Filosofia de la sospita, marxisme i dogmatisme.

El nostre sistema cognoscitiu pot dependre de factors diversos. Aquests factors poden estar condicionats per la història, la societat, el sexe, l´entorn o la cultura, o fins i tot com assenyala Freud, per interessos inconscients. En qualsevol cas es tracta d´a prioris que estan per damunt de la nostra voluntat, ja que són previs al coneixement. Aquest plantejament epistemològic obre el joc de la sospita generalitzada.

Per al marxisme en un principi no existeix una consciència neutral, innocent. Darrera de cada pensament hi ha amagades estructures latents interessades. Per exemple, en la ideologia capitalista, els burgesos presenten els seus interessos de classe com a interessos del conjunt de la societat. La consciència burgesa és necessàriament falsa, la seva posició social la condiciona a pensar com a capitalista. Així doncs, la consciència no fa més que emmascarar els veritables interessos de classe.

Això podria també aplicar-se al mateix marxisme com a ideologia, però en aquest cas no és possible, ja que el seu interès coincideix amb el de la humanitat en general. D´aquí que la consciència marxista sigui l´única objectiva i vertadera (dogmatisme), mentre que la resta de consciències són falses i interessades. Des d´aquesta situació privilegiada  el marxisme pot desemmascarar fàcilment els seus oponents ideològics  alhora que es torna immune a tota classe d´arguments crítics sobre els seus plantejaments. Qualsevol qüestionament dels principis marxistes és contrarestat de seguida amb un contra-argument tipificat: aquesta crítica forma part de la conjura mundial organitzada pels enemics de la classe obrera (fal·làcia ad hominem).

Manel Villar

(Idees inspirades en Dietrich Schwanitz, La cultura. Todo lo que hay que saber)