Karl Marx: "aquesta és la mena de comunisme que agrada als capitalistes europeus".

4 de desembre del 1857. L'arribada ahir al matí dels correus del Canadà i l'Adriàtic ens il·lustra sobre una setmana d'història de la crisi financera europea. Una història que pot resumir-se en poques paraules. Segueix sent a Hamburg el nucli de la convulsió que es trasllada amb més o menys cruesa cap a Prússia, i que, més o menys gradualment, va reduint el mercat monetari anglès a l'estat d'agitació de què sembla que es recupera. Ecos distants de la tempesta ressonen també a Espanya i Itàlia. La paràlisi de l'activitat industrial i el consegüent patiment de les classes treballadores s'estén ràpidament per Europa. D'altra banda, la resistència que, comparativament, França ofereix enfront del contagi desconcerta els economistes polítics, que consideren que és un enigma de més difícil solució que la crisi general. [...]

Per mantenir els preus i, per tant, per conjurar l'origen actiu del perill, cal que l'estat pagui els que hi havia abans de l'esclat del pànic comercial, i cal que respongui del valor de lletres de canvi que ja no representen res llevat de fallides a l'estranger. Amb altres paraules: els fons comunitaris, que el govern representa, han de compensar les pèrdues dels capitalistes privats. Aquesta mena de comunisme en què la responsabilitat mútua la suporta només una de les parts sembla que agrada molt als capitalistes europeus. [...] 

L'enfonsament d'Hamburg és una resposta concloent a aquestes ments imaginatives que donen per suposat que la crisi actual té el seu origen en la pujada artificial dels preus causada pel paper moneda. Pel que fa a la moneda, Hamburg està en el pol oposat d'aquest país. Allí no hi diners, només plata. Allí no circula paper moneda i les transaccions es fan en metàl·lic, de la qual cosa la ciutat s'enorgulleix. I, malgrat això, el pànic actual no tan sols castiga allí amb força, sinó que des de l'aparició de la crisi comercial -el descobriment de la qual no és tanmateix tan antic com el dels cometes- Hamburg ha estat la seva víctima predilecta. Dues vegades en l'últim terç del segle XVIII es va donar allí el mateix espectacle d'avui: i si hi ha algun tret especial que la distingeix d'altres grans centres comercials del món és la freqüència i virulència de les fluctuacions del tipus d'interès. [...]

Karl Marx, La crisi financera a Europa, New York Tribune, 22/12/1857

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"