Desconfiança contra indiferència.



Si la democràcia és un enginy pensat per evitar l´abús de poder, la desconfiança, ben administrada, hauria de ser sana. Mantenir viva la sospita sobre els que governen, no perdre mai el sentit crític davant de les seves actuacions, dubtar de les seves promeses, són actituds molt adequades si es vol evitar que els governants sucumbeixin a les temptacions del poder. Vist així, la desconfiança hauria de ser una virtut democràtica.

(...) ¿Per què la gent es resisteix a anar a votar? ¿Per desconfiança amb els polítics? No ho crec, jo més aviat diria que hi ha massa confiança. Perquè la confiança generaria una actitud crítica activa i, en canvi, el que ens demostra l´abstenció és l´expansió de la cultura de la indiferència. "Tant em fa l´un com l´altre", "Tots són iguals", no són expressions de desconfiança sinó d´indiferència. Els desconfiats són els del vot en blanc, que volen expressar públicament el desacord amb la manera com els partits fan les coses i, al mateix temps, reafirmar la seva defensa del sistema democràtic; els desconfiats són els que voten aplicant el principi del mal menor. Per tant, disposats a no desanimar-se quan se sentin defraudats.

La desconfiança és activa. Quan es demana confiança un té la sensació que li estan demanant un xec en blanc, una adhesió incondicional. ¿Per què hauríem de tenir confiança en els polítics si no en tenim entre nosaltres? Per molta confiança que tinguem amb una persona, si li comprem una casa signarem un contracte. Cada cop més, sobretot entre la gent de diners, es fan capítols matrimonials abans de casar-se, perquè ningú té prou confiança per no delimitar la trencadissa quan arribi el desamor. I així successivament. ¿Per què, doncs, hem de tenir confiança en els polítics si no la tenim ni en la família? La desconfiança és la virtut democràtica que s´oposa a la indiferència. La insistència en la confiança no deixa de formar`part de l´herència que la religió ha incrustat en la política: qüestió de fe. (...) Mai sabem amb certesa què se´n farà de la nostra confiança. Per això, en política, més que confiança el que caldria és establir contractes de desconfiança.

Josep Ramoneda, Desconfiança, Ara, 28/11/2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació