Fa la mateixa calor tant a l´aula com a casa.

Fa unes setmanes llegíem a la premsa que alguns centres educatius deixaran de fer colònies com a mesura de pressió per l'eliminació de la jornada intensiva de juny. Fins ara, en atenció al clima, a partir de la segona setmana de juny, se suprimien les classes de la tarda -amb temperatures mitjanes a l'aula superiors als 30 graus. Doncs bé, a partir d'ara, i en atenció al conseller, hi haurà classe a la tarda fins al darrer dia de curs. "Al capdavall", va declarar el conseller en una entrevista, "fa la mateixa calor tant a l'aula com a casa".

Contràriament al que pugui pensar una part de l'opinió pública sobre aquesta protesta, vista malèvolament com una excusa interessada per part d'un funcionariat apàtic i acomodatiu, és just considerar aquesta renúncia com un sacrifici, ja que passar uns dies junts, convivint de nit i de dia, amb vint alumnes per cap és una experiència única, a l'abast de ben pocs i envejada per tothom. Què més voldrien les caixeres del Pryca que fer unes convivències amb els clients de la caixa ràpida, i l'alcalde, amb els policies municipals!

Està comprovat que anar de colònies allibera uns dies el professorat acompanyant de la servitud de preparar classes, corregir deures i demanar silenci. El silenci, en tot cas, que el demanin els monitors, que per això hi són. Els professors, mentrestant, beuen, fumen i juguen a cartes. I ja no els cal adreçar-se a l'alumnat com a mestres setciències, puntuals, nets i polits. Poden anar en xandall, llevar-se a tres quarts de quinze, fer un renec i encara replicar: què passa, tronc?

Sovint els professors en la seva vida diària han de dinar tard i sols. Durant les colònies poden menjar d'hora i acompanyats. Si són prou espavilats, també poden dormir acompanyats. Quina us pensàveu que era, si no, la causa de la ressaca dels professors en tornar de les colònies?

Que la mare o el pare marxin de colònies no comporta cap incomoditat familiar, ben al contrari. Està bé que a casa, durant uns dies, no es parli d'ensenyament i que, qui se'n va de colònies, desconnecti dels que es queden, amb la consciència tranquil·la per ben menjar i ben dormir.

Per descomptat, i pensant en els alumnes, les colònies són més necessàries que mai. És la manera que s'adonin que no són sols a classe i que, a l'aula, hi ha vida humana més enllà del seu pupitre i la pantalla de l'ordinador, a través de la qual, temps a venir, tindran lloc les colònies virtuals.
Arribats al mes de juny, si el problema és la temperatura, la solució pot ser tan fàcil com traslladar les aules al plató dels Matins de Josep Cuní.

Jordi Estrada, Que no ens treguin les colònies, Regió 7, 16/10/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?