Punts de fricció entre Popper i Kuhn.

1- Conceptes de ciència normal i ciència crítica:
- Popper: El concepte de ciència normal ofereix una visió rutinària i per tant no ideal del que hauria de ser la tasca d´un científic: refutar, falsar les teories.
- Kuhn: Si s´acceptés amb radicalitat el racionalisme crític no hi hauria ni un moment de calma en l´activitat científica. La història demostra que els períodes de ciència normal superen els períodes crítics o revolucionaris on els científics en general es preocupen més de verificar les teories, és a dir, acumular experiències favorables al paradigma, que no pas de refutar-les.

2- Fonament racional o irracional del canvi científic:
- Popper: El canvi científic té un fonament racional: el modus tollens, una llei lògica, dirigeix la substitució d´una teoria per una altra.
- Kuhn: Motivacions econòmiques, psicològiques i sociològiques des del punt de vista històric han tingut més pes en el canvi científic que l´obediència estricta a una simple llei lògica.

3- Conceptes d´error i d´anomalia:
- Popper: La ciència progressa gràcies als errors. Teories equivocades són subtituïdes per altres de més versemblants.
- Kuhn: El falsacionisme identifica error a anomalia. Un error pot ser també un simple enigma, és a dir, un problema solucionable pel mateix paradigma. A més, només algunes anomalies i només en determinades circumstàncies poden generar una revolució científica.

4- Conceptes de versemblança i d´incommensurabilitat:
- Popper: El canvi científic dibuixa una línia progressiva en què teories més versemblants substitueixen a teories menys versemblants. El concepte d´incommensurabilitat deixa oberta la porta al relativisme dins l´àmbit de la ciència.
- Kuhn: No hi ha raons suficients per creure que el canvi científic segueixi una línia progressiva cap a una veritat última definitiva, ja que el concepte de veritat és redefinit per cada paradigma que triomfa. No es pot dir que un paradigma sigui millor que l´altre, cadascun respon a situacions històriques particulars i només des d´aquesta perspectiva pot valorar-se. Els diferents paradigmes, per tant, són incommensurables.

Manel Villar

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"