Roba de sang.

 
Diamants de sang, coltan de sang, petroli de sang, roba de sang. Milers d'empreses del primer món deslocalitzen la seva producció en nom de la competitivitat, eufemisme del concepte benefici sense control. El trasllat de la producció a països pobres, no democràtics, sense drets laborals ni sindicals multiplica la desocupació a Occident i l'esclavitud al tercer món. Una equació perfecta per al compte de resultats. Un laberint opac de contractes, subcontractes i subsubcontractes garanteix la impunitat. Les empreses poden al·legar el respecte a un codi ètic a la vegada que eludeixen la responsabilitat penal. Si es produeix una desgràcia, un accident que transcendeix, ningú en sap res; tots innocents.

Desenes de treballadors sense drets s'esllomen en jornades de 12 hores o més, sis dies per setmana, en fàbriques insalubres i insegures a canvi d'un salari de misèria: menys de 40 dòlars (30 euros) al mes. Bangla Desh és Eldorado tèxtil d'aquest tipus de negocis: tres milions de treballadors, la majoria dones, malviuen encadenats a una de les 25.000 fàbriques existents. Un negoci que representa el 17% del PIB d'un dels països més pobres del món. Els empresaris d'aquí no busquen competitivitat, només volen diners a cabassos.
No importa el preu.

Les marques
Campanya Roba Neta -que reuneix desenes d'oenagés i organitzacions sindicals de tot el món- assegura que entre les ruïnes del Rana Plaza, l'ensorrament del qual va causar la mort de més de 500 persones, hi havia etiquetes de Mango, El Corte Inglés i de la britànica Primark. Segons la mateixa font, les fàbriques sinistrades també tenien com a clients C&A, KIK i Wal-Mart, aquesta última implicada fa cinc mesos en una altra catàstrofe: un incendi que va causar la mort de 112 treballadors.

No importa aquesta o aquella etiqueta perquè en el fons tots hi estan implicats. És el sistema el que està implicat a promoure l'esclavitud. Aquesta riquesa creada des de l'explotació humana, perdó, volia dir oportunitat de negoci, no reverteix en el primer món, sinó en uns quants que fan fortunes i en els accionistes que no pregunten. Tot el sistema es basa a preguntar poc. El casino financer es va desplomar el 2008 perquè algú va preguntar què hi havia dins de les hipoteques subprime. Hi havia fum, res. Com les preferents: una estafa.

L'anomenat Kimberley Process Certification Scheme és un acord internacional per acabar amb els diamants de sang, pedres precioses extretes en zones de guerra i per les quals les empreses paguen una misèria. Va succeir a Sierra Leone als anys 90: els implicats en l'extracció i transport dels diamants des de la regió de Kono a la joieria, nets de preguntes incòmodes, van ser part activa en el manteniment del conflicte. Perquè aquesta era la seva manera de protegir el negoci.

La columbita-tantalita, és a dir el coltan, va ser un dels motors de la guerra del Congo. Hi ha un informe de les Nacions Unides que implica nombroses empreses alemanyes i belgues, incloent-hi la difunta companyia aèria Sabena; també Ruanda i Uganda, que exportaven el coltan que no tenien. Als miners congolesos, molts d'ells nens, que extreien el mineral essencial per a la telefonia mòbil i les play station, se'ls pagava un dòlar per quilogram. Entre el febrer del 2000 i el gener del 2001, el quilo de tàntal va passar de 180 a 950 euros.


Guanys monumentals, ètica nul·la i escassos impostos, que al tercer món s'anomenen suborns. ¿És la raó per la qual escullen Bangla Desh? Cent seixanta milions d'habitants, 25.000 fàbriques i només 93 inspectors a tot el país.

Hauria de ser obligatori per llei que aquestes empreses tèxtils, que gasten milions en publicitat, informin a les etiquetes del que paguen per cada peça de roba, quant temps s'ha trigat a fabricar i en quines condicions laborals s'ha fet. També hauríem de saber quant cobra un obrer, sovint un menor, per cada vamba que calcen els herois de la NBA o del futbol europeu.

Foxconn
No són solament els tèxtils i les vambes, és el cafè, els ordinadors... Foxconn és el principal distribuïdor mundial de productes electrònics. Dóna feina a 1,2 milions de persones solament a la Xina. Les seves pràctiques laborals són abusives.

Aquests guantánamos laborals fan atractiu el negoci de la deslocalització. A més de generar situacions d'esclavitud incompatibles amb la legalitat dels països occidentals, en què les empreses tenen la seva seu, enfonsen els nostres mercats laborals. Els treballadors occidentals no poden competir amb els països en què no hi ha lleis laborals ni drets sindicals i els sous són mínims; la democràcia no pot competir amb la llei de la selva. Aquest brutal desnivell moral, legal i econòmic serveix avui d'excusa per retallar els drets d'aquí, no per millorar els d'allà. No busquem suprimir els guantánamos, volem multiplicar-los.

Ramón Lobo, Un guantánamo a la teva roba, el periódico.cat, 05/05/2013

altres articles: 

http://www.eldiario.es/rastreador/maldicion-Bangladesh-empieza-Europa-EEUU_6_126397362.html
http://blogs.publico.es/elmundo-es-un-volcan/2013/05/03/la-ropa-barata-es-demasiado-cara/
http://internacional.elpais.com/internacional/2013/05/03/actualidad/1367605262_019387.html
http://internacional.elpais.com/internacional/2013/05/02/actualidad/1367516763_553235.html
http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=5939