Lilian Thuram:"quan deixo de dir-me Lilian i passo a ser un negre".

Lilian Thuram
Diuen de Thuram que és un "intel·lectual que jugava a futbol", però no li agraden les etiquetes. Humil, diu que només respon a les preguntes que es fa des que tenia nou anys, quan va arribar a França des de Guadeloupe i va deixar de dir-se Lilian per convertir-se, simplement, en un negre.

Giorgos Katidis, centrecampista de l'AEK Atenes, haurà de pagar 1.300 euros i no podrà jugar amb la selecció grega per haver celebrat un gol amb la salutació nazi. ¿Ho trobes proporcionat?
És greu i perillós que un jugador faci aquest gest. A Grècia hi ha un moviment xenòfob fortíssim i el càstig és poc. La multa és insignificant i tornarà a jugar amb el seu equip la temporada vinent. El futbol ha d'enviar un missatge vital: la societat no pot acceptar aquestes actituds.

També a Grècia, Djibril Cissé, del Panathinaikòs, ha deixat el futbol grec pels insults racistes.
El que més em preocupa no són els que insulten sinó la incapacitat dels companys d'ajudar el jugador. L'equip hauria d'abandonar el camp quan l'afició insulta un futbolista, com va fer el Milan, que va sortir del camp per protestar pels insults contra Boateng. Normalment ni l'àrbitre, ni els dirigents, ni els companys, ni els aficionats fan res. La lluita verbal entre dues aficions durant un partit es dóna molt, crits i xiulets contra faltes o gols anul·lats, però mai per neutralitzar insults xenòfobs. Si xiulessin per demostrar que no accepten el racisme, ajudarien.

¿Has viscut mai actituds racistes al vestidor?
És difícil tenir un prejudici racista al vestidor perquè et coneixes. El racisme ve del desconeixement, veus la persona com un negre o un musulmà. Si els companys no reaccionen davant els insults és perquè no són conscients del que està vivint el jugador, de com se sent. Quan t'insulten al camp és com si et violessin, i la gent si no ho viu no ho entén. És com el sexisme, si vas amb un home i pel carrer algú et fa una repassada i et deixa anar una barbaritat, ell ni se n'adonarà o no entendrà com et sents. La solució és fer veure als altres que poden ajudar a aturar-ho.

Has jugat a Itàlia, França i Espanya. ¿Hi has vist el mateix nivell d'actitud discriminatòria?
El racisme que veus al futbol és el mateix que hi ha a la societat, i la història de cadascun d'aquests països és diferent. A França estan molt acostumats a veure jugadors de diferent color perquè fa segles que tenen colònies, però a Espanya i a Itàlia no. Fixa't en les seleccions. A l'espanyola o a la italiana no hi veuràs gaires negres, però a França ja és una altra història.

Et retires del futbol el 2008 i crees una fundació contra el racisme. Com et converteixes en activista?
Quan jugava a futbol ja em preguntava moltes coses. La curiositat va començar quan era nen. Vaig arribar a França amb nou anys i de cop i volta deixo de dir-me Lilian; passo a ser un negre. I amb el temps m'adono que el racisme té una història llarga, una construcció intel·lectual i política. El racisme, com el sexisme, és purament polític. Neix de l'interès del poder de classificar la gent per poder-la explotar.

L'any passat vas recollir a Mis estrellas negras la vida de negres que han canviat la història.
Volia fer una pregunta simple a la societat: ¿és normal que quan es parla dels negres l'imaginari general recordi sobretot l'esclavisme? Alerta perquè aquesta idea jerarquitza la visió que es té de la societat. El racisme existeix perquè hi ha un complex de superioritat. En el llibre parlo de faraons negres de l'antic Egipte. Parles d'aquella era i molts no són conscients que Egipte és a l'Àfrica! És molt important com llegim la història perquè som el fruit del nostre passat.

Has estat en un casal de nens del Raval, un barri amb moltes ètnies i nacionalitats. ¿També tenen una versió esbiaixada de la història?
Mira, els he preguntat si sabien qui era Cristòfor Colom. "L'home que va descobrir Amèrica", m'han dit. I jo, "Sí? Segur? Fem una cosa, imagineu que som a classe i que algú obre la porta i diu: «He descobert la classe!»Però no és cert, la classe ja hi era!" Com pot ser que el 2013 encara es digui que va "descobrir" Amèrica?

Se't descriu com un "intel·lectual que jugava a futbol". Què en penses?
A la gent li agrada posar etiquetes i no sé si és just. He jugat a futbol i al mateix temps m'he fet preguntes per entendre la meva vida i la història de la meva família, de Guadeloupe. El meu avi va néixer 60 anys després de la fi de l'esclavitud, i necessitava entendre el meu país, la meva mare i la meva existència. Tot plegat també m'ajuda a entendre la societat en què vivim, l'equilibri de forces que ens controla, com es construeix la igualtat...

Quines preguntes et queden per respondre?
La gran qüestió és com podem treballar junts per canviar les coses, acceptant al mateix temps que no arribarem al final per veure si hem tingut èxit, acceptant que formem part d'un procés. I sobretot entenent la sort que tenim: jo, lliure i amb un besavi que va viure l'esclavitud; tu, una dona que gràcies als esforços de les generacions anteriors pots votar. És bàsic ser-ne conscients per seguir treballant.

Carme Riera Sanfeliu, "El que és preocupant del racisme en el futbol no són els insults, és la innacció", entrevista amb Lilian Thuram, Ara, 26/04/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"