15-M: Les xarxes socials contra la lucidesa.

Avui, amb el seu permís, començarem amb una faula. Temps era temps que un conillet només llegia els comentaris dels diaris digitals, els tuits dels seus amics, els murs del Facebook i coses així. De la resta no se'n refiava. No llegia les notícies, ni escoltava la ràdio, ni mirava la tele, ni tocava els llibres: deia que tot plegat era un engany del sistema, que els periodistes professionals estaven comprats pel gran capital i que el paper imprès era una cosa del segle XIX.

Diumenge passat, a quarts de vuit del vespre, un mussolet va guaitar al seu cau i li va preguntar: "Conillet, conillet, tu que et passes el sant dia enganxat a l'ADSL i disposes d'informació alternativa no contaminada pel sistema... com acabarà, això d'avui?" Amb un cert aire de suficiència, el conillet li va dir: "Com es nota que ets un ignorant! Això et passa per no estar permanentment connectat a les xarxes socials, que és on hi ha la informació de qualitat i no en tots aquests llibrots de paper que ja només fan anar els intel·lectuals" (en realitat va dir "intel·lectuals de merda", però ho treurem per si hi ha nens). "Segons he anat llegint avui, oh mussolet, passarà el següent. Primer: a Madrid hi ha centenars de milers de milions de joves revolucionaris esquerrans lluitant pels carrers. La gent els llença flors des dels balcons i després s'afegeix al combat. Això vol dir que s'ha acabat l'hegemonia del PP a Madrid. S'enfonsaran a tot Espanya, ja ho veuràs! Segon: encara que a la plaça Catalunya totes les consignes estiguin escrites en espanyol i no hi hagi ni una sola senyera, tots són patriotes catalans d'esquerres a punt de fer la revolució nacional i social contra les retallades. A més, als comentaris dels digitals només hi he vist dos grans bàndols enfrontats: els de SI, ERC, Reagrupament, etcètera, per una banda, i els de Ciutadans i UPyD per l'altra. Per tant: a l'Ajuntament de Barcelona quedaran empatats Santiago Espot i Jordi Cañas. Segur, segur. Els partits tradicionals no obtindran ni un sol regidor!", va exclamar el conillet mentre rosegava una pastanaga lliure de transgènics.

Avui, dijous, 26 de maig, hi haurà moltes persones que continuaran gaudint de les dolcíssimes mels de l'autoengany, exactament igual a com ho van fer abans de diumenge. Acostumats a viure en un món dual i esquemàtic on només hi ha la possibilitat d'assentiments marcials o bé de discrepàncies automàtiques, on el personal no dialoga sinó que creua monòlegs de 150 caràcters, els fets objectius i quantificables acaben semblant una cosa molesta i supèrflua. De fet, en un altre mes de maig, el del 1968, algú ja va dir allò de "la realitat només és un prejudici burgès".

La setmana passada vaig observar atentament la plaça Catalunya en diverses ocasions -hi passo literalment cada dia per anar a la facultat- i vaig ser incapaç de reconèixer el que s'explicava des de diversos mitjans, alternatius i no alternatius. Hi havia un relat previ molt atractiu -el de la indignació i tot això- i uns fets que no hi encaixaven ni per casualitat. Solució? És ben senzilla: deixar de banda el que tenien davant dels ulls i fantasiejar una bona història.

Amb el cridaner resultat de les eleccions ha passat una cosa semblant. Resulta que l'actual govern de la Generalitat vol desmantellar l'estat del benestar, enderrocar les escoles públiques, vendre's els quiròfans com a ferralla i rematar els malalts i obligar els avis a fer treballs forçats a les pedreres. Això és el que explicaven Hereu, Puigcercós i Gomà fins a la matinada de divendres passat, per exemple. I això és el que es repetia en el món malsà i enrarit de la piuladissa autocomplaent.

Resultat: el millor, amb diferència, de tota la història de CiU en unes municipals.

En la mesura que generen un clima autoreferencial, tancat i sense matisos, les xarxes socials no semblen ara mateix el vehicle més idoni per fer revifar la política. Són ideals per conrear els exquisits plaers de l'autoengany, sens dubte, però no la lucidesa, sempre tan amarga.

Ferran Saez, El plaer de l´autoengany, Ara, 26/05/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"