Els pigmeus i el cas català.

Els pigmeus de l´interior vivien en un estat de salut calamitós. En trobar-se en latituds ran remotes, eren lluny dels centre sanitaris que haurien pogut assistir-los. Vivien en campaments dispersos i integrats per molt pocs individus. Com que eren pocs, i aïllats, els bantus podien explotar-los fàcilment en les seves finques agrícoles com a mà d´obra en règim de semiesclavatge. El més sorprenent va ser interrogar-los sobre la seva identitat: "Vostès que es consideren? Pigmeus?Mbutis?Bantus?Congolesos?Africans?" La seva resposta era un no ho sé/no contesto. D´una banda, mai no havien sentit la necessitat d´interrogar-se sobre la seva pròpia identitat, mai qüestionada. D´altra, prou feina tenien a sobreviure per plantejar-se-la.

Va ser astorador descobrir, en contrast, que els pigmeus incorporats al món modern mantenien una actitud absolutament reivindicativa. Acusaven els seus veïns bantus d´haver-los robat les terres, d´espoliar-los i agreujar-los de mil maneres. Quan els feia la pregunta identitària, no ho dubtaven: "Som mbutis! I ho continuarem sent tant si els agrada com si no!" És a dir, en lloc de disgregar-los, la immersió en la modernitat havia creat, o recreat, la identitat mbuti. Abans, quan vivien a l´interior d´una plàcida selva, no la veien amenaçada ni sentien la necessitat de defensar-la. El conflicte amb els bantus havia fet que els mbuti desenvolupessin un discurs indigenista i unes reivindicacions modernes. I el mes irònic del cas: els mbutis que habitaven en la modernitat estaven units per matrimoni amb els seus veïns, de manera que molts dels descendents ja no tenien cap fenotip pigmeu, però se´n sentien més que ningú.

El cas català té molt en comú amb el mbuti. El catalanisme té poc a veure amb una desinència romàntica del passat, sinó amb les friccions polítiques. No és un passar idíl·lic el que dóna vigor al catalanisme, sinó un conflicte actual.

Albert Sánchez Piñol, Ara que som pigmeus, Ara, 04/12/2010
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/12/catalanisme-essencialista.html
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/12/la-identitat-dels-mbutis-1.html


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació