Les revoltes àrabs i Europa.

El més interessant, però, és la gran diferència entre els moviments de masses als quals estem assistint a la regió del sud i est de la Mediterrània i el paper que a Europa tenen les noves protestes al carrer. Mentre allà s'aixequen per aconseguir el que no tenen-llibertat i un major desenvolupament econòmic-, nosaltres ho fem per no perdre el que ja s´ha aconseguit. Per primera vegada en la nostra història, les manifestacions tutelades pels sindicats, partits o altres moviments socials no aspiren a aconseguir nous fins, sinó a mantenir els avenços socials aconseguits. Són protestes defensives de l'statu quo, no, com era habitual en la nostra història, reclamacions per assolir millores. La idea de progrés s'ha esvaït i predomina l'afirmació i preservació de l'existent com l'únic possible. El millor resum d'aquest estat d'ànim és el cartell que brandava una nena d'un liceu francès a les últimes manifestacions de París: "Volem viure com els nostres pares!" Algú s'imagina a la generació del baby boom dient alguna cosa semblant?
Ben vist, és com si en el nostre continent haguéssim accedit ja, en efecte, al "fi de la història", com si haguéssim aconseguit el millor dels mons possibles i la funció de la política no consisteix en una altra cosa més que en defensa numantina. Res d'assumir riscos.

L'inconvenient és que, per consideracions estratègiques, ja gairebé fins semblem témer que altres no es donin per satisfets amb el que tenen i reivindiquen alguna cosa en el que sempre hem cregut. Que el que desitgem per a nosaltres, que tot segueixi igual, no impedeixi el ferm suport als qui volen i necessiten un món millor.

Fernando Vallespín, La rebelión de las masas, El País, 04/02/2011
http://www.elpais.com/articulo/espana/rebelion/masas/elpepiesp/20110204elpepinac_17/Tes?print=1

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació