un noi competeix amb una noia, si el noi perd,la societat es tant dolenta que es fotran amb ell.
Ja un model de home i un model de dona, en que l'home treballa i cuan arriba a casa a descansar i la dona a treballar a la llar i cuidar als nens, netegar, etc..., i cuan arriba el marit estar per a ell. Tot això ja esta cambian.
Penso que no hi han diferencies entre els homes i les dones, tots em de tenir els mateixos drets, i crec i vuy creure que amb el temps la societat anira acceptan aquests cambis moderns, que les generacións passades no ho entenen.
Paula Marín ha dit…
Que hi ha una diferència biològica és obvi perquè com a espècia animal mascle i femella tenen una funció. Curiosament ningú defensa aquesta `postura per a aconseguir un matriarcat on la majoria dels mascles queden exclosos del poder i els elegits es limiten a una funció reproductora.
Aquesta tornada a la falsa femineïtat té molt a veure amb l’avenç de les idees d’ultradreta. Defensar l’existència real de handicaps femenins per determinades activitats és legitimar l’existència dels sostre de vidre.
Moltes dones que van defensar a la seva vida l’allunyament dels estereotips van renunciar a coses que realment volien. La obligació de triar una vida masculina o una femenina d’una banda va originar moltes dones descontentes i d’altra l’exaltació d’uns valors suposadament femenins.
La revalorització d’aquesta femineïtat va lligada a una sexualització de la societat on les nenes no volen semblar dones, sinó un tipus de dones (silicones, llavis injectats, pírcings i tatuatges...) d’aquesta manera s’han perdut valors com l’esforç, la valoració de la mateixa dona.
Anònim ha dit…
Shirley Vera:
Que hi ha una diferència entre homes i dones aquesta més que clar, tant en la manera de comportar-se com a biològica o morfològicament som diferents, no solament perquè dins de la societat s'ha donat un rol per a cadascun dels sexes sinó també perquè la naturalesa ens ha dotat de formes diferents, però això no significa que un sigui millor que l'altre.
Des del punt de vista moral l'home és considerat com un ésser que tendeix a comportar-se de manera violenta, capaç d'efectuar tasques forçoses la dona en canvi, és considerada mes feble, i encara que existeixin aquestes diferències no es pot fomentar la discriminació en funció del sexe.
Quan som nens les diferències gairebé no existeixen , ja que una nena o un nen no són conscients, però a mesura que van creixent els "tendències" els envaeixen i en molts casos són orientats cap a determinats estils de vida on un home es representa amb el blau i una dona amb el rosa.
Anònim ha dit…
Raquel Gómez: Dins la meva opinió crec que les persones utilitzem com una excusa el fet de que el criteri científic és el conseqüent per assolir les diferencies que existeixen entre nens i nenes, més tard homes i dones.
Penso que en el mon en el qual vivim actualment les persones tendim a fer les coses tal i com les fan els demes.
Crec que no hi ha diferencies entre homes i dones, sinó que aquetes les crea la societat, però si nosaltres visquéssim en un mon on no ens inculquessin tant les coses, tant nens com nenes seríem iguals o almenys triaríem les coses que nosaltres volguéssim. El fet de que a la nena li pertanyi el color rosa i en canvi al nen, el blau es degut a que nosaltres ho hem volgut així perquè és el que la gent fa sempre i per tant es lo “normal”. Però la gent tendim a seguir els costums dels demes i per aquest motiu som tant senzillament “normals” que a la que veiem que a un nen li agrada una nina o que a una nena li agrada un cotxe, ja ho apartem de la normalitat i per tant considerem que aquest té un problema.
Anònim ha dit…
Melanie Yungan:
Jo crec que el tema de la biologia és important , per poder explicar les diferencies que poden haver entre un home i una dona. Ja que aquestes diferencies han estat presents en la vida quotidiana. I s’ha pogut observar de que això passa, des de que som petits. Un exemple seria quan una nena és petita, i els pares la majoria de vegades la fan jugar amb nines,... En canvi quan tenen un nen el fan jugar amb pilota, cotxes,... És a dir que des de sempre aquestes diferencies han sigut marcades per la societat, i la pròpia naturalesa. Per aquest motiu les dones estan destinades, ha fer certes coses, que els home no volen o no poden fer, i això també passa al inrevés. Amb lo qual podem dir que aquestes característiques son a causa de les hormones , que tenim en el nostre cervell, ja que ens fan actuar d’una manera o d’una altre manera distinta. Això seria un aspecte, però l’altre seria, la cultura que hi ha en la societat, ja que tradicionalment una dona i un home, no poden fer les mateixes coses. Pel simple motiu de que si ho fan, la mateixa societat ho veuria malament. I per això podem dir que la societat , també marca un altre aspecte important entre aquestes desigualtats.
En conclusió jo crec que aquest separatisme, majoritàriament és degut a la societat, ja que tenim conceptes tradicionals des de fa molts anys. I penso que això no hauria de ser així. Ja tan un home com una dona son lliures a fer el que ells vulguin.
Anònim ha dit…
stiven omcampo :

yo yo creo que uno nace y se hace de acuerdo al ambiente socio-familiar y ambiental del que este rodeado pero siguiendo siempre la linea del comportamiendo natural de cada sexo..

entre hombre y mujeres existen muchas diferencias, segun los cientificos el cerebro femenino es mas completo que el masculino, por eso son los comportamientos distintos.

los hombres tenemos tendencia a ser mas bruscos y machistas.

las mujures son mas delicadas y centradas.
Anònim ha dit…
Yo crec que el motiu de el perquè nens (BLAU) i nenes (ROSA)és per culpa del maclisme perquè :
-El maclisme és una més de les coses que aprenem a la nostra llar, fomentat i recolzat pincipalment pels pares. El masclisme es deriva o d'un pare masclista, o d'una mare consentidora i fomentadora, perquè ho permet ( avegades sense donar-nos compte de la situació) que aquesta classificació entre nens i nenes continui. Però això no vol dir que jo estigui d'acord, totalment el contrari. Penso que tant el nens/nenes podem fer lo mateix, sense pensar si es noi o noia.
La societat demana una noia conservadora dels estereotips maclistes. Jo clasifico el maclisme en dues categories el públic i l'invisible.
En el públic trobem l'inferioritat en la dona en la feina...(en una llar mès publica)
I en l'invisible la que trobem en la llar,podem ficar com exemple, avui dia les morts de dones a causa del maclisme és molt habitual i acostumen a morir dones entre 30 i 45 anys.
El maclisme esta desapareixent a cert punt, que tot està canviant ja que ara l'home es fica més als rols de la dona donant més atenció a la seva llar i família, això vol dir que ara el menys som mès conscients que la dona forma un paper o rol important en la societat i que pot tenir una vida pròpia, però encara no podem afirmar que el masclisme no existeix ja que invisiblement és present entre nosaltres.
Sofía Carrión Aguirre
WiLsOn ha dit…
Esta mujer cuando era niña le decían que los niños y la niñas eran iguales y por eso no le dejaban jugar con muñecas sino que ella tenía que divertirse con legos o cosas masculina, y por ello, se molesta, pero ahora ve como los padres de otras niñas y niños les clasifican por colores las niñas el rosa y los niños el azul.
También se enfada por que a las niñas les educan e una manera más delicada y suave, mientras que a los niños más bruscamente y liberalmente y con diferentes juguetes que a las niñas.
Ella de forma indirecta y muy poco directa dice que la culpable esto lo tienen las empresas de marketing jugueteras ya que ellas son las que venden a las niñas muñeca y a los niños pelotas y por culpa de eso haya una gran diferencia sexista entre hombres y mujeres.
En algunos párrafos Simone dice que por culpa de las empresa, padres y familiares los niños no pueden expresarse con toda su naturalidad y que los crían tal y como ellos quieren, pero sin embargo también dice que se comportan de diferentes maneras por que el cerebro y su naturaleza les obligan a comportarse de esa forma, y eso en un poco contradictorio y dudoso de lograr entenderlo.
lo que dice esta mujer me parece absurdo ya que parte es una falsa premisa de que los niños y las niñas son iguales, y sencillamente esto es erróneo. Una niña puede jugar con una pistola un rato pero se sentirá más inclinada a jugar con una muñeca y a la inversa. Los cerebros masculino y femenino son totalmente distintos y más en épocas tempranas.
Manel este es un video que encontrado y me parece muy interesante para definir muy bien de que por que un hombre no es igual a una mujer o por que se sienten atraídas por ellas/os.

http://www.documaniatv.com/ciencia/redes-el-cerebro-masculino-video_741480275.html
Anònim ha dit…
Christian Núñez López

Ahir a la tarda vaig anar a jugar a futbol amb els amics. Malgrat que m'ho vaig passar bé, estava furiós i enfadat perquè havia perdut el partit, però la qüestió era que per què no hi havia cap noia jugant amb nosaltres?
La resposta a aquesta pregunta, segons Simon Baron-Cohen, estaria relacionada amb la diferència entre homes i dones amb explicacions biològiques. Els homes, en general, estan programats per la comprensió i contsrucció de sistemes, en canvi les dones estan programades per la empatia. Amb aquesta ideea afirmem que els cervells tenen diferències entre sexes, ja que les dones són millors en el hàmbit lingüístic i desenvolupen idees més fàcilment. Pel que fa als homes tenen més facilitat per les matemàtiques o tenen més punteria a l'hora de encertar blancs.
També hem de tenir en compte la difèrencia de testosterona, la qual els homes tenen molt més que les dones. Això implica que amb la testosterona augmenti l'esforç a l'hora de competir o la furia al ser derrotat o humiliat. Per tant, amb això es pot explicar la idea de que els homes facin més esports competitius i que s'enfadin amb més facilitat.
Anònim ha dit…
Christian Núñez López

Però amb l'esmentat anteriorment no es suficient per explicar tota diferència entre sexes. Doncs la societat implica un paper molt important.
Avuí en dia, a part de les diferències biològiques, l'educació ens fa comportar-nos de la manera com ens correspon a cada sexe. El màrqueting, per exemple és un dels factors més influents d'aquesta diferència.
Per sort, en la nostra societat aquesta diferència es notable, però les dones tenen un paper d'igualtat respecte als homes, encara que no sigui total. Però fa ben poc, en el nostre país es donava una diferència entre sexes total, el qual era l'home el cap de totes le funcions de la societat. Però aquesta "qüasi" igualtat no es troba en tots els països, dons en alguns del tercer món la dona té només el paper de prendre cura de la família i els fills, doncs des de petites les dones són ensenyades amb aquest rol.
Però una dona pot arribar a aconseguir les habilitats dels homes, o a l'inrevès. L'explicació d'això són els treballs assignats per a cada sexe, i per tant si un home fa un treball de dona, a la llarga acabarà adobtant les funcions lingüístiques superiors que tenen les dones. O si una dona treballa en una obra passarà totalment el mateix.
En la prehistòria, aquestes diferències eren perfectes per a l'hora de subsistir en la natura, doncs els homes caçaven i les dones recol·lectaven i cuidaven dels fills. I la meva pregunta és, a quina època ens trobem?
Anònim ha dit…
Eric Roger Àlvarez

En la meva opinió com es pot comprobar si que hi ha diferencies que es deuen a la biologia, pero en lo que jo no estic molt d'acord és que sempre les nenes tinguin que jugar amb nines i els homes amb superherois.
Per exemple en el cas del fútbol, abans quasi sempre era un esport que només jugaven nens (homes)i mira ara també hi ha futbol femení on jugan dones que li agrada el futbol.
Alomillor per uns aspectes si que les diferencies es deuen a la biologia, però ara jo opinó que tothom podria jugar amb lo que més li agrades perquè cadascú te dret de fer el que vol.
No perquè per exemple una nena de petita juga amb superherois i li regales nines i no las toca això ja no vol dir que aquesta nena ja sigui rara ni molt menys es perquè en ves de agradarli les nines com a les demes nenes, li agraden un altre tipus de ninots.

En lo que estic d'acord que diu Baron-Cohen és que les noies serveixen més per les relacions socials que els homes i els homes serveixen més per els sistemas, però avui dia això s'esta estabilitzant cap alsx 2 costats hi ha quasi igual de noies en les relacions socials per part de nens i per els sistemes cada cop més noies van a la universitat a aprendre per exemple ingenieria ara cada cop més s'esta estabilitzant, tothom pot fer el que més li agradi, pero sempre seguirem tenint el mateix rol de sempre el que sempre s'ha tingut

nens: lluitadors, superherois, color blau...

nenas: ninas, color rosa, princeses...
Cautar Brakkoun ha dit…
Aquest és un tema que ve donant voltes des de fa molts anys i que continuarà donant voltes a les noves generacions. Tot i amb els canvis que hi han hagut a la societat es continua discrepant sobre les diferències entre homes i dones. Hi han diferències clares i lògiques entre els dos sexes, aquestes diferències fan referència a la fisionomia i les habilitats de la persona. Apart dels organs genitals, un home normalment en la majoria dels casos acostuma a ser més alt que la dona, amb els peus més grans, amb una esquena més ample, amb més força i habilitat a tasques brusques. Una dona, en la majoria dels casos, acostuma a ser més petitona, amb els peus més petits, amb certa limitació amb la força i més habilitat a les tasques suaus. Una vegada explicades aquestes diferències clares i lògiques continuen les altres diferències les quals des de sempre s'han portat a l'extrem. Sempre s'ha volgut i s'ha obligat a la dona a conformarse, a comportar-se de certa manera i a ocupar un rol d'acord amb les comoditats masclistes. Sempre s'ha utilitzat a l'home com rei dels reis, a no conformar-se, forts, intel·ligents...Bé, jo crec que una dona té més habilitats per a unes coses que per a altres coses, per exemple a les relacions socials i al tracte públic. Solen tenir més paciencia i capacitat d'expressió molt més ample que els homes. En canvi els homes els hi atrau més l'electronica, la ingenieria...Al pas dels anys s'han estabilitzat aquests dos components pero igualment es continua posicionant a l'home per sobre de la dona, cosa que no serveix de res per diferentes raons, la meva es que la dona podria viure sense un home, en canvi en un home seria més dificil.
Anònim ha dit…
Laura Rodríguez

Des del meu punt de vista, en part, estic d'acord amb la teoria de que la diferència entre homes i dones és causada per la testosterona que afecta al cervell però no tot prové d'aquí sinó que hi influeixen altres factors com ara l'educació que reben els nens i nenes a casa, i el que crec més important de tots, la societat.
Si la societat deixés de banda aquests estereotips de que els nens han d'anar de blau i jugar amb cotxes i pilotes i les nenes s'han de bestir de rosa i jugar amb nines i creure's princeses, qualsevol nen o nena tindria el dret de triar el que vol i ser més lliure.
Actualment vivim en una societat que està marcada per aquest tipus d'estereotips i sobretot pel màrqueting que fan moltes empreses, sobretot ara que és època de nadal i de comprar regals. Tots els anuncis de la tele de cotxes, peces de construcció i esports com ara el futbol o el bàsquet estan anunciats per nens, en canvi, totes les cases de nines, esports com el ballet, o simplement jocs que simulen les feines de casa com cuinar, fregar, cuidar els nens estan interpretats per nenes.
Això és una prova evident, de que tots els nens i nenes creixen amb aquests estereotips inculcats. Quin nen després de veure tots aquests anuncis de nenes amb nines i cuinant, demanarà per nadal una nina o una cuineta? o quina nena voldrà un cotxe de carreres?
Molt pocs seran els que ho demanin, seran una minoría perquè tots els altres se'n riuran d'ells, això no només passa quan són petits sinó quan els nens/es creixen i volen triar una carrera.
Aquest fet, també es degut com bé diu Simon-Baron Cohen a que el cervell femení està programat per a l'empatía i el cervell masculí per a la comprensió i construcció de sistemes.
Aquesta diferència entre cervells, la podem veure al nostre voltant,la majoria de noies quan tenen algun problema truquen per explicar a la seva amiga el que li ha passat, en canvi, un noi s'ho guardarà per ell. Respecte als estudis,les noies normalment trien carreres com ara infermeria( a causa de l'empatia) i els nois contrucció, enginyeries...
En conclusió, sí que hi ha algunes diferències entre els cervells que estan marcades pel sexe, però sempre hi ha excepcions, sempre hi haurà aquest nen que vol jugar amb nines i vol cuinar així mateix hi haurà la nena que vol jugar amb cotxes i construir amb peces. Aquestes excepcions no haurien de sonar-nos extranyes, com a molta gent li passa, que si el nen juga amb nines ja és un fet extrany.
És més la societat hauria de promoure llibertat en aquest àmbit, ser més tolerants i canviar la manera de pensar tradicional amb una de més moderna, deixant de banda els estereotips que ens estan marcant en els nostres dies perquè en un futur hi hagi més noies jugant al futbol o al món de la construcció i més nois cuinant o fent feina a casa.
Nerea Cots ha dit…
Els pares des de petits miren d’inculcar-nos uns valors morals i ètics, però depenent de la cultura, estudis i nivell adquisitiu aquests poden variar.
Des de que naixem sens embolcalla (en molts casos) amb el rosa o el blau, que varia segons el sexe, i conforme creixem sens adjudiquen diversos rols.
Per molt que molts pares tractin de no seguir el costum de les nines per les nenes i els cotxes pels nens, la realitat es que el problema no està en el joguet, sinó en la societat; aquesta continua donant el paper de “feble” a la nena (totes han de ser princesetes) i els nens “els forts”(els eterns guanyadors). Si un nen jugués a ser la mare d’un ninot se l’anomena...; fins que aquestes barreres enquistades en la societat no desapareguin, els pares ben poca cosa poden fer.
Les religions en molts casos contribueixen a aixecar més barreres, ha augmentar aquestes diferencies, perquè es basen en tradicions molt antigues i arrelades en la població quan no existien els drets que tenim en l’actualitat. Uns drets que igualen els dos sexes.
A més a més, hi ha un condicionament biològic, el cervell femení està condicionat per les tasques comunicatives o socials, en canvi, el masculí ho està per comprendre i construir sistemes.
Però sempre hi han excepcions, dones que entenen els mapes i homes que ploren, dos clars estereotips.
Encara que tothom sabem que hi han petites diferències en la capacitat intel•lectual i emocional de cada sexe, en l’actualitat tan els homes com les dones poden assolir els mateixos objectius, encara que hi han desigualtats com que les dones cobren menys pel mateix treball que el d’un home, que els homes assoleixen càrrecs de poder més elevats que les dones, pèrdua del treball a causa de la maternitat...
Esperem que durant aquest segle XXI acabin desapareixen aquests estereotips i desigualtats; i la societat avanci i no doni passos endarrere.
I els infants que juguin amb el que vulguin.
Anònim ha dit…
Nerea Arenas Cánovas

Vivim en una societat en la qual des del moment en el què naixem ens trobem predestinats a compartir la mateixa ideologia amb totes les persones del nostre mateix sexe, ja siguem homes o dones. Ens volen fer entendre que això es deu a les testosterones que tenim, per exemple, segons si naixem mascles o femelles, disposem d'una llarga llista d'oficis: els homes tendeixen més cap a la comprensió i la construcció de sistemes, ja que el seu cervell està principalment configurat per aquest tipus d'ofici, mentre que les dones es podria dir que es senten més agust treballant amb d'altres persones, és a dir, com a professores d'escola, treballant en una botiga de cara al públic, fent de ''cangur''... o també com és el cas de moltes dones, com a mestressa de casa tenint cura dels seus fills. És per això que el cervell de les dones està configurat per a l'empatia i l'afecte als demés.
Anònim ha dit…
Nerea Arenas Cánovas

Tot està programat, fins i tot en el tema dels colors, el destí escollit per a les nenes és que els hi agradi el color rosa, mentre que per als nens és al contrari, el blau.
En l'apartat dels esports i de les joguines també hi ha una gran diferència, als nens quan són petits els hi regalem pilotes de futbol o cotxes de joguina, molts d'ells són apuntats a classe de karate o judo pels seus pares, des d'aquest fet es comença a demostrar més agressivitat i violència de part d'ells que no pas de part d'elles, ja que a les nenes, en canvi, els pares les apunten a classes de ball perquè és considerat un esport més femení, encara que jo, personalment, el fet de realitzar moviments amb el cos (braços i cames) seguint un ritme d'acord amb la música, no ho trobo peculiarment femení, opino que tant ho poden fer les dones com els homes, ja que no és res de l'altre món. A una nena mai li podrem regalar un objecte semblant al d'un nen, les nenes juguen amb nines, a pares i mares, i també és pot dir que els hi agrada sentir-se grans, és a dir, sentir-se dones, per això se li pot regalar maquillatge infantil, també cal destacar que una nena acostuma a ser molt més xerraire, és a dir és més oberta a l'hora de relacionar-se i disposa de més facilitat per explicar els seus problemes a una amiga, cosa que normalment un nen s'ho calla per a ell mateix.
Anònim ha dit…
Nerea Arenas Cánovas

Un altre fet que demostra aquesta diferència és el tema del Carnaval, els nens acostumen anar disfressats de súper-herois, de pirates, de pallassos, de cavallers... mentre que les nenes majoritàriament es disfressen de princeses, de bruixes, de fades... rarament trobarem un nen disfressat de príncep.
Jo opino que sí que és veritat que exiteix una gran diferència entre homes i dones, a la vista està, però que en el fons tampoc som tan diferents, tots som persones, tots tenim sentiments, l´únic que varia són els nostres gustos i les nostres aficions segons el nostre sexe.
Anònim ha dit…
Tal i com es va demostrar en un estudi en que es van comparar el funcionament dels cervells d’homes i dones, aquests presenten diferencies.
Per exemple quan el cervell està en relaxació, la part que utilitza més l’home és la límbica, mentre que les dones utilitzen la part del cervell cingular.
Això fa que els homes i les dones expressin de maneres diferents els seus sentiments, mentre que els homes responen amb agressivitat, les dones reaccionen plorant i parlant.
Altre fet a destacar es que, el sexe dèbil es el masculí ja que la condició femenina és la que apareix com natural i espontània en la creació de l’ésser humà i que la naturalesa masculina és fruit d’un treball de correcció de l’estructura bàsica femenina. Les dones tenen una mitjana de vida una mica més gran que la dels homes.
Així com les dones superen els homes pel que fa als aspectes lingüístics i en la generació d’idees, els homes prenen avantatge a les dones en fets com: el raonament en qüestions matemàtiques i la punteria.
Però totes aquestes diferències existeixen perquè està clar que són rentables des de un punt de vista evolutiu.
Mentre que l’home es decanta més per un tipus de treball més bast: com per exemple la construcció, la mecànica..., la dona té molta més tendència a ocupar llocs de treball en els quals es treballa de cara al públic.
Anònim ha dit…
Àlex Peso

Tal i com es va demostrar en un estudi en que es van comparar el funcionament dels cervells d’homes i dones, aquests presenten diferencies.
Per exemple quan el cervell està en relaxació, la part que utilitza més l’home és la límbica, mentre que les dones utilitzen la part del cervell cingular.
Això fa que els homes i les dones expressin de maneres diferents els seus sentiments, mentre que els homes responen amb agressivitat, les dones reaccionen plorant i parlant.
Altre fet a destacar es que, el sexe dèbil es el masculí ja que la condició femenina és la que apareix com natural i espontània en la creació de l’ésser humà i que la naturalesa masculina és fruit d’un treball de correcció de l’estructura bàsica femenina. Les dones tenen una mitjana de vida una mica més gran que la dels homes.
Així com les dones superen els homes pel que fa als aspectes lingüístics i en la generació d’idees, els homes prenen avantatge a les dones en fets com: el raonament en qüestions matemàtiques i la punteria.
Però totes aquestes diferències existeixen perquè està clar que són rentables des de un punt de vista evolutiu.
Mentre que l’home es decanta més per un tipus de treball més bast: com per exemple la construcció, la mecànica..., la dona té molta més tendència a ocupar llocs de treball en els quals es treballa de cara al públic.
Anònim ha dit…
Aitor Pradas Veredas
1r Batxillerat A

La meva opinió és que abans, les dones només podien estar a casa fent les feines de la llar i els homes treballan guanyant-se el sou per poder menjar día a día.
La societat ha canviat en aquest sentit, les nenes poden jugar amb certes coses de nens, també viceversa, encara que certes coses no están ben vistes per la societat encara avui.

Però normalment el destí marcat és que les nenes li agraden les fades, nines, el color rosa, etc.
I els nens lo agraden els herois, el color blau, etc.

Només s'ha de veure com han anat canviant les coses, abans el la majoria dels esports eren coses d'homes, però les coses han canviat y per exemple hi han nenes que juguen a fútbol, bàsquet, etc.
Poc a poc les diferències entre homes i dones van sent poques però sempre hi hauràn les diferències mínimes.

Lo que diu Simon Baron-Cohen per mí té raó, això de que les dones s'esforçen més en les relacions socials, tenen més facilitat per relacionar-se i són més empàtiques, encara que els homes solament com diu ell, l'interessa només el sistema, pregunten per coses concretes i també comprenem bastant les coses.
Anònim ha dit…
Jordi Sotomayor
1r Batxillerat A
Jo crec que des d'un punt de vista social, les dones són millors que els homes en totes aquelles aptituds que les podem associar al tracte amb altres persones siguin del mateix sexe o raça. També elles sobresurten, en la interpretació del llenguatge corporal i en la detecció de canvis subtils a través del to de veu, aixo no és del tot important que diguem pro és de destacar. Poden ser també millors en la lectura del pensament, entenent per això l'aptitud per a inferir les intencions dels altres. Sobresurten en la fluïdesa del llenguatge, són capaços de parlar amb més rapidesa i amb una millor precisió gramatical. També difereixen els temes de conversa. Les dones són més corteses en les seves converses (encara que només sigui a vegades superficialment), i ludeixen en major mesura a les persones que incideixen en la seva vida, mentre que els homes solen ludir més a les qüestions relacionades amb l'estatus, com el treball , els diners i l'esport.
Per tan podem dir que les diferències entre els homes i les dones són bastant significants tot i que al final tots som éssers humans i tot el que ens proposem ho podem aconseguir.
Anònim ha dit…
Blanca Aguilar Pera

Jo opino, que això de les diferencies entre els homes i les dones ve en la majoria de casos per la societat, igual que un nen neix en un país diferent i s'adapta a les costums, a l'idioma, a la gent, a la forma, encara que cadascú es diferent en la seva manera de veure-ho tot, però s'adapten majoritàriament a tot.
Doncs igual passa amb això de la diferència de sexes: si és una dona se li inculquen una serie de característiques que la fessin més femenina: com el calor rosa, jugar amb barbies, etc.. O en canvi, als nens: els hi posen des-de que neixen el color blau i juguen al futbol, amb actionmens, etc.. Però també es cert que les hormones de cadascú són diferents i això fa que els gustos i les maneres d'afrontar les situacions els hi resulti més fàcil o més difícil segons per a uns i altres. Un exemple típic són les professions laborals: les dones abunden més en treballs de cara al públic, ja que tenen més empatia i els homes se'ls hi dóna millor els sistemes i treballs més objectius, matemàtics i tecnològics.

Per lo tant penso que en la diferència entre els homes i les dones ve donada per la societat fonamentalment i això es pot canviar, encara que ja s'està fent en alguns àmbits com volia Simone de Beauvoir, però mai es podrà igualar totalment perquè com diu Simon Baron-Cohen els cervells i les hormones són diferents.
Anònim ha dit…
Gerard Barrera Martínez

Des de fa molt temps hi ha hagut una gran diferència entre l’home i la dona, i que de moment no s’ha pogut eliminar. Segons Simon Baron-Cohen, la dona sempre ha posseït molta més empatia que els homes, perquè aquests tenen més facilitat per a la comprensió i per a la construcció de sistemes.
Aquesta distinció és donada per dos diferents motius: la primera podria ser de tipus biològic, perquè les dones i els homes no tenen el mateix número d’hormones genètiques, anomenades testosterona, les quals fan que el comportament cerebral i humà sigui diferent. Els homes produeixen molta més testosterona que les dones, perquè ells en produeixen molt més durant el període de la joventut i quan practiquen un esport en que el resultat és molt important. Segons un estudi es va diagnosticar que després d’una victòria els homes multiplicaven el seu nivell de testosterona per 10 i durant un bon temps, mentre que les dones no es multiplicava per tant i l’estat d’eufòria durava molt menys que els dels homes. Per aquest motiu, sempre el home ha sigut molt més competitiu que la dona, ja que ella no li dona tanta importància.

L’altre motiu és la societat en que vivim ja que ha fet radicalitzar molt més aquests dos rols: la dona sempre està relacionada amb el color rosa, les fades, les princeses, l’antiesportiva etc., mentre que els homes són relacionats amb el color blau, els superherois, ells lluitadors, les persones més competitives etc.
En aquest moments, fins i tot, a arribat el punt que sembla que les dones tinguin una obligació de portar alguna cosa que se les distingeixi del sexe masculí, com per exemple roba de color rosa.

A aquestes altures d’història tindríem que fer una societat igualitària i que els nostres fills no fessin cas d’aquestes tonteries de diferenciar els sexes, perquè ells han de desenvolupar una individualitat total.
Jose Suárez ha dit…
Seré breu, crec que aquest tema de l'igualtat en els nens i nenes, en si jugen amb nines o cotxes, es remoure una mica la bruticie que no porta enlloc, sincerament crec que cada nen juga amb el que veu, i per exemple a un nen petit li poses una pelicula de barbie™ o amors de Disney™ y desprès una de Bola de Drac o com el meu cosí que li agrada molt la pelicula de Cars, i desprès li dones dos joguines, una Barbie o un Rayo McQueen sens dubte crec que agafará el cotxe, ja que per naturalessa a la majoria dels homes els agrada la velocitat, les baralles, en general, l'acció, i les nenes al ser mes empatiques doncs agradarien la barbie per pentinar-la, posar-la maca i crear les seves pròpies pel·lícules romàntiques, i un nen amb aixó doncs s'aborriria, no tan sol els nens sinó els adults mateixos, amí per exemple si em possen "Lo que el Viento se Llevo" possiblement em suïcidi o dormi, en canvi si em possen La Jungla de Cristal o Terminator doncs la veure amb emoció i ganes.

En conclusió crec que als nens el hi agrada un típus de coses i a les nenes unes altres.
Jose Suarez ha dit…
Edit. del fianl del comentari que no s'ha penjat bé.
En conclusió crec que als nens els hi agrada un típus de coses i a les nenes unes altres perque la naturalessa ho ha "dictat" així.
Anònim ha dit…
Yo creo que el texto nos dice, que solo la ciencia y los cienficos nos puede afirmar que diferencia tienen los hombres y las mujeres.
Pero hay que tener en cuenta que tal como los hombres y las mujeres, desde pequeños hacemos lo que vemos y repetimos lo que vemos, pero eso o tiene que ver que despues de grande hagamos lo mismo que haciamos de pequeños.
Por ejemplo yo de pequeño jugaba con las muñecas con mi hermana mayor, pero a la vez jugaba con los coches... Y eso no quiere decir que mi cerebro piensa de una forma diferente.
Tambien a las mujeres les gusta el color "rosa" y a los hombres el color "azul" eso es provocado porque desde siempre a sido haci azul=hombres y rosa=mujeres, si fuera alreves nos identificariamos igual.
Teemos que tener claro que tanto los hombres como las mujeres tenemos los mismo derechos y somos iguales.
Anònim ha dit…
el comentario de arriba es de Mario Muñoz
Anònim ha dit…
Marc Almazán Vilanova.
1r Batxillerat “A”

Jo sincerament, penso que la manera d’actuar, de pensar, de fer, o reaccionar, de les persones, és biològic, perquè jo crec que quan naixem , ja tenim el nostre caràcter, sí que a mesura del temps, aquesta manera d’actuar o reaccionar, es pot canviar.
Nombrosos estudis científics sobre els cervells de les dones i els homes, ens mostren que les dones, tenen més facilitat lingüística, més pràctica alhora d’agafar els objectes, mentre que els homes, tenen més punteria, se’ls hi dona millor les matemàtiques.

Vivim en una societat, en la qual, molta gent es pensa que hi ha uns papers assignats pels homes i les dones, quan som petits, des de sempre, les nenes se’ls assigna ( el color rosa, jugant amb nines... ), mentre que els nens, s’han decantat més per ( el color blau, jugar amb cotxes, jugar a futbol... ), però hi ha casos que no són així, perquè jo tinc, un cosí, que des de molt petit, li han donat la opció de triar entre pilota o nines, i s’ha decantat per jugar a nines, en canvi tinc una cosina llunyana , què s’ha decantat per la pilota, les motos, els cotxes, les màquines de videojocs etc, sense que la societat l’hagi influït, però llavors també quan passem de nens i nenes a homes i dones ,una dona, des de sempre ha estat condicionada a ( fer les feines de casa, cuidar dels nens, fer el menjar...), però en canvi els homes, sempre han estat condicionats a ( anar a treballar al món laboral, en la mecànica... ), però ara actualment, sense que la societat els influencií, dones que abans, tenien prohibit fer feines d’homes ( camioner, mecànic, conductor d’autobús... ), les poden fer, o a l’inrevés.
Això també passa amb la manera de reaccionar o actuar, la majoria dels homes , davant un problema, actuaran duna forma brusca i sense intentar solucionar el problema, però en canvi la majoria de les dones, o l'intentaran solucionar dialogant, o si veuen que no hi res a fer, es posaren a plorar, totes aquestes característiques que els diferencia, són naturals.
Marc Fernández Martínez ha dit…
Realment espero que més que arribar a una societat igualitària, s’arribi a una societat equitativa
Perquè? Doncs per que està clar que les diferencies entre sexes són massa grans per ignorar-les. Si ens trobéssim en una societat equitativa en comptes d’igualitària, és tindrien els mateixos drets i igualtats davant la llei però ajustant les característiques especials (classe social, ètnia, edat...) en aquest cas el sexe, per obtenir per exemple, un lloc de treball.
Com diu Baron-Cohen el gènere femení posseeix més empatia que els masculí, però ells en contra tenen més facilitat per construir i comprendre sistemes.
Està clar que la biologia té un paper fonamental en aquesta distinció. La resposta sembla trobar-se en la testosterona, una hormona que és troba em major quantitat en el gènere masculí. Aquesta hormona provoca que els estats d’ànim com per exemple l’eufòria és manifesti durant més temps en homes que en dones. Això provoca una alta combativitat en els homes en canvi a les dones aquest efecte és menys “potent”.
La societat cada cop és mostra més contraria a les diferencies entre homes i dones. L’altre dia vaig veure una noticia que deia que és volien prohibir els jocs sexistes, com el futbol, als patis de les escoles. Jo penso que si una persona no vol jugar a futbol, no vol jugar-hi perquè pensi que per ser d’un determinat sexe no té que jugar-hi(conec una noia que apallissa molts nois jugant i no li fa cap vergonya). Així doncs s’està arribant a una situació una mica absurda sobre el tema de les diferencies de sexe. Ni un noi es més noi perquè vagui de blau ni una noia és més noia perquè vagui de rosa, tot això nomes són topics. Potser si que al principi si que vesteixi d’un color determinat perquè els seus pares li han comprat roba d’aquest color, però quan es té consciencia un és lliure d’escollir el color que vol vestir, ningú pot imposar res a aquesta societat a ningú.
David Pradas ha dit…
Actualmente, se intenta que el hombre no esté por encima de la mujer y eso lo veo lo más correcto del mundo, esa idea ya viene de unas cuantas décadas e incluso siglos atrás. Pero en el fondo, es una manera de valorar a las mujeres, ya que años atrás solo se utilizaba la fuerza como cualidad. ¿Qué ha pasado cuando la cualidad o la simple virtud de la fuerza no hace tanta falta en nuestra sociedad? Ya que recordemos que actualmente todo se basa en inteligencia humana para inventar, descubrir, crear, reparar o incluso destruir materiales o cosas. En este aspecto la mujer hace la competencia al hombre, por lo tanto, ahora se intenta igualar en condiciones a los hombres las mujeres.

Aclarado esto, creo que lo del color rosa i azul es bien simple. A un niño le das una habitación con dos camas o cunas; una de color rosa y otra azul. Los primeros días, como se puede suponer no se pueden comunicar, por lo tanto un día en cada cuna o cama. Lo mismo en una niña, por supuesto. Y al cabo de los días/semanas la mayoría de niños, estoy seguro que antes o después, acabaría eligiendo la azul y las niñas el rosa, repito, la mayoría. Lo mismo pasa a la hora de comprar juguetes; Llevas a dos críos de la misma edad a un centro comercial y hay dos pasillos: uno repleto de “Playmobils”, “Actionmans”, “Batmans”… y otro con “Barbies”, y otros juegos de maquillaje… Y todos hemos podido comprobar que los dos te sueltan de la mano, y se van corriendo, hasta ahí lo mismo… pero el destino de las ansias es completamente diferente. Ahí nos damos cuenta de la diferencia biológica o genética entre hombres y mujeres.
Anònim ha dit…
Núria Parra Marmol

Les diferencies establides en la societat actual entre homes i dones, crec que es debut a dos causes. La primera es que te una part biològica, perquè ens enganyaríem si diguéssim que no hi ha cap diferencia entre l’home i la dona, encara que això no significa que un sigui millor que un altre. I la segona causa es la manera en que la societat en la que vivim des de petits inculca de maneres diferents als nens i les nenes. Però aquesta manera de crear estereotips per el sexe, a vegades crea problemes de masclisme o feminisme.
Anònim ha dit…
Aina Soler Marquillas

Jo crec que això de les diferencies de sexes ja venen des de la prehistòria on els homes anaven a caçar i les dones es quedaven a cuidar els nens, cuinar i a fer les coses a les que ara s'anomenen "feines de la llar"(que majoritàriament continuen fent les dones).
I si haguessin sigut els homes els que s'haguessin quedat a les coves fent "les feines de la llar"? A aquests temps encara continuarien sent ells? jo crec que si, i que serien ells, els que ara tindrien més facilitat a l'hora de relacionar-se amb les persones.

D'altre banda, quan es refereix a la diferencia entre nens i nenes, que si per les nenes el color rosa, el ballet i les princeses, i pels nens els monstres, el color blau i els superherois. Crec que això ho van decidir, ja fa molt temps, per assignar-li algunes coses a cada sexe i així ha evolucionat, fins ara, però si ara un noi porta un jersei de color rosa, ni ens n'adonem que en realitat porta "el color de les nenes" o si a una nena li agrada un conte de superherois, ens és igual.
D'aqui un temps quan, la gent obri els ulls i se'n adoni d'aquestes tonteries, passarà de moda i tot serà dels dos sexes!
Anònim ha dit…
Susagna Puig Pérez
Anònim ha dit…
Susagna Puig Pérez

Les diferències que es marquen entre un home i una dona s'arrosseguen ja desde fa anys.. Jo crec que cientificament parlant si que hi han grans diferències (ja sigui del fisic com del cervell) però aquestes diferències biologiques no volen dir que també tingin que haver diferències marcades en la societat entre l'home i la dona, discriminació o desigualtat.

La tendència en relacionar el color rosa o les princeses amb les noies i el color blau i els cotxes amb els nois ja ve, com per dir-ho d'alguna manera.. per tradició. Com que sempre ha sigut aixi, seguirà sent aixi fins que la societat no aconsegueixi dexar de banda les etiquetes i les diferències.. tot són estereotips, el blau pot ser tant de nena com de nen, al igual que les princeses els hi poden agradar tant a les nenes com als nens.
Anònim ha dit…
Jo crec que te raó aquesta senyora dient que la gent es una mica conformista, que es deixa influir molt per la societat, la televisió i els estereotips els quals marquen quin comportament s’espera d’un nen o d’una nena. Però alhora, avui en dia veiem que hi ha homes que agafen professions que històricament eren de dones com perruqueria, cuina, estètica, etc i al revés dones que agafen professions que tradicionalment eren d’homes com mineria, bombers, arquitectes, soldats, directors d’empreses etc. Per tant encara que hi hagi molta influencies(màrqueting, tradicions, societat, etc.) que diuen com s’han de comportar els homes i les dones, la gent es molt lliure de triar la professió que més els hi agradi.
La biologia deu ser molt important, ja que condiciona com som físicament i potser també emocionalment(alts, baixos, sensibles, forts...), però a pesar de totes les influencies de la societat al final cadascú és lliure de triar quin camí vol seguir.

Roger Pons

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"