La societat
low cost va canviar la
manera com moltes persones s'adscrivien a una determinada condició
socioeconòmica. Fa només una generació, un creuer era una cosa associada al
luxe. Ara forma part del turisme de masses, i fins i tot pot arribar a sortir
més barat que unes vacances en terra ferma. El mateix podem dir dels mobles de
disseny, posem per cas: fa ben poc eren una cosa que només es permetien les
elits. Ikea i altres empreses, en canvi, generen la il·lusió d'un consum que ja
no té res a veure amb els hàbits menestrals. Tot això és molt menys anecdòtic
del que sembla. De fet, segons
Gaggi i Narduzzi (
La fine del ceto medio e la nascita della società low cost) han estat aquests nous hàbits de
consum els que han alimentat la gran ficció que després s'acabaria traduint en
la cèlebre bombolla immobiliària, i no a l'inrevés. La gent, en general, pren
decisions en funció d'unes determinades expectatives que considera raonables.
Vull dir, simplement, que no és gaire freqüent que una infermera es vulgui
comprar un jetprivat o que un empleat de banca adquireixi un Picasso. Sí que van
considerar raonable, però, demanar una voluminosa hipoteca sobre el 110% del
preu taxat d'un habitatge que en dos o tres anys hauria duplicat el seu
valor.
I, de fet, tot allò era raonable, si més no des de
les expectatives generades per un consum que ja no estava lligat tant als
ingressos reals de la gent com als baixos preus d'allò que encara es percebia
com un luxe, malgrat que ja no ho era. La societat low cost permetia
deixar de banda el sou de cadascú i centrar-se en els baixos preus dels bitllets
d'avió o les "avantatjoses condicions de finançament" de qualsevol cosa.
Comentaris