A l´entorn digital tots estem damunt la tarima.

by Susana Subirana

Les alternatives no vindran mitjançant el model  convencional dels lideratges intel·lectuals. Fins ara els processos de creació de nous models venien de dalt a baix, jeràrquicament. Podia ser un Sartre pujat en un cotxe, al maig del 68, o des del púlpit d'un diari important. I això ha resultat  molt eficaç pel fet que per la nostra condició natural d'éssers gregaris ens movem molt bé si algú diu "per aquí!". Podia sortir un dictador nefast o una persona amb idees molt bones. Però ja no és així, el món s'ha dilatat en totes les dimensions ¬ sions de tal manera que això ja no ho canvien uns quants líders. Ara les coses es mouen per emergències. Curiosament, el sistema que critiquem ha generat el brou de cultiu perquè es produeixi un món en xarxa. El món en Xarxa permet salvar les oposicions que ens quedaven per veure, la de gran i petit, i tancat i obert. Fins ara tota forma de poder era gran i el petit residual.


Si aquí estiguéssim cent persones reunides, per organitzar-nos necessitaríem una tarima. El que pugi a la tarima té més informació que la resta que és a baix, veu a tots i tots el veuen a ell, és l'únic ubic. Des de dalt, a més, pot comunicar amb tots i la seva veu arriba a tots, mentre que els que estan baix no. En una reunió així s'imposa el silenci perquè es pugui escoltar el que té el poder de la paraula, que és el que està a dalt. Si parlen tots alhora es produeix soroll i, per tant, disfunció. Tant me fa que la tarima sigui un canal de televisió, una editorial de prestigi o una càtedra universitària, així funcionen les nostres espais socials. Però s'ha creat un nou espai que és la Xarxa, on aquestes tres característiques es capgirat: encara que estiguem cent o cent mil, tots estem a la tarima, tots som ubics, tots sentim que veiem a tots i som mirats per tots. I per la deslocalització no necessites desplaçar-te per poder parlar amb qui vulguis, no estàs limitat al teu lloc, com a la sala d'un auditori, per exemple. I la tercera, i més sorprenent, és que a la Xarxa no només no pertorba el que parlem tots alhora, sinó que cal, a diferència de l'espai natural, no es produeix soroll. El nou espai digital permet, per tant, la ubiqüitat, la deslocalització i la densitat informativa.



Antonio Rodríguez de las Heras, La lógica borrosa, (entrevista), El Estado Mental, nº 1, 2011
http://www.elboomeran.com/nuevo-contenido/230/la-logica-borrosa-una-conversacion-con-antonio-rodriguez-de-las-heras/

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació