Cervell inconscient.


Consciència és la qualitat de l’ésser humà que li fa capaç d’adonar-se del que succeeix en la realitat que l’envolta.  Autoconsciència seria la qualitat d’adonar-se d’ell mateix.      

Tanmateix, la major part de les funcions cognitives humans transcorren de forma inconscient. La major part de la nostra vida mental és inconscient. Algunes estimacions assenyalen que nomes un 2 per cent de la massa cerebral està ocupada en processos conscients. La resta és inconscient.

Les respostes afectives poden tenir lloc sense que existeixi una apercepció conscient dels estímuls que les originen, és a dir, són automàtiques. El sistema emocional, fruit de milions d’anys d’adaptació al medi ambient, ens han servit per sobreviure. El cervell més fiable és el que respon de forma inconscient als estímuls de l’entorn.

Però no només el sistema afectiu pot funcionar sense la nostra consciència, també la percepció de vegades es realitza sense que siguem conscients d’allò.

La importància de l’inconscient per a la nostra vida diària és molt més gran del que creiem. Així doncs, si volem ser amos de les nostres pròpies accions, hauria de dedicar més temps a l’estudi de les influències que l’inconscient té en les nostres vides.     


Francisco J. Rubia, El cerebro nos engaña, Temas de Hoy, Madrid 2000               

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació