La construcció d´una imatge del món.

Les idees es presenten sempre com una proposta de veritat i, sense que aquesta veritat hagi estat en la majoria dels casos refutada, amb el pas del temps els homes deixen de prestar el seu assentiment perquè en el seu sentir han perdut vigència com a vehicles per comprendre el món i comprendre's a si mateixos. De manera que la història universal del pensament filosòfic, a diferència del científic, podria ser presentada com una seqüència de veritats que, sense deixar de ser-ho, successivament adquireixen i perden validesa per a l'home, el qual, arribat un cert moment els retira la seva adhesió íntima perquè ja no li resulten convincents dom ho van ser abans. (...)

Les veritats filosòfiques ni es verifiquen al laboratori ni es rebutgen mitjançant experiments, com les hipòtesis científiques. Són ofertes de sentit que s'introdueixen entre els que entenen i obtenen la seva acceptació gràcies a la seva capacitat de convicció i de generar consensos sobre el seu valor i fecunditat. Quan moltes i autoritzades opinions, dins de la comunitat de persones dotades de reconegut bon gust, coincideixen que aquesta doctrina proposa una veritat, es converteix eo ipso en veritable. La perspectiva històrica ens ensenya que, en filosofia, la veritat cedeix davant la veracitat. (...)

La imatge del món vigent en una època determinada és el producte del que poetes, filòsofs, novel•listes, artistes i científics van pensar i van sentir molt temps enrere en la solitud del seu gabinet i difondre a través de les seves obres, aquestes, en una evolució típica , van tenir una primera recepció en un petit cercle, després irradiar la seva influència en una més ampli, més tard, a poc a poc, es van generalitzar com a opinió majoritària i finalment cristal•litzaren com opinió majoritària i normal de comprendre la realitat per part de la consciència col•lectiva. La imatge natural opera de manera silenciosa però eficacíssima en l'home creant en ell, mitjançant hàbits epistèmics i conductuals, les evidències que determinen com a fill de la seva època: a la premodernitat, va ser la idea de cosmos, en la modernitat, el subjectivisme modern i el seu alliberament, i, ara, l'emancipació pendent. Sobre el filòsof pesa avui la responsabilitat històrica de crear el llenguatge i modelar la imatge natural del món que, amb la seva renovada constel•lació d'evidències, estaran en vigor en les pròximes etapes de la història de l'esperit.

Javier Gomá Lanzón, Ensayo de filosofía mundana, Claves de razón pràctica, nº 209, Enero-Febrero 2011