Encara són útils els drets humans?

La societat humana no es conforma amb basar el poder en la simple força: encara les societats necessiten fonamentar ideològicament les seves imposicions, construir mites o raonaments que atorguin legitimitat al poder. I la proclamació dels drets humans ha servit si més no per treure d´aquesta legitimació legal les abundants discriminacions basades en raó de sexe, color de la pell, nivell econòmic o qualsevol altra diferència empírica, tot i que no hagin aconseguit acabar amb elles. L´enunciat que proclamen les nacions Unides en 1948, completat més tard per nombrosos tractats particulars, es limita a recollir aquells drets que no depenen d´aquestes situacions diverses en les que tant insisteixen els nostres estructuralistes, Sigui quina sigui la situació s´un ésser humà en les canviants estructures de la història, tindrà dret a menjar, a beure, a protegir-se de l´intempèrie, a cuidar la seva salut, a defensar-se d´agressions injustes del poder, a no ser esclavitzat pels altres, etc. És a dir, a tot allò que el singularitza com a pertanyent a l´espècie humana.

Ha millorat aquest reconeixement la situació dels éssers humans que pateixen discriminació? Per limitar-se al nostre Occident i sense entrar en l´espinòs tema del progrés moral en la història, hi ha que reconèixer que pràctiques que fa poc més d´un segle eren admeses com a normals per amplis sectors de ciutadans, com l´existència de l´esclavitud en el segle XIX, avui en dia són rebutjades quasi sense excepcions.

Augusto Klapenbach, Muerte del hombre y derechos humanos, Claves de razón práctica, nº 207, Noviembre 2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació