Les conseqüències del segrest de la paraula "humanitat".

La humanitat com a tal no pot lliurar una guerra des del moment en què no té enemics, almenys no sobre aquest planeta. El concepte de la humanitat exclou al concepte d'enemic perquè l'enemic, no per ser enemic deixa de ser humà i amb això no hi ha una diferenciació específica. Que es lliuren guerres en nom de la humanitat no contradiu a aquesta simple veritat, només li dóna al fet un sentit polític especialment intens. El que un Estat combati al seu enemic en nom de la humanitat no converteix a aquesta guerra en una guerra de la humanitat sinó en una guerra en la qual un determinat Estat, enfront del seu contrincant bèl•lic, busca apropiar-se d'un concepte universal per identificar-se amb ell (a costa del contrincant) d'una manera similar a la forma en què es pot abusar de la pau, la justícia, el progrés o la civilització, reivindicant aquests conceptes per a un mateix per tal de negar-li aquesta possibilitat a l'enemic. "La Humanitat" és un instrument ideològic especialment útil per expansions imperialistes i, en la seva forma ètico-humanitària, un vehicle específic de l'imperialisme econòmic.

Per això val, amb una senzilla modificació, la frase encunyada per Proudhon: qui diu humanitat, desitja entabanar. L'adopció del nom de "humanitat", la invocació de la humanitat, el segrest d'aquesta paraula, tot això - ja que no es pot adoptar un nom tan noble sense determinades conseqüències - només pot manifestar l'horrible pretensió de negar-li a l'enemic la seva qualitat humana declarant hors-la-loi i hors l'humanité amb el que es pretén portar la guerra fins als últims extrems de la inhumanitat. Però, a banda d'aquesta ocupació altament polític del apolític nom de la humanitat, les guerres de la humanitat pròpiament dita no existeixen. "Humanitat" no és un concepte polític, no es correspon amb cap unitat o comunitat política i amb cap Status.

Carl Schmitt, Categorías de lo político
http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pages/CarlSchmitt/CarlSchmitt_ElConceptoDeLoPolitico.htm
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/politica

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació