cultura (accepció metafísica)



... l´ús habitual d´aquest terme apunta als trets que fa servir un grup humà per argumentar la seva diferència respecte d´aquells amb els quals es relaciona.

(Aquesta definició) deriva del romanticisme alemany, que la va utilitzar per designar l´"esperit" d´un poble determinat. Aquesta accepció provenia de les conviccions que les nacions estaven dotades d´una ànima col·lectiva, és a dir, d´una indiosincràcia genuïna, com a conseqüència de la seva història. Aquest concepte entén que les cultures són totalitats tancades, que contenen la cosmovisió i el tarannà d´un grup ètnic. Segons aquesta concepció, la cultura seria tot allò irrepetible, propi i exclusiu que hi ha en un grup humà. Les cultures serien, així doncs, incomparables, ja que una part fonamental dels seus continguts no es podria traduir a altres llenguatge culturals. A més, aquesta noció de cultura presumeix una identificació absoluta entre una visió del món determinada, el sistema de les relacions socials i a l´ordre polític de l´Estat. Aquesta confusió entre el demos i l´ethnos és el que trobem darrere la fundació de molts Estats moderns, i implica un rebuig de tot el que pugui enterbolit la homogeneïtat cultural del país.

La visió de la nacionalitat cultural com un tot coherent i immòbil, amb uns continguts espirituals inefables, és als fonaments de tots els nacionalismes essencialistes i primordialistes. (...) La idea romàntica de la cultura com a contingut substantiu de qualsevol identitat implica, doncs, una reducció a la unitat, de la diversitat humana del territori sobre el qual s´imposa.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996.
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?