Barcelona, 14 d'abril de 1931.
Catalans:
Interpretant
els sentiments i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi,
proclamo la República Catalana com Estat integrat en la Federació Ibèrica.
D’acord
amb el President de la República federal espanyola, senyor Niceto Alcalá
Zamora, amb el que hem ratificat els acords presos en el Pacte de Sant
Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del
Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran
quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer
aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i
demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a
fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al
sacrifici de la pròpia vida.
Preguem
que cada català, així com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci
càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.
Tot
aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana serà considerat com un agent provocador i un traïdor a la Pàtria.
Esperem
que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la
justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens recolzem sobre coses
immortals com són els drets dels homes i dels pobles i que, morint i tot si
calgués, no podem perdre.
En
proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles
d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat
i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los
tot el nostre esforç i l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau
internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya,
per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, catalans, sapigueu
fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona,
14 d’abril de 1931.
El
President,
Comentaris