La societat i el subjecte de rendiment (idees)


Els projectes, les iniciatives i la motivació substitueixen la prohibició, el manament i la llei (de la societat disciplinària anterior).

A l’inconscient social li és inherent l’afany de maximitzar la producció.

La positivitat del poder és molt més eficient que la negativitat del deure.

El subjecte de rendiment és més ràpid i més productiu que el de l’obediència.

Tanmateix, el poder no anul·la el deure. El subjecte de rendiment continua disciplinat. No hi ha ruptura entre el deure i el poder, sinó una continuïtat.

La depressió és el producte de la pressió pel rendiment  (fruit de la violència sistèmica inherent a la societat del rendiment).

L’home depressiu és aquell animal laborans que s’explota a si mateix, voluntàriament, sense coacció externa.

La depressió apareix quan el subjecte de rendiment ja no pot poder més.

La depressió consisteix en “un cansament del crear i del poder fer”. El crit de l’individu depressiu, “Res no és possible”, només pot manifestar-se dins d’una societat que creu que “Res no és impossible”.

No-poder-poder-més condueix a un destructiu rebuig de si mateix i a l’autoagressió.

El subjecte de rendiment es troba en guerra amb si mateix i el depressiu és el discapacitat d’aquesta guerra interioritzada.

La depressió és la malaltia d’una societat que pateix sota l’excés de positivitat.

El subjecte de rendiment és un nou tipus d’home, indefens i desprotegit davant de l’excés de positivitat.




Byung-Chul Han, La sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"