societat multicultural i mínims legals comuns

Aquesta voluntat d´inserció no pot defugir l´evidència incontestable que és impossible una harmonització total de tots els valors morals i estils de vida que concorren a la ciutat. Aquesta visió idíl·lica del multiculturalisme que sovint es difon és una utopia irrealitzable i ens hem de fer a la idea que sempre existir+a un cert llindar de conflictivitat en la convivència entre grups que s´autosingularitzen. Tanmateix, això no implica que sigui impossible buscar i finalment trobar fórmules d´arbitratge entre uns grups amb sistemes de valors morals diferents i fins i tot incompatibles. Tots els grups copresents han de prendre consciència que la vida en societat només és possible en la mesura que hi hagi una mínima homogeneïtat a l´hora d´organitzar la convivència. Resulta inevitable que el grup ètnic o cultural majoritari estableixi la vertebració de l´heterogeneïtat al seu voltant, seguint el que els teòrics canadencs del multiculturalisme anomenen main stream o corrent principal. Això no ha de ser necessàriament problemàtic, si la majoria no intenta excloure ni assimilar per la força les minories amb les quals conviu.

Hi ha diversos àmbits  on la coincidència  integradora resulta, per sort, indefugible. Ara per ara, el mercat i l´esfera econòmica són marcs unitaris que ningú no pot defugir, per més que es consideri diferent. El dret dels grups minoritaris que allò que considera el se patrimoni cultural sigui no sols respectat, sinó també estimulat, no és incompatible amb un espai escolar integrat, on els nens i els joves són formats amb els valors que fan possible la convivència col·lectiva. En una societat multicultural, coexisteixen moltes llengües, però és evident que no totes es poden utilitzar en igualtat de condicions i cal que la majoria estableixi una o dues llengües franques que per metin les relacions amb l´Administració i garanteixin que ningú no serà exclòs de l´intercanvi generalitzat d´informació. Un Estat modern ha de fer entendre, finalment, que l´obediència a les lleis és innegociable per fer possible la convivència ordenada, i això obligarà a restringir certs aspectes particulars de cada grup.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996