L'adolescència avui.

forges

Parlar de l’adolescència és un tema recurrent en tots els àmbits: familiar, social, educatiu, legal... Això permet, des d’una certa distància, preguntar-se per què aquesta etapa de la vida ocupa tant quan, de fet, és una de les més curtes. S’entra a l’adolescència cap als 12-14 anys, després de la pubertat, i s’arriba a l’edat adulta als 18. Esclar que, també avui, la idea d’adultesa es presta a confusió, tot i que legalment la persona és imputable per les seves accions. Llavors, ¿com és que es diu que l’adolescència s’allarga? De què estem parlant? Concretem-ne algun aspecte i ens ajudarà a veure la diferència amb fa 20 anys.

Potser hem perdut el nord i hem focalitzat les exigències i relacions en l’aprenentatge acadèmic i no en aspectes que puguin afavorir el desenvolupament global, que inclou l’acadèmic però no oblida els aspectes fonamentals de la vida quotidiana, que comporta aprendre progressivament a prendre decisions, assumir conseqüències i, per tant, assumir les decisions pròpies sense exigir al pare o la mare que donin un suport més enllà del que és necessari. Què fem? Protecció i acompanyament o sobreprotecció i fragilitat, que genera tirania de l’adolescent? ¿Deu ser que no volem que creixin, que els volem controlar i sembla que sigui tabú afavorir l’arribada a l’edat adulta?

Quin és el lloc, doncs, de cada generació amb les responsabilitats corresponents fa 20 anys i ara? Realment, res és comparable entre dos mons separats no tan sols per 20 anys sinó especialment pel lloc que ara ocupa la tecnologia. Els adolescents d’ara difícilment poden comprendre com podien viure els de fa 20 anys, per exemple, sense mòbil i sense internet. Com podien quedar? Com podien tenir informació? Com podien avisar la família perquè els anessin a buscar? La relació amb l’adolescent se centra a afavorir que tingui informació, creient que així podrà evitar problemes en un món ple de riscos: consum, exigències, dificultats. Aquesta informació molt verbal i teòrica no va acompanyada de límits coherents amb el que es proposa, d’exigències de participació en tasques quotidianes i de fer que els adolescents assumeixin responsabilitats en qüestions funcionals derivades de les pròpies decisions -desplaçaments, oblits i un llarg etcètera-, normalment per evitar fracassos i, sobretot, tensions i aquesta dialèctica tan mal viscuda pels adults. Quan no hi ha confiança, l’adult augmenta les informacions -amb missatges exagerats per mostrar les preocupacions- i el control -especialment en les qüestions de salut, en les relacions presencials o via xarxes socials-, cosa que porta a augmentar la protecció, no fos cas que hi hagi conseqüències de les quals els volem protegir. I així es va perdent la credibilitat.

Sobreprotecció dels adolescents

Aquest escenari és realment diferent de fa 20 anys, no tan sols per la tecnologia sinó també perquè, en general, abans es feien més demandes a l’adolescència vinculades a la realitat, ja fos per convenciment, perquè no hi havia tants recursos per controlar o perquè hi havia més interès de l’adolescent per mostrar maduresa i autonomia, i exigir confiança per no dependre tan completament dels adults.

Quan es fan explícites aquestes diferències ningú nega aquest canvi, i s’explica i es justifica, en termes generals, que hi ha més dificultats i el món és més complicat. Així, en lloc d’afavorir la maduresa, s’actua de forma sobreprotectora, malgrat que això infantilitza la canalla i a la llarga comporta riscos. Sense pretendre anar a situacions il·lògiques, cal que la generació adulta es plantegi seriosament que ha de canviar la manera de veure l’adolescent i, d’acord amb l’edat, afavorir la comprensió de la realitat, que és més lenta i tossuda del que a vegades es creu, ja que, quan es prenen decisions, sempre hi ha conseqüències que, si es volen evitar, cal mirar el que es fa.

Maria Jesús Comellas, Les diferents cares de l'adolescència, Ara, 24/04/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"