John Locke: sobre la voluntat dels nens.


103. He dit ja que els nens estimen la llibertat, i, per tant, han de ser portats a fer coses que els siguin convenients, sense que sentin cap pressió sobre ells. I ara dic que estimen altra cosa més encara, i és la dominació, i aquest és el primitiu origen de molts hàbits viciosos que són ordinaris i naturals. Aquest amor del poder i de la dominació es mostra molt aviat i en aquestes dues coses:

104. 1. Veiem el nen, gairebé tan bon punt neix (estic segur que molt abans que pugui parlar) cridar, fer-se impertinent, intractable i malhumorat per la raó única de voler fer la seva voluntat. Volen sotmetre als altres als seus desitjos; exigeixen una condescendència ràpida de tots els que l'envolten, particularment dels que són pròximament d'a mateixa edat i condició d'ells, o d'un grau inferior, tan aviat com puguin a arribar a considerar aquestes diferències.

105.2. Una altra cosa que mostren el seu amor al domini, és en el seu desig de tenir coses que els pertanyin; estimen la propietat i la possessió, recreant-se en el poder que sembla donar-los i per tenir el dret de disposar d'aquestes coses al seu gust. Qui no hagi observat a aquestes dues tendències influir des de molt d'hora en el nen, té poc coneixement de les seves accions, i qui pensa que aquestes dues arrels de gairebé tota la injustícia i la lluita que pertorben la vida humana, no han extirpar aviat i introduir hàbits contraris, oblida l'època adequada per posar els fonaments d'un home bo i digne.

John Locke, Pensamientos sobre educación, Sección XII, 103-110, Akal bolsillo, Madrid 1986

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació