L´homo proteticus.
L'homo proteticus està constantment incorporant pròtesi al seu cos. Estem només al començament. Per exemple, el següent pas en l'evolució de la longevitat està en la reparació d'uns òrgans que biològicament estaven programats per a trenta o quaranta anys, si estàs vivint vuitanta, aquest cor o aquests ronyons fallen. L'implant de cèl·lules mare no és altra cosa que la introducció d'alguna cosa manipulada, per tant artificial, per regenerar. Però al mateix temps que introduïm, com a éssers protètics, coses artificials en el nostre cos, deixem, fora de nosaltres, en artefactes, funcions i activitats naturals realitzades fins a aquest moment només per la nostrre cos. Des que l'home en el Paleolític prepara una pedra per amplificar la funció natural del puny, està deixant una mica fora i amplificant, en forma de bifaç, una acció pròpia de la seva anatomia. Una rascadora deixa fora, artificialment, la funció de les ungles, i un punxó, els ullals. I, més tard, en les màquines extravertits la despesa energètica per realitzar un treball. Què és més humà que l'ús de les mans, connectades a un cervell, per manipular el món? No hi ha cap espècie que sigui capaç de les destreses tan variades que possibiliten mans i cervell; doncs bé, les estem projectant artificialment, des de la invenció del teler mecànic al segle XVIII a la robòtica actual. I, finalment, la intel·ligència i la memòria: des de l'escriptura fins als sistemes experts bolquem fora el que és tan natural en nosaltres. En aquest sentit, Internet és una memòria exempta. Per tant, hi ha un doble flux: el que entra al nostre cos és artificial i el que surt és natural, en aquest flux-reflux, la dicotomia natural / artificial es difumina completament. Podem escollir gir menjar sol aliments naturals, i cultivar sense adobs químics i sense manipulacions genètiques en la nostra horta. No obstant això, la manipulació de les espècies que ha realitzat l'ésser humà des del començament de l'agricultura i de la ramaderia és també artificial, encara que per portar fent milers d'anys sembli i s'accepti com a natural. (...)
Internet és una pròtesi cerebral que amplifica les nostres capacitats físiques i comunicatives. Parlàvem abans de l'home protètic, doncs bé, Internet és una pròtesi i que amplifica els nostres sentits naturals.
Antonio Rodríguez de las Heras, La lógica borrosa, (entrevista), El Estado Mental, nº 1, 2011
Comentaris