No s´ha de confondre eutanàsia amb eugenèsia.

L'eutanàsia és la pràctica que ajuda a morir bé una persona que està desnonada, evitant el patiment físic, o sigui, els dolors, i accelerant el final. Això no té res a veure amb una pràctica anomenada eugenèsia, que consisteix a utilitzar els avanços de la biologia per millorar la raça.

La confusió entre els dos conceptes es pot deure en alguns casos a la ignorància. Però quan es produeix en missatges llançats des d'institucions com ara l'Església catòlica o des de partits polítics, es deu a una clara intenció de desprestigiar la primera buscant el desprestigi i la criminalització dels que l'apliquen.

En els primers anys del segle XX es va desenvolupar a tot el món més avançat una variant del darwinisme social que pretenia per diferents vies solucionar problemes de delinqüència o de desviacions psíquiques mitjançant la castració d'individus. Als Estats Units, a Anglaterra, a Austràlia, es van castrar moltes persones per evitar que es poguessin propagar conductes perilloses, però també deficiències mentals. El prestigi d'aquesta classe d'accions va arribar a tenir tanta importància que fins i tot en algunes fraccions de l'anarquisme es va apostar per fórmules eugenèsiques per millorar els individus futurs.

A Alemanya, quan el nazisme va arribar al seu apogeu, l'aposta per l'eugenèsia va arribar al paroxisme. El 1940, un programa anomenat Aktion4 va començar a realitzar experiments amb éssers humans, des de malalts mentals fins a gitanos passant per comunistes i homosexuals, que acabaven sempre amb l'eliminació dels subjectes. Es calcula que uns 250.000 individus van serexterminats en pocs anys per les indicacions dels científics nazis. El 1941, un bisbe alemany, Clemens von Galen, es va atrevir des del seu púlpit a la ciutat de Münster a denunciar la salvatge pràctica. Es va jugar la vida al fer-ho, però no va aconseguir eliminar-la; el seu gest valerós va obtenir només una petita victòria, que va consistir que els nazis es fessin més discrets. Els nazisvan intentar confondre l'opinió pública qualificant d'eutanàsia la seva política d'extermini.

Ara, a Espanya, 70 anys després, els bisbes espanyols, acompanyats per una entusiasta multitud reaccionària, no es juguen la vida al realitzar una maniobra tan bruta com la de confondre una cosa amb l'altra. Com ja va fer l'aparell polític de l'exconseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid Manuel Lamela, si es parla d'eutanàsia, és a dir, d'aplicar la ciència a les cures pal•liatives per disminuir el patiment de persones desnonades, la defineixen com a eugenèsia.

Ens expliquen que es tracta d'eliminar persones per aconseguir fins diversos, com reduir la despesa sanitària o, en el súmmum del disbarat, matar pobra gent indefensa per poder contravenir les lleis de Déu i de la naturalesa.

L'exemplar acció de Clemens von Galen no va ser continuada per l'Església europea per combatre la gran operació eugenésica que va ser l'eliminació massiva de jueus. Menys encara per l'Església espanyola, que tampoc es va donar per al•ludida per l'acció del bisbe de Münster, perquè Franco no tingués un disgust amb Hitler.

Ni eutanàsia és eugenèsia, ni Rouco Varela és Von Galen.

Jorge M. Reverte, Eutanàsia no és eugenèsia, El Periódico de Catalunya, 10/01/2011
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/eutansia-2066951

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"