bona vida (diccionari H.G. Frankfurt).


 Resultat d'imatges de buena vida humana

bona vida: Tenir menys és compatible amb tenir prou; tenir un nivell de vida inferior a un altre no significa viure malament. (...) No hi ha connexió necessària entre ocupar el nivell inferior de la societat i ser pobre en el sentit en què la pobresa constitueixi una barrera seriosament i moralment qüestionable per portar una bona vida. (67)

Suposem que se’ns suggereix que una vida radicalment inferior a altres no pot ser una bona vida. Por estar-se d’acord en què una bona vida és menys bona que una altra, però la simple inferioritat no implica que una vida sigui necessàriament dolenta. Tal vegada fins i tot pot admetre’s el fet que una vida és considerablement inferior a altra. Però suposem que algú insisteix en què la noció de ser radicalment inferior implica no només que una vida no és tan bona com les altres, sinó que aquesta vida queda clarament per sota del llindar que separa les bones vides de les que no ho són.

Acceptem, doncs, com una veritat conceptualment necessària, que les vides radicalment inferiors són sempre dolentes. En aquest cas, seria completament raonable estar d’acord amb el fet que la radical inferioritat en les perspectives vitals d’algunes persones realment és perversa. Però ¿per què és perversa? La perversitat no consisteix en la circumstància de què les vides inferiors siguin desiguals respecte a les altres. Que algunes persones no visquin bé és dolent no perquè els altres visquin millor. La perversitat consisteix, simplement, en el fet evident que les vides dolentes són dolentes. (69)

Quan algú es pregunta si està satisfet amb els recursos que té a la seva disposició o quan avalua el nivell del seu benestar, ¿què és realment important que prengui en consideració? Les valoracions que desitja efectuar són personals; tenen a veure amb la naturalesa específica de la seva pròpia vida. Sembla evident que el que ha de fer-se és establir aquesta valoració sobre la base d’una estimació realista de fins a quin punt el curs de la seva vida s’ajusta a les seves capacitats individuals, satisfà les seves necessitats específiques, compleix amb les seves plenes potencialitats i l’aporta el que busca. (70)



Harry G. Frankfurt, Sobre la desigualdad, Paidós Contextos, Barna 2016

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació