Societat, institució i imaginari col.lectiu.

L'ésser-societat de la societat són les institucions i les significacions imaginàries socials que aquestes institucions encarnen i fan existir en l'efectivitat social. Aquestes significacions són el que dóna un sentit -sentit imaginari (...)- a la vida, a l'activitat, a les decisions, a la mort dels éssers humans, com també al món que creïn i en el que els éssers humans han de viure i morir.

La polaritat no està entre individu i societat -ja que l'individu és un fragment de la societat i al mateix temps una miniatura seva, o, millor dit, una mena d'holograma del món social-, sinó entre psique i societat. La psique ha de ser, millor o pitjor, domada, ha d'acceptar una “realitat” que li és heterogènia i estranya al principi, i, en cert sentit, també fina al final. Aquesta “realitat” i la seva acceptació són obra de la institució.

La institució -i les significacions imaginàries que ella expressa- no pot existir si no es conserva, si no s'adapta per sobreviure (...). Alhora es conserva gràcies al poder, i aquest poder existeix abans de tot com a infrapoder radial, sempre implícit.

Es pot haver nascut a Itàlia en 1945, a França en 1930, als Estats Units en 1945, a Grècia en 1922. No l'hem decidit, però aquest fet decideix la part essencial de cada existència: la nostra pròpia llengua, la nostra pròpia religió, el 99% (en el millor dels casos) del propi pensament, allò pel que es desitja viure o s'accepta (o no s'accepta) morir. Això és molt més i cosa molt diferent, que el simple “estar en el món” que no s'ha escollit (la Geworfenheit de Heidegger). Aquest món no és un món o el món tout court, és un món històric social, format per la institució ...

Des del seu naixement, el subjecte humà queda agafat en un camp històric-social, i és col·locat simultàniament sota la influència de l'imaginari col.lectiu instituent de la societat instituïda i de la història de la que aquesta institució és el seu compliment provisional. La societat no pot deixar de produir, en primer lloc, individus socials conformes a ella i que la produeixen alhora. Fins i tot si es neix en una societat conflictiva, el terreny del conflicte, la posada en joc i les opcions estan predeterminades (...) Així es troba molt més aquí, o més enllà, de tota intuïció, voluntat, maniobra, conspiració, disposició de qualsevol institució, llei, grup o classe determinades.

Cornelius Castoriadis, La democracia como procedimiento y como régimen, Ed. Datanews, Roma 1995, conferencia 1994.